\t\t\t\tEls girs de gui\u00f3 del proc\u00e9s catal\u00e0 semblen infinits. Ara es parla d\u2019un\u00a0 refer\u00e8ndum unilateral d\u2019independ\u00e8ncia (RUI), que hauria de substituir el full de ruta del Govern Puigdemont, arran de l\u2019esmena a la totalitat dels pressupostos per part de la CUP. En la versi\u00f3 d\u2019aquesta idea que explica el president de l\u2019ANC, Jordi S\u00e1nchez, s\u2019anomena refer\u00e8ndum vinculant d\u2019independ\u00e8ncia, un mat\u00eds que no treu ni posa gaire a una eventual sortida que despla\u00e7aria la tan esmentada declaraci\u00f3 unilateral d\u2019independ\u00e8ncia (DUI). Hi ha qui\u00a0 veu en el RUI una manera d\u2019esquivar el bloqueig dels poders de l\u2019Estat i la majoria de partits \u2013excepte Podem- a un refer\u00e8ndum oficial pactat, a l\u2019estil del que va celebrar-se a Esc\u00f2cia el 18 de setembre del 2014.<\/p>\n
La setmana passada vaig escriure en aquestes p\u00e0gines que despr\u00e9s de la moci\u00f3 de confian\u00e7a anunciada per Puigdemont, \u201cel que urgeix \u00e9s fer una mena de reset que, sense abandonar l\u2019objectiu de la independ\u00e8ncia, reescrigui el calendari, els ritmes i els passos concrets d\u2019un periple que ser\u00e0 m\u00e9s llarg (i menys directe) del que es va dir\u201d. Afegia, a la llum del darrer moviment presidencial, que \u201csense aquest exercici de realisme b\u00e0sic, els mesos propers seran encara m\u00e9s ag\u00f2nics i nerviosos del que ara intu\u00efm\u201d. Em costa de veure que el RUI pugui transformar-se en el reset adequat. Fa la sensaci\u00f3 que, un cop m\u00e9s, la pissarra t\u00e0ctica ens domina; en aquest sentit, hi ha qui afirma que el RUI intensificaria les contradiccions dels comuns, sobretot si \u2013com \u00e9s de preveure- el refer\u00e8ndum oficial no es fa. Tamb\u00e9 hi ha qui suggereix que el RUI \u00e9s el nou element mobilitzador perqu\u00e8 la gent surti al carrer el proper 11 de Setembre. On \u00e9s aqu\u00ed l\u2019estrat\u00e8gia? Al proc\u00e9s no li cal un nou McGuffin, que \u00e9s una excusa argumental que es fa servir en cinema perqu\u00e8 l\u2019acci\u00f3 avanci. La pol\u00edtica ha d\u2019avan\u00e7ar sobre realitats.<\/p>\n
El RUI seria una repetici\u00f3 del proc\u00e9s participatiu del 9N. Sense pacte amb Madrid o sense cobertura i arbitratge internacional, qualsevol refer\u00e8ndum s\u2019estavellar\u00e0 contra una s\u00e8rie de circumst\u00e0ncies, entre les quals no \u00e9s poca cosa que Catalunya no viu ara un clima pre-insurreccional que convidi funcionaris i personal de la Generalitat a exposar-se als tribunals espanyols. H\u00e8ctor L\u00f3pez Bofill centra b\u00e9 la q\u00fcesti\u00f3 quan, en una entrevista a Vilaweb<\/em>, explica que \u201camb el RUI, es pret\u00e9n que les conseq\u00fc\u00e8ncies legals de l\u2019acc\u00e9s a la independ\u00e8ncia recaiguin sobre els ciutadans i els funcionaris \u2013directors d\u2019institut, Departament de Governaci\u00f3, sindicatura electoral, etc.\u2013 en lloc dels diputats elegits, que restaran exempts de responsabilitat\u201d. El RUI, encara que alguns vulguin teoritzar-lo de manera sofisticada, no deixa de ser un retorn al cl\u00e0ssic \u201cpit i collons\u201d o a l\u2019omnipresent \u201ctenim pressa\u201d, lema antipol\u00edtic que l\u2019independentisme hauria d\u2019enterrar d\u2019una vegada.<\/p>\n El principal problema de parlar del RUI \u00e9s que mirem el dit en comptes de mirar la lluna. La feblesa principal del projecte independentista \u2013cal admetre-ho de manera adulta- \u00e9s la manca de m\u00e9s musculatura social. El 48% de vots independentistes \u00e9s una xifra molt important, \u00fanica en la hist\u00f2ria del pa\u00eds, per\u00f2 insuficient per assajar determinades sortides. Sense prou musculatura no se salta cap paret. Segons algun partidari conven\u00e7ut del RUI, la majoria independentista necess\u00e0ria sortiria justament d\u2019aquest envit i, per tant, no cal forjar-la pr\u00e8viament. \u00c9s la teoria de l\u2019arrossegament, segons la qual molts ciutadans se sumaran a la secessi\u00f3 si la cosa va de veres. Es va dir el mateix del proc\u00e9s constituent (ara aparcat): si ens dediquem a debatre tots els aspectes de la nova Rep\u00fablica \u2013deien els entusiastes de torn- moltes persones es convertiran a l\u2019independentisme perqu\u00e8 s\u2019adonaran que el nou Estat comportar\u00e0 avantatges, etc\u00e8tera. Res de res. En aquesta mena de raonaments sempre s\u2019hi endevina la nost\u00e0lgia per un miracle que ha de resoldre les coses quan m\u00e9s complicades s\u00f3n. Si la majoria favorable a la secessi\u00f3 fos m\u00e9s folgada (i si la correlaci\u00f3 de forces independentistes al Parlament fos una altra) el paisatge on col\u00b7loquem el refer\u00e8ndum legal o el RUI seria ben diferent, fins i tot tenint en compte l\u2019immobilisme de l\u2019Estat espanyol.<\/p>\n Com no espero miracles, diria que la manera de fer cr\u00e9ixer els partidaris de la independ\u00e8ncia \u00e9s la utilitzaci\u00f3 intel\u00b7ligent del temps, que \u00e9s la regla primera de la pol\u00edtica. Per\u00f2 el Govern Puigdemont va encotillar-se dins dels divuit mesos, un horitz\u00f3 que prov\u00e9 del pla inicial que va exposar Artur Mas el 25 de novembre del 2014; no deixa de ser ir\u00f2nic que el full de ruta del llavors president no prosper\u00e9s per\u00f2, en canvi, el calendari d\u2019aquell periple acab\u00e9s en el programa de Junts pel S\u00ed del 27-S. M\u00e9s enll\u00e0 i m\u00e9s en\u00e7\u00e0 d\u2019aquestes perip\u00e8cies, s\u00f3c del parer que el reset de l\u2019independentisme passa per repensar-se en clau d\u2019acumulaci\u00f3 i consolidaci\u00f3 de suport social, i sense perdre de vista que l\u2019emerg\u00e8ncia de Podem i els comuns constitueix una opa gens dissimulada a ERC, partit que \u2013fa temps- havia imaginat una opa en sentit invers.<\/p>\n \t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Els girs de gui\u00f3 del proc\u00e9s catal\u00e0 semblen infinits. Ara es parla d\u2019un\u00a0 refer\u00e8ndum unilateral d\u2019independ\u00e8ncia (RUI), que hauria de substituir el full de ruta del Govern Puigdemont, arran de…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3965"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3965"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3965\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3965"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3965"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3965"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}