\t\t\t\tLes eleccions de diumenge que ve s\u00f3n les de la reconfiguraci\u00f3 del sistema sorgit de la transici\u00f3, per\u00f2 d’una manera que no acaba de quadrar amb els interessos de les elits econ\u00f2miques que, fins ara, han trobat una bona mec\u00e0nica en el bipartidisme. Qu\u00e8 est\u00e0 passant? El partit que havia d’impulsar la reforma controlada amb Rivera al capdavant no tindr\u00e0 el m\u00fascul necessari i, a m\u00e9s, s’ha vist frenat per l’emerg\u00e8ncia del partit d\u2019Iglesias, que est\u00e0 a punt d’aconseguir relegar el PSOE com a opci\u00f3 principal de l’esquerra. La crisi econ\u00f2mica i de credibilitat transforma Podem en el vot \u00fatil dels que volen treure el PP del poder i dels que volen dir “no”.<\/p>\n
L’estrat\u00e8gia immobilista de Rajoy assegura les lleialtats d’un electorat envellit i a la defensiva, per\u00f2 genera, sense voler, el creixement dels podemites. A difer\u00e8ncia del 20-D, ara es perdran menys vots en terra de ning\u00fa. El socialisme oficial \u00e9s un partit a la recerca d’autor, i un projecte trencat per la pin\u00e7a entre un passat fossilitzat (Susana D\u00edaz atiant irresponsablement la llegenda negra dels catalans) i un futur liquat (Collboni i altres com a crossa dels nous redemptors). Mentre, com que C’s ha quedat encaixonat, el seu l\u00edder recupera el discurs fundacional taxid\u00e8rmic des de Sevilla (per competir amb la presidenta andalusa?) i es presenta com el perseguit i marginat d’una Catalunya totalit\u00e0ria; no \u00e9s probable que els entorns catalans de l’\u00cdbex35 se sentin c\u00f2modes amb un personatge que vol ser Prim (i Roca Junyent) per\u00f2 acaba actualitzant Lerroux. No \u00e9s propi de moderats fer aix\u00f2.<\/p>\n
Les elits econ\u00f2miques catalanes, a difer\u00e8ncia de les de Madrid, han arribat a una conclusi\u00f3: si el conglomerat de podemites, comuns i postcomunistes acaba ocupant el lloc del PSC (bo i aprofitant les seves restes) i atura el creixement dels partits independentistes, tot estar\u00e0 sota control. Encara que oficialment se sentin orfes, no hi ha p\u00e0nic. Desapareguda Uni\u00f3, el paper de torniquet contra la secessi\u00f3 el fa En Com\u00fa Podem, i amb m\u00e9s gr\u00e0cia que Duran. Perqu\u00e8 Dom\u00e8nech \u00e9s tan o m\u00e9s ambigu que el democristi\u00e0 per\u00f2 aix\u00f2 no el penalitza, l’ambient li va a favor. L’ambig\u00fcitat de la desapareguda CiU esdev\u00e9 promesa d’un refer\u00e8ndum sine die en mans d’una esquerra que diu \u201cs\u00ed\u201d a tot per guanyar;\u00a0 la mem\u00f2ria \u00e9s fr\u00e0gil, com demostra Colau quan pacta amb el PSC. A qui fa por una mica de peronisme amanit amb elogis a Pi i Margall? “Antes roja que rota”. Un roig suau. El 20-D ja va ser aix\u00ed, per\u00f2 alguns no volien admetre-ho.<\/p>\n
El colauisme ha trobat el punt feble de la societat catalana i el treballar\u00e0 fins que la realitat de Madrid trenqui la nova faula. El sondeig que ahir donava aquest diari deixa clar que hi ha un 75 % de catalans a favor del refer\u00e8ndum i un 48% a favor de la independ\u00e8ncia, davant d’un 35% en contra. Certes elits catalanes saben quin \u00e9s el seu mal menor. Les de la capital d’Espanya semblen menys pragm\u00e0tiques.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Les eleccions de diumenge que ve s\u00f3n les de la reconfiguraci\u00f3 del sistema sorgit de la transici\u00f3, per\u00f2 d’una manera que no acaba de quadrar amb els interessos de les…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3971"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3971"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3971\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3971"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3971"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3971"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}