\t\t\t\tLa celebraci\u00f3 d\u2019un refer\u00e8ndum a Tortosa sobre el monument franquista inaugurat al mig del riu Ebre l\u2019any 1966 ha generat una pol\u00e8mica encesa que convida a la reflexi\u00f3, des de la tranquil\u00b7litat, com cal sempre que es parla dels traumes del passat recent, especialment de la Guerra Civil i la dictadura.<\/p>\n
Primer. Considero una anomalia la perviv\u00e8ncia del gran mon\u00f2lit de Tortosa. S\u00f3c partidari de retirar-lo i, un cop traslladat, fer-lo servir per explicar la hist\u00f2ria. Per\u00f2 all\u00f2 important no \u00e9s el que jo faria, esclar. All\u00f2 rellevant \u00e9s entendre els perqu\u00e8s d\u2019aquest episodi i, sobretot, de quina manera el passat i el present s\u2019influeixen en la creaci\u00f3 d\u2019uns determinats imaginaris i en la fixaci\u00f3 d\u2019unes narratives que \u2013m\u00e9s o menys fidels a la realitat\u2013 serveixen per delimitar el per\u00edmetre d\u2019unes identitats concretes.<\/p>\n
Segon. Els monuments tenen un temps de caducitat. Josep Piqu\u00e9 Tetas, alcalde de Vilanova i la Geltr\u00fa entre el 1976 i el 1979, i pare de Josep Piqu\u00e9 Camps, el ministre d\u2019Aznar, ho sabia molt b\u00e9. A la meva ciutat, el monument \u201ca los ca\u00eddos\u201d \u2013ubicat a la c\u00e8ntrica pla\u00e7a de les Neus\u2013\u00a0va ser traslladat al cementiri (i reinterpretat amb una placa que esmentava tots els morts) per ordre de l\u2019alcalde Piqu\u00e9, el gener del 1977, mig any abans de les primeres eleccions democr\u00e0tiques. Piqu\u00e9 ho va comunicar al governador civil quan la brigada d\u2019obres ja havia desmuntat el mon\u00f2lit. Salvador S\u00e1nchez-Ter\u00e1n, que era el governador i un dels art\u00edfexs de l\u2019operaci\u00f3 Tarradellas, es va enfadar molt\u00edssim, per\u00f2 el criteri de l\u2019alcalde va prevaldre. La transici\u00f3 \u2013moment incert i convuls\u2013 va oferir escletxes que uns van voler i van saber aprofitar. Altres, no.<\/p>\n
Tercer. El professor Reinhart Koselleck, expert en mem\u00f2ria i monuments, explica que \u201cla re-laci\u00f3 entre l\u2019imperatiu politicosocial de sentit i la seva configuraci\u00f3 mitjan\u00e7ant imatges ha estat produ\u00efda a trav\u00e9s del llenguatge de les formes dels monuments, que ha d\u2019arribar a la sensibilitat de l\u2019observador. Totes dues, la forma i la sensibilitat, s\u00f3n subjacents al canvi hist\u00f2ric, per\u00f2 es modifiquen clarament en diversos ritmes temporals. Per aix\u00f2 es dilueixen les identitats que ha d\u2019evocar un monument, en part perqu\u00e8 aquests eludeixen la capacitat de recepci\u00f3 sensual de formes, en part perqu\u00e8 les formes configurades comencen a parlar un llenguatge diferent del que pr\u00e8viament els havia estat assignat. Igual com totes les obres d\u2019art [sublims o vulgars], els monuments tenen un excedent potencial de significats que eludeix les finalitats amb qu\u00e8 van ser erigits\u201d. Si no es compr\u00e8n aix\u00f2, no es pot analitzar seriosament la relaci\u00f3 (sentimental, apol\u00edtica i alhora indiferent) de la societat tortosina amb aquest monument, d\u2019una qualitat est\u00e8tica descriptible. Alguns tortosins ho verbalitzen de manera m\u00e9s senzilla que Koselleck: \u201cFa molt que hi \u00e9s, ens hi hem acostumat\u201d.<\/p>\n
Quart. El riu Ebre \u00e9s un lloc de mem\u00f2ria. En termes generals i dins del context de la Guerra Civil, com a escenari d\u2019una de les seves batalles decisives. A la vegada, el monument de Tortosa \u00e9s tamb\u00e9 \u2013\u00e9s vulgui o no\u2013 un lloc de mem\u00f2ria, i com a tal fou concebut pel r\u00e8gim de Franco. Hi ha una sobrec\u00e0rrega de sentit: un lloc de mem\u00f2ria franquista en un lloc de mem\u00f2ria \u2013el riu\u2013 obert a totes les interpretacions. Lloc sobre lloc, mem\u00f2ries en disputa, dislocacions, solapament i desfiguracions. L\u2019historiador franc\u00e8s Pierre Nora \u00e9s el pare de la teoria dels llocs de mem\u00f2ria. \u201cEls llocs de mem\u00f2ria \u2013escriu Nora\u2013 neixen i viuen del sentiment que no hi ha mem\u00f2ria espont\u00e0nia, que cal crear arxius, mantenir aniversaris, organitzar celebracions, pronunciar elogis f\u00fanebres, fer actes, perqu\u00e8 aquestes operacions no s\u00f3n naturals\u201d. Cap lloc de mem\u00f2ria \u00e9s immutable ni queda al marge de la correcci\u00f3 del temps en mans del temps. Nora considera que all\u00f2 que fa apassionants els llocs de mem\u00f2ria \u00e9s \u201cincloure el m\u00e0xim de sentits en el m\u00ednim de signes\u201d i el fet de ser aptes \u201cper a la metamorfosi, en l\u2019incessant ressorgiment de les seves significacions i l\u2019arboresc\u00e8ncia imprevisible de les seves ramificacions\u201d. Mem\u00f2ria adherida a mem\u00f2ria, com a l\u2019estaci\u00f3 de Bolonya, on se superposa el dolor de la Segona Guerra Mundial amb el dels anys del terrorisme negre i roig que van assolar la ciutat.<\/p>\n
Cinqu\u00e8. Despr\u00e9s de parlar amb diverses fonts tortosines i ebrenques no tinc una \u00fanica resposta. Hi ha \u2013em sembla\u2013 una suma d\u2019in\u00e8rcies i actituds, un magma local on el costum se solapa amb la indifer\u00e8ncia quotidiana, que podria explicar l\u2019acceptaci\u00f3 passiva d\u2019un monument que \u2013com editorialitzava el setmanari L\u2019Ebre\u2013 \u201cuna part de la poblaci\u00f3 ha optat per convertir en una altra cosa\u201d diferent de l\u2019exaltaci\u00f3 de la vict\u00f2ria franquista. Des de fora, alguns han caigut en la simplificaci\u00f3, en comptes de fer l\u2019esfor\u00e7 de comprendre els fets, tot aplicant als tortosins una caricaturitzaci\u00f3 que, en canvi, es denuncia quan la rep el conjunt dels ca\u00adtalans. Ara, les \u00faltimes not\u00edcies de l\u2019interior confirmen que la des\u00adfranquitzaci\u00f3 pendent \u00e9s una tasca urgent que va m\u00e9s enll\u00e0 dels monuments.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La celebraci\u00f3 d\u2019un refer\u00e8ndum a Tortosa sobre el monument franquista inaugurat al mig del riu Ebre l\u2019any 1966 ha generat una pol\u00e8mica encesa que convida a la reflexi\u00f3, des de…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3975"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3975"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3975\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3975"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3975"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3975"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}