\t\t\t\tReinventar-se, recrear-se. Aix\u00f2 \u00e9s el que pret\u00e9n \u2013diuen\u2013 Converg\u00e8ncia Democr\u00e0tica de Catalunya entre dem\u00e0 i diumenge, amb la celebraci\u00f3 del divuit\u00e8 i darrer congr\u00e9s del partit nascut el 1974 i el primer congr\u00e9s de la nova organitzaci\u00f3 que aspira a articular, si fa no fa, el mateix espai sociopol\u00edtic, d\u2019acord amb els nous temps i els nous reptes. Converg\u00e8ncia es dissol abans de fer-ne 42.<\/p>\n
Per abordar la q\u00fcesti\u00f3 amb una certa perspectiva, proposo que partim de dues frases que em semblen il\u00b7luminadores. La primera \u00e9s de Josep M. Cullell \u2013exdirigent hist\u00f2ric de la formaci\u00f3\u2013 i va ser pronunciada a finals dels setanta, quan el partit era encara molt tendre: \u201cConverg\u00e8ncia \u00e9s com un tren en marxa cap al ple autogovern de Catalunya, i cadasc\u00fa anirem baixant a l\u2019estaci\u00f3 que ens correspongui\u201d. La segona frase \u00e9s del desaparegut Pere Esteve, i la va dir en ser nomenat secretari general el gener del 1996: \u201cDespr\u00e9s de Pujol, Converg\u00e8ncia\u201d. La profecia de Cullell subratllava el \u00adcar\u00e0cter transversal i \u2013diguem-ne\u2013 provisional del projecte convergent, una conflu\u00e8ncia \u2013en llenguatge d\u2019avui\u2013 de persones i grups units nom\u00e9s pel nacionalisme, que anirien separant-se d\u2019acord amb les seves sensibilitats i prioritats, arribat el moment. La profecia d\u2019Esteve \u2013que va acabar abandonant el partit i sent conseller del Govern Maragall\u2013 va ser un intent d\u2019enterrar el llegat de Miquel Roca, l\u2019\u00fanic cofundador de la casa que \u2013l\u2019any 1992\u2013 va plantar cara a Pujol per intentar ser successor i, sobretot, per evitar que el fill gran del president remen\u00e9s les cireres en assumptes relacionats amb el finan\u00e7ament de l\u2019organitzaci\u00f3.<\/p>\n
Cullell va encertar-la (en part) i Esteve es va equivocar. Cullell no parlava dels votants, sin\u00f3 dels dirigents, quadres i militants. Cal tenir present que \u2013des del 2012\u2013 els contraris a la independ\u00e8ncia han baixat \u2013gaireb\u00e9 tots\u2013 del tren convergent. Avui CDC ha redu\u00eft una part de la seva ambig\u00fcitat, la vinculada a l\u2019eix nacional. \u00c9s un partit independentista per\u00f2, alhora, encara vol ser un lloc de trobada i de s\u00edntesi d\u2019ideologies diverses que miren cap al centre. Esteve, en canvi, no podia preveure que, despr\u00e9s de Pujol, el pujolisme seria dissolt per tres factors molt potents: el creixement de la voluntat d\u2019independ\u00e8ncia, l\u2019esclat del cas Pujol i la profunda transformaci\u00f3 generacional, cultural i social del pa\u00eds. Un cop jubilat Pujol, Mas no va tenir m\u00e9s remei que enterrar el pujolisme, molt abans de la confessi\u00f3 del patriarca. Quan Mas arriba a la presid\u00e8ncia l\u2019any 2010, \u00e9s evident que la Catalunya pensada per Pujol ja no existeix i cal revisar els fonaments del relat convergent. Aquesta tasca va quedar a mig fer, a causa de la\u00a0crisi econ\u00f2mica i la crisi institucional\u00a0pro\u00advocada per la sent\u00e8ncia del TC sobre l\u2019Estatut.<\/p>\n
Ara som davant d\u2019una operaci\u00f3 tan inusual com delicada: CDC vol deixar de ser CDC per\u00f2 sense perdre el millor de CDC. La quadratura del cercle. Se\u2019n sortiran? \u00c9s hora de cirurgia, no de cosm\u00e8tica. El PSUC va saber refundar-se com a ICV i \u00adaix\u00f2 li va permetre surfejar la crisi del \u00adcomunisme. Darrere d\u2019aquella maniobra hi havia la necessitat de restaurar la credibilitat dels comunistes en el context de la normalitat democr\u00e0tica. Restaurar la credibilitat \u00e9s tamb\u00e9 l\u2019objectiu impl\u00edcit dels convergents, que no poden confiar que el ferm comprom\u00eds de Mas amb la independ\u00e8ncia compensi per si sol tots els punts febles d\u2019una maquin\u00e0ria afectada pel desgast d\u2019anys de govern, per l\u2019esc\u00e0ndol de l\u2019her\u00e8ncia de Pujol, per corrupcions reals o fabricades, per la gesti\u00f3 de les retallades, i per una imatge r\u00edgida, vertical i tancada, que no canvia traient les corbates dels colls dels principals dirigents.<\/p>\n
Totes les informacions que tenim descriuen una refundaci\u00f3 feta sota l\u2019autoritat de Mas, l\u2019\u00fanica figura capa\u00e7 avui d\u2019arbitrar en la dura pugna de sectors i notables. Trobar un equilibri estable entre fam\u00edlies pol\u00edtiques i egos \u00e9s condici\u00f3 necess\u00e0ria per\u00f2 no suficient per extirpar els mals que han convertit CDC en una eina gastada i una marca que perd votants a cada elecci\u00f3. Dilluns que ve, quan el nou partit sigui una realitat, la pregunta clau ser\u00e0 la seg\u00fcent: en qu\u00e8 es diferencia la nova organitzaci\u00f3 de la vella? Si les difer\u00e8ncies no s\u00f3n substancials i no salten als ulls, el viatge dels convergents no haur\u00e0 servit per restaurar \u2013com d\u00e8iem\u2013 la credibilitat del seu projecte i per connectar amb una ciutadania que \u2013remarco\u2013 t\u00e9 poc a veure amb la que donava majories folgades a Pujol. En aquest sentit, seria incomprensible que Puigdemont \u2013que \u00e9s el principal actiu de CDC avui\u2013 no tingu\u00e9s un paper preeminent en la definici\u00f3 i en l\u2019estructura del nou partit. Em consta que el president de la Generalitat t\u00e9 poques ganes de responsabilitats org\u00e0niques i que se sent lluny de la batalla interna, per\u00f2 \u00adnom\u00e9s cal prendre nota dels darrers espectacles policials per confirmar que Puigdemont \u2013amb guitarra o sense\u2013 ser\u00e0 el term\u00f2metre de l\u2019autenticitat de la refundaci\u00f3 convergent. De la mateixa manera que ell tamb\u00e9 \u00e9s la pe\u00e7a indispensable \u2013la m\u00e9s fresca\u2013 per treure del fang el carro del proc\u00e9s.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Reinventar-se, recrear-se. Aix\u00f2 \u00e9s el que pret\u00e9n \u2013diuen\u2013 Converg\u00e8ncia Democr\u00e0tica de Catalunya entre dem\u00e0 i diumenge, amb la celebraci\u00f3 del divuit\u00e8 i darrer congr\u00e9s del partit nascut el 1974 i…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3995"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3995"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3995\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3995"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3995"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3995"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}