\t\t\t\tHi ha dos extrems que, com acostuma a passar, es toquen: una esquerra doctrin\u00e0ria que tendeix a creure que la pol\u00edtica ha d\u2019obeir mec\u00e0nicament a un plantejament ideol\u00f2gic i una dreta oportunista que es mou donant per fet que la ideologia \u00e9s una nosa \u2013o un ornament- de les pol\u00edtiques. En ambd\u00f3s casos, la variable ideol\u00f2gica \u2013per exc\u00e9s o per defecte- erosiona la s\u00edntesi din\u00e0mica que implica tota pol\u00edtica que sigui responsable i digna d\u2019aquest nom en un context democr\u00e0tic.<\/p>\n
Escric aix\u00f2 perqu\u00e8 l\u2019emerg\u00e8ncia de nous populismes de tot color posa en primer terme els discursos ideol\u00f2gics enfront d\u2019una suposada indefinici\u00f3 (ambig\u00fcitat o vaguetat) dels partits tradicionals, el que miren de captar vots a partir de sumar perfils de p\u00fablic molts diferents. El fet \u00e9s que, en aquests moments, sembla que la ideologia torna a ser atractiva per als ciutadans, despr\u00e9s d\u2019uns anys en qu\u00e8 es donava per fet que els pol\u00edtics no havien de ser o de semblar massa doctrinaris o massa encotillats per all\u00f2 que podem anomenar \u201cprincipis\u201d. Un aspirant a governant avui sembla m\u00e9s cre\u00efble si fa expl\u00edcita la seva ideologia en tot moment, potser amb una insist\u00e8ncia sospitosa.<\/p>\n
M\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aquestes maniobres, s\u00f3c del parer que ara paguem molt car una actitud que va fer fortuna en els grans partits de les democr\u00e0cies europees, sobretot abans de la crisi econ\u00f2mica. Em refereixo a una actitud que mantenia la ideologia en un frigor\u00edfic, com qui guarda les sobres del sopar durant molts dies. Aquelles sobres no es llencen per\u00f2 tampoc s\u00f3n consumides, van florint-se dins la nevera. El sopar va ser bo per\u00f2 les sobres s\u00f3n una altra cosa. Aix\u00f2 em condueix a una pregunta cl\u00e0ssica: quina import\u00e0ncia t\u00e9 la ideologia en un projecte pol\u00edtic?<\/p>\n
L\u2019Escola de Frankfurt va establir que la ideologia \u00e9s una estructura comunicativa que es veu sistem\u00e0ticament distorsionada per les relacions de poder. \u00c9s dif\u00edcil no acceptar aquesta definici\u00f3, per b\u00e9 que la complexa relaci\u00f3 que cada individu i cada grup mantenen amb els seus interessos, valors i creences ha de contemplar la possibilitat que les ideologies no siguin filles necess\u00e0riament d\u2019un autoengany o d\u2019una alienaci\u00f3 que ens transforma en personatges perduts d\u2019una narraci\u00f3 que no comprenem. Que les relacions de poder condicionin la visi\u00f3 del m\u00f3n que ens fem no impedeix que els individus puguin discernir qu\u00e8 volen i qu\u00e8 refusen quan se\u2019ls pregunta com volen viure. \u00d2bviament, ni totes les societat s\u00f3n iguals ni tots els individus disposen de la formaci\u00f3, el benestar i la llibertat per fer aquesta tria d\u2019una manera cr\u00edtica. Qui viu en entorns de manca de llibertats, de guerra i de mis\u00e8ria ho t\u00e9 molt dif\u00edcil per analitzar i comprendre les matrius ideol\u00f2giques de la realitat que experimenta.<\/p>\n
Par al ciutad\u00e0 d\u2019una democr\u00e0cia homologada, la ideologia dels projectes pol\u00edtics \u00e9s \u2013hauria de ser- el fonament de tota oferta electoral. Malauradament, el lloc que abans podien tenir els ide\u00f2legs i la ideologia \u00e9s ocupat avui per experts en enquestes i en m\u00e0rqueting, els gurus que estableixen qu\u00e8 toca dir en cada moment en funci\u00f3 d\u2019una auscultaci\u00f3 de l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica que parteix d\u2019un tacticisme descarnat i d\u2019un concepte poruc de la batalla pol\u00edtica. Els populismes han prescindit una mica d\u2019aquest tacticisme i d\u2019aquesta por i han recuperat les grans paraules per escenificar un \u201crearmament ideol\u00f2gic\u201d que malda per donar confian\u00e7a a un electorat fatigat de llocs comuns i fraseologia buida. Al capdavall, el que vol tot votant \u00e9s poder refiar en una oferta per governar una ciutat o un pa\u00eds i aix\u00f2 ens diu que totes les eleccions no s\u00f3n altra cosa que una cerim\u00f2nia de reconstrucci\u00f3 de la confian\u00e7a. Pablo Iglesias a Espanya i Donald Trump a Estats Units d\u2019Am\u00e8rica s\u00f3n exemples molt evidents d\u2019aquest retorn gens innocent de la ideologia a cavall de les simplificacions populistes i d\u2019una autenticitat exagerada i extremadament artificiosa.<\/p>\n
El repte per als socialdem\u00f2crates, liberals, democristians i conservadors que veuen com els populismes pretenen reduir-los a la m\u00ednima expressi\u00f3 \u00e9s saber tornar a la ideologia sense caure en la nost\u00e0lgia i el t\u00f2pic. Repensar \u00e9s el verb. Cal repensar i cal fabricar idees noves que puguin explicar una realitat que ha superat aquelles certeses que els partits tradicionals havien convertit en fonament dels seus programes. L\u2019ide\u00f2leg d\u2019avui no t\u00e9 m\u00e9s remei que fer-se preguntes antigues amb noves paraules, aix\u00ed com fer-se preguntes in\u00e8dites a partir de respostes potser oblidades. Si no es fa aquesta posada al dia, no hi haur\u00e0 horitz\u00f3 de transformaci\u00f3 perqu\u00e8 no hi haur\u00e0 batalla de les idees, que \u00e9s all\u00f2 que sempre precedeix la pugna electoral entre partits i la creaci\u00f3 de noves oportunitats. I no \u00e9s tant un assumpte d\u2019hegemonies com de sintonies: toca sintonitzar amb els fets des de la gosadia i des del risc. Toca sortir dels motllos confortables d\u2019un relat que s\u2019aguanta per in\u00e8rcia.<\/p>\n
Cal decidir, cal gestionar, cal prioritzar. Per\u00f2, abans de tot aix\u00f2, cal definir on som i quins s\u00f3n els factors que ens fan diferents davant de desafiaments sobre els quals tenim m\u00e9s confusi\u00f3 que claredat. L\u2019hora de les idees acabar\u00e0 arribant perqu\u00e8, altrament, la pol\u00edtica se\u2019ns fondria a les mans com un gelat sota el sol del migdia.<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Hi ha dos extrems que, com acostuma a passar, es toquen: una esquerra doctrin\u00e0ria que tendeix a creure que la pol\u00edtica ha d\u2019obeir mec\u00e0nicament a un plantejament ideol\u00f2gic i una…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[37],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4008"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4008"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4008\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4008"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4008"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4008"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}