{"id":4011,"date":"2016-07-14T00:00:12","date_gmt":"2016-07-13T23:00:12","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=4011"},"modified":"2016-07-14T00:00:12","modified_gmt":"2016-07-13T23:00:12","slug":"80-anys-despres-dallo","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2016\/07\/14\/80-anys-despres-dallo\/","title":{"rendered":"80 anys despr\u00e9s d’all\u00f2"},"content":{"rendered":"

\t\t\t\tDilluns que ve far\u00e0 vuitanta anys de l\u2019esclat de la guerra. La guerra \u2013anomenada aix\u00ed escaridament, com ho feia la meva mare\u2013 \u00e9s la Guerra Civil, esclar, la que arreu del m\u00f3n \u00e9s coneguda com a Guerra d\u2019Espanya. Jo vaig n\u00e9ixer trenta-un anys despr\u00e9s del comen\u00e7ament d\u2019aquella trag\u00e8dia, quan tres dels meus quatre avis encara eren vius i recordaven tot el que havia passat entre 1936 i 1939. Els meus pares \u2013nens de la guerra\u2013 tamb\u00e9 han tingut sempre molt viva la mem\u00f2ria dels episodis relacionats amb aquella \u00e8poca, la qual cosa em va servir per accedir a una forma de coneixement del passat recent que no \u00e9s nom\u00e9s el de la ci\u00e8ncia hist\u00f2rica sin\u00f3 el de l\u2019experi\u00e8ncia i la reelaboraci\u00f3 dels records traum\u00e0tics. En el meu inter\u00e8s per les rela\u00adcions entre el periodisme, la literatura i la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva hi ha l\u2019impacte que em van causar de nen i adolescent \u2013en trobades familiars\u2013 els relats viscuts de les persones grans sobre aquells dies. Mai oblidar\u00e9 \u2013per exemple\u2013 la for\u00e7a amb qu\u00e8 van contar-me els detalls de les batalles el meu oncle Lloren\u00e7 Prat i el senyor Francisco Sastre, excombatents republicans que rememoraven davant d\u2019una criatura encuriosida les seves perip\u00e8cies m\u00e9s dures. Despr\u00e9s, en fer-me adult, quan la curiositat va portar-me a llegir a fons sobre la Guerra \u00adCivil, vaig anar col\u00b7locant retalls de mem\u00f2ries enmig de les dades i les an\u00e0lisis dels historiadors.<\/p>\n

No podem escapar \u2013com a societat\u2013 del pes de la guerra, tot i que comencen a arribar a llocs de responsabilitat moltes persones que de la Guerra Civil nom\u00e9s en tenen una explicaci\u00f3 acad\u00e8mica \u2013en el millor dels casos\u2013 o una idea general, filla de l\u2019escola i de la divulgaci\u00f3 dels mitjans. Els polit\u00f2legs de l\u2019Equipo Piedras de Papel han explicat molt b\u00e9 (al llibre Arag\u00f3n es nuestro Ohio<\/em>) la influ\u00e8ncia de la guerra en la pol\u00edtica actual: \u201cHi ha una relaci\u00f3 molt estreta entre com s\u2019ubiquen els ciutadans en l\u2019escala ideol\u00f2gica i el b\u00e0ndol en el qual va lluitar la seva fam\u00edlia durant la guerra, especialment intensa en la dreta. Mentre que un 63% dels qui es defineixen en l\u2019extrema esquerra i un 46% dels que es consideren d\u2019esquerres declaren que la seva fam\u00edlia simpatitzava amb el b\u00e0ndol republic\u00e0, un 50% i un 77% dels qui se si\u00adtuen en la dreta i l\u2019extrema dreta, respectivament, afirmen que les seves fam\u00edlies simpatitzaven amb el b\u00e0ndol na\u00adcional (Estudi 2760 CIS)\u201d. El canvi generacional \u2013la biologia\u2013 acabar\u00e0 diluint el pes d\u2019aquell conflicte tan dolor\u00f3s, per\u00f2 no sembla que aix\u00f2 sigui tan r\u00e0pid com \u00adalguns es pensaven en elevar a categoria fundacional de la transici\u00f3 la paraula \u00adconsens. Per als meus fills la guerra de Cuba i la Guerra Civil seran el mateix, no pas per a mi.<\/p>\n

\u00d2bviament, la mem\u00f2ria directa o rebuda en her\u00e8ncia (mem\u00f2ria transmesa a la llar) del franquisme no es pot separar f\u00e0cilment de la mem\u00f2ria de la guerra. S\u00f3n tres anys de matances que van acabar amb una vict\u00f2ria militar que va posar els fonaments d\u2019una dictadura de trenta-sis anys que, al seu torn, va desembocar en un pacte de febleses (un r\u00e8gim que no es pot perpetuar i una oposici\u00f3 que ha vist morir al llit el tir\u00e0) per evitar una nova guerra i adoptar un sistema democr\u00e0tic sense demanar comptes a ning\u00fa. Si mirem al 1936 \u00e9s inevitable mirar m\u00e9s enll\u00e0, fins arribar al 23 de febrer del 1981, quan la met\u00e0fora del 18 de juliol es va convertir en una hip\u00f2tesi de reedici\u00f3. L\u2019intent de cop d\u2019Estat, a m\u00e9s de representar un av\u00eds ag\u00f2nic sobre els punts febles de la democr\u00e0cia naixent, va tenir la virtut d\u2019actualitzar les velles fotografies de l\u2019avi que la transici\u00f3 \u2013tot i les moltes viol\u00e8ncies que la travessaven\u2013 havia desat apressadament a la calaixera de les golfes.<\/div>\n

Antonio Cazorla, en un llibre molt recomanable titulat Miedo y progreso. Los espa\u00f1oles de a pie bajo el franquismo, 1939-1975<\/em>, fa una reflexi\u00f3 sobre el final de la dictadura que, en vista de certes actituds actuals, mereix molta atenci\u00f3: \u201cL\u2019hegemonia del valor social de pau i l\u2019acceptaci\u00f3 creixent del de toler\u00e0ncia no nom\u00e9s van limitar la viabilitat futura de la dictadura, un cop mort Franco, sin\u00f3 que tamb\u00e9 van for\u00e7ar que el llenguatge i el posicionament dels grups que proposaven un canvi pol\u00edtic s\u2019adaptessin al desig majo\u00adritari de conc\u00f2rdia. Per aquesta ra\u00f3, els discursos radicals de l\u2019oposici\u00f3 \u2013especialment si portaven records associats a la \u00adviol\u00e8ncia o a la Guerra Civil\u2013 no van trobar un suport popular significatiu durant la transici\u00f3 a la democr\u00e0cia, ni \u00e8xit electoral quan aquesta es va instaurar\u201d. En aquest sentit, em sembla que el proc\u00e9s mental \u2013i emocional\u2013 que va fer la generaci\u00f3 dels meus pares encara no s\u2019ha analitzat a fons. De la por i la gana a un cert progr\u00e9s econ\u00f2mic, passant per l\u2019anest\u00e8sia i la implantaci\u00f3 de la corrupci\u00f3 estructural que \u00e9s tota dictadura. El record del 18 de juliol que tenien els nostres progenitors va ser sotm\u00e8s, rutin\u00e0riament, a la propaganda del franquisme, una factura que encara paguem. El vencedor va dir com s\u2019havia de recordar tot. \u00c9s ara que, afortunadament, tenim el dret i el deure de mirar enrere com si f\u00f3ssim gent sense por.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Dilluns que ve far\u00e0 vuitanta anys de l\u2019esclat de la guerra. La guerra \u2013anomenada aix\u00ed escaridament, com ho feia la meva mare\u2013 \u00e9s la Guerra Civil, esclar, la que arreu…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4011"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4011"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4011\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4011"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4011"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4011"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}