\t\t\t\tSense senyores P\u00e9rez les democr\u00e0cies no funcionen b\u00e9. La senyora P\u00e9rez \u00e9s una votant de la desapareguda CiU, una ciutadana poc ideol\u00f2gica \u2013com la majoria de la gent- que triava aquesta opci\u00f3 perqu\u00e8 \u201cdefensa el que \u00e9s nostre, aqu\u00ed i a Madrid\u201d. Hi ha senyores i senyors P\u00e9rez que voten altres partits, esclar. Jo parlo d’aquesta senyora P\u00e9rez perqu\u00e8 durant m\u00e9s de vint anys va decantar les majories en aquest pa\u00eds, especialment en els comicis anomenats auton\u00f2mics. La senyora P\u00e9rez va quedar astorada (i indignada) quan Jordi Pujol va confessar p\u00fablicament \u2013aviat far\u00e0 dos anys- que havia actuat com un evasor fiscal durant m\u00e9s de tres d\u00e8cades. Aquell episodi no la va allunyar gaire de la pol\u00edtica at\u00e8s que ella no \u00e9s una persona polititzada, per\u00f2 s\u00ed va incrementar la seva desconfian\u00e7a vers \u201cels que manen\u201d. Des de l\u2019any 2012 i per influ\u00e8ncia \u2013sobretot- dels seus fills, la senyora P\u00e9rez va anar abra\u00e7ant l\u2019independentisme progressivament, una evoluci\u00f3 que va portar-la a votar Junts pel S\u00ed el 27-S. Ella resumeix aquest gir de manera molt senzilla: \u201cens han acabat la paci\u00e8ncia\u201d. El seu marit no ho ha vist tan clar i encara forma part del grup dels que enyoren la CiU d’antany.<\/p>\n
No s\u00e9 si els dirigents i associats del naixent Partit Dem\u00f2crata Catal\u00e0 hi pensen gaire, en la senyora P\u00e9rez. Ho desconec. Potser creuen \u00a0que la senyora P\u00e9rez s\u2019ha fet gran, la qual cosa \u00e9s innegable. Potser creuen que la vella senyora P\u00e9rez ha estat substitu\u00efda per la jove senyora P\u00e9rez, cosa que tamb\u00e9 \u00e9s ben certa. Per tant, per ser precisos, caldria parlar de les diverses senyores P\u00e9rez que hi ha, les que tenen 68 anys i les que en tenen 42, amb valors, interessos i prioritats molt diferents. En tot cas, la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s igualment rellevant: qu\u00e8 ofereix aquest nou partit a l\u2019elector poc ideol\u00f2gic que mai votar\u00e0 una dreta espanyolista, una esquerra sucursalista o un independentisme anticapitalista? Aquest elector \u00e9s favorable a la independ\u00e8ncia per\u00f2 tamb\u00e9 podria allunyar-se del proc\u00e9s, davant un exc\u00e9s de disc\u00f2rdia interna i una suma de decisions incomprensibles que incrementin la sensaci\u00f3 de descontrol i feblesa. Tamb\u00e9 ho podria fer si associa un full de ruta amb el protagonisme d\u2019una minoria extremista, populista i obsessionada en convertir les classes mitjanes en l\u2019enemic a abatre. En aquest sentit, el pas al costat de Mas va ser un gest d\u2019una transcend\u00e8ncia que encara no hem mesurat ni valorat b\u00e9, malgrat que l\u2019arribada de Puigdemont a la presid\u00e8ncia suggereix l\u2019aparici\u00f3 d\u2019oportunitats compensat\u00f2ries en un entorn s\u00f2cioelectoral for\u00e7a desconcertat.<\/p>\n
Per dir-ho de manera gr\u00e0fica: Ramon Espadaler i Antoni Fern\u00e1ndez Teixid\u00f3 somien amb atreure totes les senyores P\u00e9rez \u2013velles i joves- cap a Uni\u00f3 Democr\u00e0tica o algun partit nou que pretengui imitar la CiU pujolista. S\u2019adonen \u2013Espadaler i Fern\u00e1ndez Teixid\u00f3- que l’ascendent de la CUP sobre el proc\u00e9s ha generat un malestar m\u00e9s que profund en sectors amplis del sobiranisme d’ordre. Tamb\u00e9 comproven -com ho fa tothom- que Junts pel S\u00ed \u00e9s presonera dels cupaires i que tendeix -per in\u00e8rcia- a mirar m\u00e9s cap a l’esquerra que cap el centre. Aquesta realitat nom\u00e9s sembla corregida per la popularitat i proximitat de Puigdemont, que presideix un Executiu -cal recordar-ho- que ell no va triar. Per\u00f2 el diagn\u00f2stic que sobre l’eix ideol\u00f2gic fan Espadaler i Fern\u00e1ndez Teixid\u00f3 queda desenfocat pel seu diagn\u00f2stic sobre l’eix nacional: ells atribueixen l’origen de tots els mals a l’abandonament de l’autonomisme per part de CDC mentre la senyora P\u00e9rez -tan moderada ella- est\u00e0 encantada amb la possibilitat que Catalunya deixi de demanar perm\u00eds a Madrid i tingui un seient a les Nacions Unides.<\/p>\n
Qu\u00e8 ofereix el nou PDC a les senyores P\u00e9rez -velles i joves- d’aquest pa\u00eds nostre tan estrany? He sentit i he llegit algunes veus que consideren que el gran problema del PDC \u00e9s que s’assembla a ERC. No s’hi assembla gens, encara que hagi fet expl\u00edcit el republicanisme. El problema \u00e9s un altre, com ja he escrit fa pocs dies: l’enyoran\u00e7a dels post-convergents pel pal de paller que havia estat la CiU dels anys de majories fortes de Pujol. En la mesura que el PDC no t\u00e9 cap possibilitat d’esdevenir all\u00f2 que avui \u00e9s l’SNP a Esc\u00f2cia, el seu objectiu m\u00e9s urgent \u00e9s clarificar-se ideol\u00f2gicament per articular un espai que pugui cr\u00e9ixer, per plantar cara als adversaris, per defensar els valors i els interessos de sectors que se senten postergats i -sobretot- per fidelitzar votants que podria perdre si intenta competir amb ERC per veure qui \u00e9s “m\u00e9s social”. Llegit el document del PDC anomenat Bases fundacionals<\/em>\u00a0 confirmo el perill de confondre la s\u00edntesi de tradicions doctrinals amb la vaguetat de plantejaments i la indeterminaci\u00f3 de les fronteres ideol\u00f2giques. \u00c9s intel\u00b7ligent i positiu assumir el millor llegat de la socialdemocr\u00e0cia i del liberalisme, per\u00f2 \u00e9s ingenu i su\u00efcida vendre un discurs que sigui tan gen\u00e8ric i tan pol\u00edticament correcte i amorf que no serveixi per construir cap alternativa, ni per donar empara a les moltes senyores P\u00e9rez que viuen i treballen aqu\u00ed.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Sense senyores P\u00e9rez les democr\u00e0cies no funcionen b\u00e9. La senyora P\u00e9rez \u00e9s una votant de la desapareguda CiU, una ciutadana poc ideol\u00f2gica \u2013com la majoria de la gent- que triava…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4019"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4019"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4019\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4019"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4019"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4019"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}