{"id":4021,"date":"2016-07-22T00:00:32","date_gmt":"2016-07-21T23:00:32","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=4021"},"modified":"2016-07-22T00:00:32","modified_gmt":"2016-07-21T23:00:32","slug":"lestrany-ferran-saez","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2016\/07\/22\/lestrany-ferran-saez\/","title":{"rendered":"L’estrany Ferran S\u00e1ez"},"content":{"rendered":"

\t\t\t\tHi ha un moment a la vida en qu\u00e8 saps perfectament que no jugar\u00e0s mai a Pok\u00e9mon Go ni a res que s\u2019hi assembli i, llavors, assumeixes de\u00a0manera responsable que quedar\u00e0s al marge de certes converses i que el teu univers passar\u00e0 per camins de carro \u2013els paios cool en diuen carreteres secund\u00e0ries\u2013 i per conrear certes afinitats m\u00e9s enll\u00e0 i m\u00e9s en\u00e7\u00e0 de les modes. Aleshores, un cop ja no et cal vestir-te com els teus fills ni baixar-te la dar\u00adrera s\u00e8rie sobre gent americana que vota Trump, pots llegir el nou llibre de Ferran S\u00e1ez Mateu, titulat igual que un fado intens de la gran Am\u00e1lia Rodrigues: Estranya forma de vida<\/em>, editat per AContravent.<\/p>\n

S\u00e1ez Mateu ha escrit un breviari, la qual cosa \u00e9s com presentar-se en ple migdia amb vestit, corbata i barret a una platja nudista. Inspirat per Montaigne \u2013a qui va dedicar la seva tesi doctoral\u2013, l\u2019autor de La Granja d\u2019Escarp ens regala una prosa que talla com ho fan els ganivets su\u00efssos acabats d\u2019estrenar. Convertint el dolor i les adversitats de l\u2019exist\u00e8ncia en una lucidesa que resulta subversiva enmig de tantes frases de pl\u00e0stic com ens empassem, l\u2019amic Ferran \u2013macerat en un humor d\u2019alta graduaci\u00f3\u2013 diu el que no diu ning\u00fa i, d\u2019aquesta manera, ens obliga a vomitar i\/o excretar una mica de l\u2019estupidesa que anem acumulant a la sang. El seu llibre s\u2019hauria de poder comprar tamb\u00e9 a les far\u00adm\u00e0cies, cosa que t\u00e9 la seva ironia\u00a0perqu\u00e8 \u00e9s tot el contrari d\u2019una obra d\u2019autoajuda.<\/p>\n

En catal\u00e0, del postureig, sempre n\u2019hem dit fer els gegants. Ara hi ha molta gent que ajunta paraules per fer els gegants. S\u00e1ez Mateu \u00e9s als ant\u00edpodes d\u2019aquest personal: ell escriu \u2013em sembla\u2013 per foradar una paret invisible que cada dia apareix on menys ho pensem. Per avisar-nos que no som ninots virtuals. Vet aqu\u00ed un tast del text: \u201cPietat. Tenien una cabra, tenien un carro de color verd, es movien. Els vam apedregar, sol\u00b7l\u00edcits, com acomplint un deure antic que ells, de ben segur, ja s\u2019esperaven. Renov\u00e0vem, sense saber-ho, la condici\u00f3 ancestral del nomadisme, que \u00e9s tr\u00e0gica. Ells \u00adfeien olor de fum i nosaltres \u00e9rem nens d\u2019un pa\u00eds subdesenvolupat, poca cosa. Se\u2019n van anar Segre avall, cap a l\u2019Arag\u00f3, pel cam\u00ed de Mequinensa. Guardo un record impossible de soroll de canyes trencant-se. Era la primavera del 1971, quan vaig fer la Primera Comuni\u00f3\u201d.<\/p>\n

En aquesta vida estranya escrita per S\u00e1ez Mateu jo hi trobo ressons de Fuster, de Cioran, de Canetti i \u2013no crec que l\u2019autor m\u2019ho admeti f\u00e0\u00adcilment\u2013 del Pavese que enyorava tresors enmig del fang. Literatura d\u2019idees, en direm amb precauci\u00f3, perqu\u00e8 sabem que les idees tenen molt mala premsa, i m\u00e9s si aquestes no desfilen pel carrer gran on es fa el carnaval de l\u2019autoindulg\u00e8ncia. Si no voleu quedar b\u00e9 amb la vostra consci\u00e8ncia, llegiu ara mateix el llibre d\u2019un escriptor a qui la llibertat no li fa cap nosa.<\/p>\n

<\/div>\n

\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Hi ha un moment a la vida en qu\u00e8 saps perfectament que no jugar\u00e0s mai a Pok\u00e9mon Go ni a res que s\u2019hi assembli i, llavors, assumeixes de\u00a0manera responsable que…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4021"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4021"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4021\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4021"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4021"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4021"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}