\t\t\t\tL\u2019altre dia, al carrer, vaig veure dos homes pendents obsessivament dels seus smartphones mentre la filla petita d\u2019un d\u2019ells \u2013de tres o quatre anys- travessava sola un pas de zebra en una zona de tr\u00e0nsit molt intens. Els dos gan\u00e0pies anaven ca\u00e7ant pok\u00e9mons i s\u2019havien oblidat de tot, pendents nom\u00e9s de capturar bestioles virtuals i sumar punts. L\u2019escena era c\u00f2mica i era potencialment tr\u00e0gica. \u00c9s la febre d\u2019aquest estiu: el Pok\u00e9mon Go. Una altra moda, la de les selfies en llocs de risc, ja ens ha acostumat a conviure amb la vella estupidesa multiplicada per la nov\u00edssima tecnologia, la qual cosa refor\u00e7a l\u2019absurd quotidi\u00e0. Vull dir que estem preparats \u2013em sembla- per assumir que un ca\u00e7ador de pok\u00e9mons acabi prenent mal; una altra cosa \u00e9s que aix\u00f2 provoqui danys a terceres persones, extrem que \u00a0-malauradament- no s\u2019ha de descartar pas.<\/p>\n
Una de les coses m\u00e9s interessants que diuen els propagandistes del Pok\u00e9mon Go \u00e9s el seg\u00fcent argument: aquest joc convida a sortir al carrer, els seus practicants no es queden tancats a l\u2019habitaci\u00f3 com passa amb la majoria de videojocs. Vet aqu\u00ed la seva gran virtut: adolescents i joves (i els adults que s\u2019hi enganxen) tornen als carrers gr\u00e0cies a la companyia Nintendo. Tornen als carrers i, de passada, fan una mica de cultura: visiten monuments, museus, esgl\u00e9sies, places i llocs emblem\u00e0tics on hi ha els anomenats gimnasos de pok\u00e9mons i les pokeparades. El lleure de les maquinetes virtuals es treu de sobre una de les cr\u00edtiques habituals dels seus detractors. El jugador ja no \u00e9s aquell subjecte tancat al seu cau, al contrari: \u00e9s un caminant incansable que s\u2019ha de fer present en escenaris reals. No dir\u00e9 que el jugador de Pok\u00e9mon Go \u00e9s un fl\u00e2neur en pot\u00e8ncia, perqu\u00e8 seria una exageraci\u00f3, per\u00f2 no descarteu que darrere dels coloms i les rates virtuals alg\u00fa acabi imitant Baudelaire.<\/p>\n
A mitjans dels anys setanta, tornar al carrer volia dir recuperar algunes festes i inventar-se esdeveniments que convertissin l\u2019espai p\u00fablic en un lloc alliberat de l\u2019oficialitat que havia generat el franquisme. El nou folklore, el teatre al carrer, el nou circ, la m\u00fasica tradicional reinterpretada, la relectura underground dels carnavals i altres fen\u00f2mens van sorgir llavors. Les noves generacions s\u2019apropiaven felices del paisatge urb\u00e0. Recordeu que una de les frases m\u00e9s c\u00e8lebres de Fraga com a ministre va ser \u201cla calle es mia\u201d. Calia demostrar que aix\u00f2 no era cert.<\/p>\n
El carrer no \u00e9s avui de Fraga ni dels que reinventen les festes majors. \u00c9s dels ca\u00e7adors de pok\u00e9mons, agradi o no. Molts joves queden per anar a ca\u00e7ar plegats i \u2013segons m\u2019informa el meu fill- la moda ha aconseguit tamb\u00e9 que alguns adolescents surtin m\u00e9s sovint de casa. Mai com ara el progr\u00e9s ha estat tan a prop de la sopa d\u2019all. Si caceu com si no caceu, que el mes d\u2019agost us sigui amable.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
L\u2019altre dia, al carrer, vaig veure dos homes pendents obsessivament dels seus smartphones mentre la filla petita d\u2019un d\u2019ells \u2013de tres o quatre anys- travessava sola un pas de zebra…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,11],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4036"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4036"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4036\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4036"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4036"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4036"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}