\t\t\t\tEl bon amic Joan Safont va piular, fa pocs dies, que els europeus ens haurem d\u2019acostumar a viure com els ciutadans d\u2019Israel. Vaig pensar que era una met\u00e0fora que convida a pensar el problema m\u00e9s greu que patim amb una dosi inhabitual de sinceritat, no exempta de provocaci\u00f3. La proliferaci\u00f3 d\u2019atemptats gihadistes en diverses ciutats europees \u2013especialment a Fran\u00e7a i Alemanya\u2013 trenca la idea sobre la qual s\u2019havia bastit la conviv\u00e8ncia a Europa occidental del 1945 en\u00e7\u00e0: la confian\u00e7a. La seguretat col\u00b7lectiva en les democr\u00e0cies europees partia de la confian\u00e7a i del convenciment que les amenaces existents \u2013fins i tot les accions dels grups terroristes i de delinq\u00fc\u00e8ncia organitzada\u2013 podien ser combatudes i contingudes amb els instruments policials i jur\u00eddics. La viol\u00e8ncia pol\u00edtica i la viol\u00e8ncia mafiosa podien atacar una societat per\u00f2 gaireb\u00e9 sempre quedava clar que \u2013tamb\u00e9 en els pitjors moments\u2013 els pol\u00edtics i els funcionaris \u00adsabien qu\u00e8 s\u2019havia de fer i coneixien b\u00e9 el perfil de l\u2019enemic.<\/p>\n
El gihadisme ha descol\u00b7locat els governs occidentals. A difer\u00e8ncia dels terrorismes tradicionals que operaven als pa\u00efsos europeus, aquest nou enemic \u00e9s global, transnacional, su\u00efcida, s\u2019organitza en xarxa i t\u00e9 capacitat de formar f\u00e0cilment els seus combatents en escenaris de guerra convencional. A m\u00e9s, per la seva naturalesa, el terrorisme gihadista \u00e9s un llum\u00ed que pot incendiar espais multiculturals, que pot generar moviments reaccionaris i populistes i que pot posar en perill els principis que sustenten les societats obertes, pluralistes i respectuoses amb els drets humans. No \u00e9s cap secret que un dels grans objectius del gihadisme \u00e9s aconseguir que les democr\u00e0cies cre\u00efn \u00adexcepcions pol\u00e8miques que desfigurin la seva ra\u00f3 de ser. La vella l\u00f2gica d\u2019ac\u00adci\u00f3-reac\u00adci\u00f3 vol \u2013en el c\u00e0lcul m\u00e9s pervers dels ide\u00f2legs gihadistes\u2013 una Europa trencada, desmoralitzada i amb governs autoritaris disposats a menystenir les llibertats essencials per fer la guerra contra els soldats de l\u2019Estat Isl\u00e0mic que sorgeixen on menys ho pensem.<\/p>\n
En aquest context, vull formular dues preguntes: qu\u00e8 pot fer la ciutadania europea en general?, qu\u00e8 poden fer els europeus de fe musulmana? Mentre els governs s\u2019enfronten com poden i saben al gran desafiament (Fran\u00e7a ho fa d\u2019una \u00admanera, Alemanya d\u2019una altra), la poblaci\u00f3 gestiona la por, el desconcert i la r\u00e0bia. Gestionar aquests sentiments no \u00e9s f\u00e0cil i ning\u00fa no ens ensenya com fer-ho. El sentit com\u00fa hi pot ajudar, per\u00f2 aquest ha de remar contra discursos que poden confondre o poden alimentar actituds negatives. Per exemple: cal fer un gran esfor\u00e7 per prevenir l\u2019islamof\u00f2bia, per\u00f2 la millor manera no \u00e9s prohibir certs debats ni amagar determinades informacions, ni tractar amb paternalisme condescendent les comunitats musulmanes de les nostres ciutats. De la mateixa manera que hem d\u2019exigir als nostres governants que la lluita contra el gihadisme no es faci aparcant els valors i les regles que donen sentit a la democr\u00e0cia, hem d\u2019exigir a tots els responsables religiosos musulmans d\u2019Europa que siguin contundents i actius en la denuncia i prevenci\u00f3 de la radicalitzaci\u00f3 dels joves que se senten atrets per la crida totalit\u00e0ria.<\/p>\n
Fa molts anys \u2013des de primers dels noranta\u2013 que el professor Gilles Kepel ha explicat a fons que a Europa est\u00e0 en joc l\u2019evoluci\u00f3 de l\u2019islam. Els nostres pa\u00efsos s\u00f3n el teatre d\u2019una guerra \u2013 fitna<\/em>\u2013 entre creients musulmans que es volen adaptar a la modernitat i creients musulmans que participen d\u2019una visi\u00f3 integrista i totalit\u00e0ria de la fe. \u00c9s dif\u00edcil separar el fenomen del gihadisme i la captaci\u00f3 de joves europeus per part de l\u2019Estat Isl\u00e0mic d\u2019aquesta pugna entre una religi\u00f3 disposada a assumir el llegat de la Il\u00b7lustraci\u00f3 i la democr\u00e0cia i una religi\u00f3 que \u00e9s un sistema tancat al marge dels valors b\u00e0sics europeus. Fa deu anys, Kepel posava el focus sobre el repte principal: \u201cAl conjunt de l\u2019Europa occidental hi viuen m\u00e9s de deu milions de persones origin\u00e0ries del pa\u00efsos musulmans. La major part dels seus fills han nascut al Vell Continent, han estat ensenyats en escoles, educats en les seves lleng\u00fces, aculturats en els seus costums i usos socials de les seves classes populars. La batalla d\u2019Europa, pel que fa a ells, es lliura en dos pols contraris \u2013al mig dels quals la massa d\u2019aquests joves s\u2019obre cam\u00ed en funci\u00f3 de m\u00faltiples factors determinants individuals\u2013\u201d. La detenci\u00f3 ahir de dos germans a Arb\u00facies, acusats de finan\u00e7ar presumptament l\u2019Estat Isl\u00e0mic, obre molts interrogants sobre el que avui entenem per integraci\u00f3 i per arrelament.<\/p>\n Viurem a Par\u00eds, Berl\u00edn, Londres, Roma, Madrid o Barcelona com es viu, des de fa d\u00e8cades, a Tel Aviv? Madrid ja va patir l\u201911-M, cal tenir-ho sempre present. Qu\u00e8 podem fer per conviure sense embogir amb aquesta guerra que alguns no volen anomenar aix\u00ed? L\u2019assassinat d\u2019un capell\u00e0 abans-d\u2019ahir en una esgl\u00e9sia de Normandia ens recorda \u2013per exemple\u2013 que les sinagogues s\u00f3n protegides, des de fa anys a Europa, per la policia. Tinc m\u00e9s preguntes que respostes, ho sento. Per\u00f2 \u00e9s millor fer-les en veu alta.<\/p>\n \t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El bon amic Joan Safont va piular, fa pocs dies, que els europeus ens haurem d\u2019acostumar a viure com els ciutadans d\u2019Israel. Vaig pensar que era una met\u00e0fora que convida…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4040"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4040"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4040\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4040"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4040"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4040"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}