\t\t\t\tCaminem cap a unes terceres eleccions a Espanya, segons les cr\u00f2niques escrites de Madrid estant. \u00c9s ir\u00f2nic que un Estat que durant el segle XX va patir dues dictadures ara estigui inventant la democr\u00e0cia compulsiva: convocar la ciutadania a les urnes fins que el cansament del votant generi un resultat de desbloqueig. De la democr\u00e0cia org\u00e0nica de Franco a la democr\u00e0cia compulsiva, el cam\u00ed \u00e9s digne d\u2019estudi. Els tercers comicis \u2013si finalment arriben\u2013 tindran per objectiu mesurar quina de les dues Espanyes (per dir-ho a la manera del poeta) es cansa abans. De la Guerra Civil a l\u2019avorriment civil, no deixa de ser un aven\u00e7. Per tant, la vict\u00f2ria ser\u00e0 per al bloc que aconsegueixi vacunar millor la seva parr\u00f2quia contra la fatiga i el fatalisme, mentre els contraris es queden a casa i fan m\u00e9s gran la bossa d\u2019una abstenci\u00f3 previsiblement alta. El desaparegut Camilo Jos\u00e9 Cela va emmotllar una frase que defineix molt b\u00e9 el pa\u00adnorama: \u201cEn Espa\u00f1a, el que resiste, gana\u201d. Gallec com el premi Nobel, Rajoy ho t\u00e9 clar\u00edssim.<\/p>\n
El manual diu que la grandesa pr\u00e0ctica de la democr\u00e0cia \u00e9s poder canviar de govern quan pensem que no fa les coses b\u00e9. Des del 20-D, es pot dir que la democr\u00e0cia espanyola tira l\u2019\u00e0ncora en un altre paradigma: que res no es mogui. La derivada d\u2019aix\u00f2 \u00e9s la p\u00e8rdua de tota esperan\u00e7a en la capacitat del vot per modificar la realitat. Vet aqu\u00ed com la democr\u00e0cia cotitza a la baixa mentre, paradoxalment, les urnes perden solemnitat i efic\u00e0cia perqu\u00e8 les han convertit en una mena de m\u00e0quina escurabutxaques que mai no d\u00f3na premi. La democr\u00e0cia no s\u00f3n nom\u00e9s les eleccions, de la mateixa ma\u00adnera que sense la celebraci\u00f3 d\u2019elec\u00adcions lliures \u00e9s impossible el joc democr\u00e0tic.<\/p>\n
Una democr\u00e0cia que s\u2019encalla de manera repetida t\u00e9 un problema de base, diguem-ne de cultura pol\u00edtica o de mentalitat de les elits. Els primers s\u00edmptomes d\u2019aquesta malaltia es van veure a prop\u00f2sit de la demanda d\u2019un refer\u00e8ndum a Catalunya a l\u2019estil del que el Regne Unit va organitzar sobre el futur d\u2019Esc\u00f2cia. Les situacions s\u2019enquisten i torna el pensament antic: la pol\u00edtica com a setge de l\u2019enemic. En aquest punt, cal subratllar que el partit de Rivera fa veure que \u00e9s el m\u00e9s geom\u00e8tric i flexible (pot fer acords amb PSOE i PP) a la vegada que \u00e9s el m\u00e9s clar representant de la l\u00f2gica amic\/enemic, com b\u00e9 han experimentat nacionalistes bascos i catalans, tamb\u00e9 en el moment d\u2019assignar els escons a la Cambra baixa. M\u00e9s que el separatisme crescut, el que altera el joc de majories i minories a Madrid \u00e9s el veto de C\u2019s a tot el que faci olor de sobiranisme. El pragmatisme dels populars rere les cortines est\u00e0 limitat ara per un soci doctrinari, amb ganes, fins i tot, de carregar-se el concert basc.<\/p>\n
Qui resisteix, guanya. El setge me\u00addieval, la guerra de trinxeres. Al final, ning\u00fa no recorda el perqu\u00e8 de la \u00adbatalla.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Caminem cap a unes terceres eleccions a Espanya, segons les cr\u00f2niques escrites de Madrid estant. \u00c9s ir\u00f2nic que un Estat que durant el segle XX va patir dues dictadures ara…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4047"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4047"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4047\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4047"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4047"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4047"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}