\t\t\t\tS\u2019acusa els pol\u00edtics \u2013els de Barcelona i els de Madrid\u2013 de ser presoners de la t\u00e0ctica. A la vista del paisatge, aix\u00f2 \u00e9s una dada objectiva m\u00e9s que un judici de valor. Per tant, intentem no caure en el mateix error dels nostres representants democr\u00e0tics i procurem una an\u00e0lisi de pers\u00adpectiva m\u00e9s estrat\u00e8gica. En el debat pol\u00edtic catal\u00e0, de tant en tant, apareix l\u2019expressi\u00f3 \u201cmodel de pa\u00eds\u201d, que ning\u00fa no sap ben b\u00e9 qu\u00e8 vol dir per\u00f2 que es fa servir amb una contund\u00e8ncia i una alegria sensacionals. En el debat pol\u00edtic espanyol, l\u2019expressi\u00f3 no \u00e9s tan present, tot i que aquest concepte tamb\u00e9 travessa molts discursos; ahir mateix, Mariano Rajoy, des de la tribuna del Congr\u00e9s dels Diputats, va tornar a repetir que PP, PSOE i C\u2019s s\u00f3n \u201ctres partits que pensen el mateix en els temes fonamentals\u201d, la qual cosa suggereix que hi ha alguna cosa semblant a un model de pa\u00eds espanyol, constru\u00eft sobre determinats consensos.<\/p>\n
No es pot parlar de model de pa\u00eds sense tenir en compte la hist\u00f2ria i la geopol\u00edtica. El que hi ha \u00e9s fruit de diverses capes i d\u2019un combat de segles entre progr\u00e9s i reacci\u00f3, entre tancament i obertura. Fa dos anys, es va commemorar el centenari de la creaci\u00f3 de la Mancomunitat de Catalunya, que va representar la primera gran aposta d\u2019una administraci\u00f3 dins l\u2019Espanya contempor\u00e0nia per la implantaci\u00f3 sistem\u00e0tica de pol\u00edtiques modernitzadores al servei de la ciutadania, tal com avui entenem l\u2019inter\u00e8s general. Prat de la Riba tenia al cap un model de pa\u00eds que no tenia res a veure amb el que havia generat el r\u00e8gim de la Restauraci\u00f3. La crisi del 1898 va fer caure el decorat d\u2019una representaci\u00f3 arnada i, amb gran velocitat, les idees es van anar convertint en objectius concrets i en accions. La naci\u00f3 impulsada pel primer catalanisme pol\u00edtic era la plasmaci\u00f3 de l\u2019\u00fanic regenera\u00adcionisme hisp\u00e0nic que se\u2019n sortia i que trencava l\u2019espinada de les forces del vell sistema.<\/p>\n
Fa un mes, el setmanari El Temps<\/em> va publicar una entrevista amb Ricard Gom\u00e0 i Xavier Dom\u00e8nech, en la qual el segon afirmava: \u201cNosaltres som negadors d\u2019aquesta p\u00e0tria noucentista i volem ser constructors d\u2019una altra p\u00e0tria\u201d. Segons el cap de files a Madrid d\u2019En Com\u00fa Podem, \u201cdefensem aquest catalanisme popular que no es planteja la construcci\u00f3 del catalanisme o de la naci\u00f3 catalana en termes d\u2019incorporaci\u00f3 a una p\u00e0tria imaginada pel noucentisme\u201d. Parlava d\u2019un altre model de pa\u00eds? Els estrategs dels comuns creuen que insistir en algunes tesis dels anys setanta els ajudar\u00e0 a guanyar en la pugna electoral. M\u00e9s enll\u00e0 i m\u00e9s en\u00e7\u00e0 d\u2019aquestes consignes, hi ha la realitat dels fets documentats: el conservador Prat de la Riba va demanar i va tenir la col\u00b7laboraci\u00f3 de diversos intel\u00b7lectuals, pol\u00edtics i t\u00e8cnics d\u2019esquerres, com Rafael Campalans, Cebri\u00e0 de Montoliu o Pompeu Fabra, entre d\u2019altres. Aix\u00ed mateix, iniciatives com l\u2019Escola del Treball, el Secretariat de l\u2019Aprenentatge i l\u2019Institut d\u2019Orientaci\u00f3 Professional, el Museu Social, l\u2019Institut Barcelon\u00ed de l\u2019Habitaci\u00f3 Popular o l\u2019Escola d\u2019Infermeria indiquen el sentit transformador d\u2019una instituci\u00f3 que amb molt poc temps va fer molta feina. Per tant, la p\u00e0tria imaginada pel noucentisme va ser un projecte obert a sensibilitats diverses, m\u00e9s transversal que no sembla. Els comuns diuen que volen un altre model de pa\u00eds, per\u00f2 potser nom\u00e9s \u00advolen un altre govern. S\u00f3n metes leg\u00edtimes, per\u00f2 no poden partir de diagn\u00f2stics erronis.<\/p>\n Referir-se a la Catalunya actual com \u201cla p\u00e0tria noucentista\u201d suggereix que no ha passat res entre l\u2019any 1923 i l\u2019actualitat, com si el llarg franquisme no hagu\u00e9s modificat el pa\u00eds. Malgrat la seva admiraci\u00f3 per Prat de la Riba, el pre\u00adsident Pujol no es va limitar a actualitzar el catalanisme de la Lliga l\u2019any 1980, el seu \u00adideari era fill de la postguerra civil, no pas de la nost\u00e0lgia per un moment d\u2019arrencada. Si els comuns parlessin amb els vells del PSUC, s\u2019estalviarien alguns disbarats. M\u00e9s noucentista va ser, en molts sentits, l\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica de Pasqual Maragall com a alcalde de Barcelona, amb la idea-for\u00e7a d\u2019una Catalunya ciutat que era plenament conscient del seu lideratge i de la seva complexitat, i que havia d\u2019actuar com el gran catalitzador d\u2019una reformulaci\u00f3 d\u2019identitats i projectes: Mascarell podria donar-ne molts detalls. Per aix\u00f2 Maragall \u00e9s el darrer advocat d\u2019un veritable federalisme hisp\u00e0nic (asim\u00e8tric) que, per la porta del darrere, Colau pret\u00e9n actualitzar a collib\u00e8 del sobiranisme. El PSOE d\u2019avui tamb\u00e9 \u00e9s el resultat de no haver escoltat Maragall.<\/p>\n El model catal\u00e0 de pa\u00eds t\u00e9 en l\u2019ascensor social un dels seus principals trets definitoris. La crisi econ\u00f2mica dels darrers anys ha espatllat aquest ascensor i, de retruc, ha introdu\u00eft elements pertorbadors en un escenari de cohesi\u00f3. Com a la resta d\u2019Europa, les classes mitjanes s\u2019han empobrit i les pors han fet acte de pres\u00e8ncia. Vol dir aix\u00f2 que el model de pa\u00eds ja no serveix? \u00c9s un debat que caldr\u00e0 fer per sobre i per sota de la crisi de governabilitat a Espanya, el bloqueig del proc\u00e9s a Catalunya i la p\u00e8rdua de confian\u00e7a arreu d\u2019Europa.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" S\u2019acusa els pol\u00edtics \u2013els de Barcelona i els de Madrid\u2013 de ser presoners de la t\u00e0ctica. A la vista del paisatge, aix\u00f2 \u00e9s una dada objectiva m\u00e9s que un judici…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4050"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4050"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4050\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4050"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4050"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4050"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}