\t\t\t\tS\u00f3c del parer que molts dels problemes que els catalans tenim avui provenen de la manca de sentit d\u2019Estat. No puc demostrar-ho d\u2019una manera cient\u00edfica, per\u00f2 puc apuntar fen\u00f2mens que hi tenen relaci\u00f3 i que explicarien aquesta feblesa estructural de la nostra societat. La paradoxa \u00e9s que aquesta greu manca de sentit d\u2019Estat t\u00e9 lloc en un pa\u00eds on s\u2019est\u00e0 vivint un proc\u00e9s pol\u00edtic i social mogut per un afany d\u2019independ\u00e8ncia. Una part important de la societat catalana \u2014un 48%\u2014 vol un Estat nou independent, per\u00f2 el sentit d\u2019Estat \u00e9s esc\u00e0s, fins i tot dins del moviment independentista.<\/p>\n
Qu\u00e8 \u00e9s el sentit d\u2019-Estat? En primer lloc, \u00e9s sentit del que representa exercir la sobirania plena en el m\u00f3n; acabo d\u2019escriure \u00absobirania plena\u00bb i corro a matisar: en el m\u00f3n global d\u2019avui i en l\u2019Europa de la qual formem part, \u00e9s m\u00e9s correcte parlar de \u00absobiranies compartides\u00bb. Dit aix\u00f2, un Estat desenvolupat i eficient \u2014amb totes les interdepend\u00e8ncies que calgui\u2014 \u00e9s m\u00e9s sobir\u00e0 que una comunitat aut\u00f2noma que dep\u00e8n, en darrera inst\u00e0ncia, d\u2019uns poders estatals limitadors. El sentit d\u2019Estat \u00e9s la consci\u00e8ncia d\u2019aquest canvi davant del m\u00f3n i \u00e9s imprescindible per emetre determinats missatges.<\/p>\n
En segon lloc, el sentit d\u2019Estat \u00e9s sentit de la responsabilitat i dels compromisos als quals hom est\u00e0 obligat pel fet de formar part del club dels estats. Un Estat democr\u00e0tic \u2014deixo de banda tiranies i estats fallits\u2014 \u00e9s un Estat de dret subjecte a normes internacionals. Aquesta responsabilitat informa \u2014hauria d\u2019informar\u2014 les decisions, les accions i els gestos de tots els governants i de les elits que es considerin concernides en els afers col\u00b7lectius. El capteniment pol\u00edtic no pot ser el mateix quan gestiones una autonomia que quan has de dirigir un Estat. La responsabilitat \u00e9s el que diferencia el pol\u00edtic del demagog, l\u2019atribut que permet al governant assumir la missi\u00f3 tr\u00e0gica de triar, d\u2019una manera delegada i provisional, en nom del poble. Sense responsabilitat, la pol\u00edtica s\u2019estavella en un circuit de frivolitats i arbitrarietats que compliquen m\u00e9s que no pas resolen els problemes. Qui no \u00e9s responsable no mereix posar-se al capdavant d\u2019un Estat, tot i que podr\u00edem fer una llista de l\u00edders mundials que no han sigut precisament exemplars en aquest sentit.<\/p>\n
En tercer lloc, el sentit d\u2019Estat \u00e9s sentit de les formes. Hi ha una lit\u00fargia del poder estatal \u2014la Rep\u00fablica Francesa n\u2019\u00e9s un exemple proper ben especial\u2014 que pot concretar-se de moltes maneres, per\u00f2 que sempre exigeix un subratllat de respecte vers les institucions. El respecte a les institucions ho \u00e9s a la ciutadania, que \u00e9s qui se n\u2019ha de servir per a endre\u00e7ar i articular la voluntat popular. No parlo de formes buides i presoneres d\u2019un concepte antic, r\u00edgid i est\u00e0tic del poder. Em refereixo a la necessitat d\u2019acceptar unes formes que faciliten el di\u00e0leg i la construcci\u00f3 de consensos, formes que apaivaguen les passions i ajuden a dominar-les per no perdre de vista l\u2019inter\u00e8s general. Si l\u2019Estat \u00e9s un artefacte al servei de la gent, la solemnitat de la seva mec\u00e0nica no \u00e9s el caprici de cap monarca ni el privilegi de cap bur\u00f2crata, sin\u00f3 una forma de respectar l\u2019\u00e0mbit com\u00fa i de recordar que all\u00f2 que s\u2019hi fa \u00e9s molt important perqu\u00e8 afecta la vida de milions de persones. Certs tics contraris a les formes pol\u00edtiques m\u00e9s elementals posen en evid\u00e8ncia una societat incapa\u00e7 de pensar el poder en termes realistes i complexos.<\/p>\n
Finalment, en quart lloc, el sentit d\u2019Estat \u00e9s consci\u00e8ncia de la relaci\u00f3 din\u00e0mica entre el passat i el present. Podria semblar que el catalanisme \u2014basat, en part, en el coneixement hist\u00f2ric\u2014 ha dotat la societat catalana d\u2019aquest sentit temporal. Per\u00f2 \u00e9s m\u00e9s un miratge que una realitat: hi ha un exc\u00e9s historicista (quan es commemoren episodis com el Corpus de Sang o la Guerra de Successi\u00f3) que amaga, paradoxalment, grans buits en l\u2019an\u00e0lisi de moltes etapes m\u00e9s recents. En poso un exemple: el retorn del president Josep Tarradellas ha estat redu\u00eft a un relat simple quan, com tocaria, \u00e9s un episodi que permet entendre el laberint d\u2019una transici\u00f3 que, al seu torn, est\u00e0 encotillada per una narrativa infantiloide. Sentit d\u2019Estat \u00e9s sentit profund de la hist\u00f2ria, no solament en un format commemoratiu o arqueol\u00f2gic. \u00c9s sentit dels cicles i de l\u2019evoluci\u00f3 social, una mirada que no es conforma amb la superf\u00edcie dels fets.<\/p>\n
Podrem anar gaire lluny sense sentit d\u2019Estat? El catalanisme de la resist\u00e8ncia \u2014del qual \u00e9s filla aquesta revista\u2014 tenia sentit de pa\u00eds i sentit de la continu\u00eftat. El sentit d\u2019Estat \u00e9s \u2014d\u2019alguna manera\u2014 el mateix que el sentit de pa\u00eds, amb dos afegits important\u00edssims: l\u2019assumpci\u00f3 dels deures de sobirania i l\u2019assumpci\u00f3 de la viol\u00e8ncia. Aquest segon aspecte \u00e9s molt problem\u00e0tic, perqu\u00e8 la cultura pol\u00edtica dominant a Catalunya no accepta amb facilitat el debat sobre assumptes relatius a defensa, ex\u00e8rcit, odre p\u00fablic, seguretat, terrorisme, policia o intel\u00b7lig\u00e8ncia; \u00e9s molt estesa una idea err\u00f2nia del poder que exclou per sistema tot el que pugui ser m\u00e9s inc\u00f2mode o m\u00e9s impopular. Malauradament, aquesta actitud \u00e9s present en ciutadans d\u2019ideologies molt diverses i conforma un magma que ens condemna a pensar l\u2019Estat i el poder des d\u2019un desconeixement de la realitat molt perill\u00f3s.<\/p>\n
Som a temps \u2014em sembla\u2014 d\u2019anar fabricant un cert sentit d\u2019Estat, \u00e9s clar. Un sentit d\u2019estat que ens faci ciutadans m\u00e9s adults i m\u00e9s oberts al canvi. Per\u00f2 no podem perdre gaire temps.<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
S\u00f3c del parer que molts dels problemes que els catalans tenim avui provenen de la manca de sentit d\u2019Estat. No puc demostrar-ho d\u2019una manera cient\u00edfica, per\u00f2 puc apuntar fen\u00f2mens que…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,7],"tags":[37],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4061"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4061"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4061\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4061"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4061"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4061"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}