\t\t\t\t<\/p>\n
Ha comen\u00e7at el curs escolar. Sobre l\u2019escola tothom opina perqu\u00e8 tots hem estat alumnes i, a m\u00e9s, molts som pares que hem tingut o tenim fills a les aules. A difer\u00e8ncia del que passa amb els assumptes de la sanitat, tot el que envolta l\u2019escola \u00e9s una mica com el futbol i la pol\u00edtica: tothom hi ent\u00e9n, tothom t\u00e9 una certa idea del que caldria fer i no es fa. Els mestres \u2013a difer\u00e8ncia dels metges\u2013 escolten molt\u00edssima gent que creu saber la millor manera de fer aquesta feina tan dif\u00edcil, tan delicada i tan menystinguda que \u00e9s la d\u2019ensenyar, educar o \u2013perdoneu l\u2019arcaisme\u2013 instruir. A les reunions de pares amb els docents mai no falten aquells que expressen les seves f\u00f3rmules infal\u00b7libles perqu\u00e8 \u201cels nanos aprenguin de deb\u00f2\u201d.<\/p>\n
Jo no s\u00e9 si el fet de ser des\u00a0de fa gaireb\u00e9 vint-i-cinc anys professor universitari \u2013ensenyo Periodisme a la Facultat\u00a0de Comunicaci\u00f3 i Relacions Internacionals Blanquerna\u2013 m\u2019habilita per expressar opinions sobre la q\u00fcesti\u00f3. Algunes realitats educatives les visc de prop i d\u2019altres no. A l\u2019ensenyament superior, es d\u00f3na per fet que l\u2019estudiant t\u00e9 un paper i una responsabilitat que, per raons \u00f2bvies, no pot tenir el nen ni l\u2019adolescent a prim\u00e0ria i secund\u00e0ria. Els meus amics que fan classe en col\u00b7legis i instituts tenen \u2013ho dic ben conven\u00e7ut\u2013 una tasca m\u00e9s complicada i m\u00e9s estressant que la meva. Per tant, entro en aquest jard\u00ed amb prud\u00e8ncia i respecte per tots aquells que van cada dia a les trinxeres m\u00e9s dures, en una batalla que \u2013al marge de les teories pedag\u00f2giques\u2013 t\u00e9 el seu gran moment de veritat en la praxi del mestre sol davant dels alumnes; alguns te\u00f2rics \u2013no pas tots, afortunadament\u2013 expliquen unes coses que a molts dels docents que jo conec els semblen pura fantasia. A vegades, aquests experts, per la via del seu ascendent sobre l\u2019administraci\u00f3, aconsegueixen que all\u00f2 que podria ser senzill acabi sent complicat i fatigant.<\/p>\n
El que a mi m\u2019interessa \u2013per damunt de tot\u2013 \u00e9s l\u2019acte de transmissi\u00f3 que t\u00e9 lloc dins de l\u2019aula. Es pot ensenyar sense despertar i\/o alimentar la curiositat? No. L\u2019experi\u00e8ncia em diu que una classe t\u00e9 sentit quan professor i alumnes se senten cridats a intentar saber com funcionen les coses i per qu\u00e8. El m\u00f3n tendeix a ser un lloc hostil i misteri\u00f3s per aquell que desconeix les regles de les ci\u00e8ncies, de les arts, de la hist\u00f2ria, etc\u00e8tera. L\u2019ensenyament ens atorga les eines per comprendre i o dominar un entorn altament canviant per\u00f2 sotm\u00e8s alhora a unes constants que hem estudiat des de fa segles. Aquesta tensi\u00f3 entre el coneixement que tenim i la necessitat perenne de respondre a nous interrogants \u00e9s el que fa apassionant qualsevol disciplina i \u00e9s el que ens mant\u00e9 vius. M\u2019imagino que en els cursos de prim\u00e0ria i secund\u00e0ria aquesta lluita entra per gateres m\u00e9s subtils, per\u00f2 hi entra igualment.<\/p>\n
Si parlo de la curiositat s\u00e9 que invoco un concepte que, malauradament, s\u2019ha gastat molt, fins i tot s\u2019ha banalitzat. Hi ha qui pensa que la curiositat \u00e9s fascinaci\u00f3 compulsiva per la novetat, vet-ho aqu\u00ed. Per\u00f2 curiositat \u00e9s sin\u00f2nim de risc: ni m\u00e9s ni menys. El risc de deixar-se transformar per la nosa de la insatisfacci\u00f3 que \u00e9s tot coneixement quan va de veres. Sempre curiosos, sempre insatisfets. Quan acabo una classe i hi ha hagut poques preguntes i pocs comentaris s\u00e9 que he fracassat estrepitosament i que he abaixat la gu\u00e0rdia; entre altres coses, em paguen per crear la situaci\u00f3 \u00f2ptima perqu\u00e8 les preguntes\u00a0vagin sorgint i l\u2019acte de transmissi\u00f3 sigui \u2013efectivament\u2013 un di\u00e0leg i no pas un mon\u00f2leg rutinari i esterilitzant. Cap m\u00e0\u00adquina pot fer aquesta missi\u00f3. Les q\u00fces\u00adtions que posen els estudiants sobre la taula m\u2019obliguen a sortir de les meves defenses. Al digital de cultura N\u00favol entrevisten la professora Laura de Mas. Fa una bona descripci\u00f3 del que \u00e9s la falsa curiositat, enemiga del coneixement: \u201cAra mateix Google ens d\u00f3na un automatisme i una immediatesa enemiga de la bona escola, que \u00e9s la cuina del xup-xup\u201d.<\/p>\n
Els que volen innovar la manera de fer dins les aules parlen de formar per assolir \u201ccapacitats per a la vida plena\u201d i, malgrat que em sembla comprendre les bones intencions d\u2019aquest plantejament, noto dins meu un escepticisme incontenible. No s\u00e9 si aix\u00f2 t\u00e9 molt o poc a veure amb el conreu de la curiositat o t\u00e9 m\u00e9s relaci\u00f3 amb convertir l\u2019escola en un espai on implantar actituds que potser abans s\u2019aprenien a casa. I si parl\u00e9ssim de vida intel\u00b7ligent en comptes de vida plena? Una intel\u00b7lig\u00e8ncia \u2013aviso\u2013 que inclogui les \u00addimensions racional i emocional, \u00f2bviament. Vaig ser alumne d\u2019un centre d\u2019EGB que s\u2019inseria dins els corrents de renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica i en tinc un magn\u00edfic record, per\u00f2 tamb\u00e9 s\u00e9 el preu que vam pagar a l\u2019entusiasme de la innovaci\u00f3 algunes generacions. La velocitat actual dels canvis socials, culturals i tecnol\u00f2gics potser fa pensar que l\u2019escola ha d\u2019actualitzar-se al mateix ritme que ho fa el nostre smartphone, com si tamb\u00e9 aqu\u00ed l\u2019obsolesc\u00e8ncia programada acab\u00e9s marcant les nostres decisions. No em sembla \u2013ho confesso\u2013 un cam\u00ed gaire procliu a afavorir l\u2019emancipaci\u00f3 dels individus.<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Ha comen\u00e7at el curs escolar. Sobre l\u2019escola tothom opina perqu\u00e8 tots hem estat alumnes i, a m\u00e9s, molts som pares que hem tingut o tenim fills a les aules. A…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4087"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4087"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4087\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4087"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4087"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4087"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}