\t\t\t\t<\/p>\n
Sembla que Rita Barber\u00e1 s\u2019ar\u00adrapa al poder contra tot i contra tothom. Salvador Enguix, perfecte coneixedor dels laberints valencians, ens explicava ahir\u00a0en aquestes p\u00e0gines que la resist\u00e8ncia de la dirigent popular a deixar el Senat no t\u00e9 res a veure amb els diners.\u00a0La que va ser alcaldessa totpoderosa no vol perdre l\u2019aforament que va\u00a0lligat a la condici\u00f3 de senadora\u00a0perqu\u00e8 aix\u00ed s\u2019estalviar\u00e0 la vergonya d\u2019entrar als jutjats de la seva ciutat i,\u00a0d\u2019altra banda, pensa que es podr\u00e0\u00a0defensar millor al Suprem. L\u2019episodi de Barber\u00e1 plantant se contra Rajoy i la c\u00fapula del Partit Popular t\u00e9 m\u00e9s\u00a0inter\u00e8s per als psic\u00f2legs que per als polit\u00f2legs.<\/p>\n
No costa gaire d\u2019endevinar que Barber\u00e1 no va pensar mai \u2013ni casualment\u2013 que els seus c\u00e0rrecs eren de naturalesa temporal i caduca. La capacitat dels populars per anar guanyant eleccions i la densa xarxa clientelar dels conservadors a Val\u00e8ncia abonaven aquesta creen\u00e7a. Suposo que la idea mateixa d\u2019alternan\u00e7a havia desaparegut de qualsevol c\u00e0lcul de futur de l\u2019alcaldessa, de tal manera que ella, el partit i la instituci\u00f3 formaven un tot aparentment gran\u00edtic. Les maneres peculiars de fer que tenia a l\u2019Ajuntament indiquen aquest convenciment que res ni ning\u00fa podria moure-li la cadira. Era una dona en un m\u00f3n de seguretats amanit amb les vanitats i prepot\u00e8ncies habituals de qui fa una lectura barroera, prim\u00e0ria i sect\u00e0ria de la democr\u00e0cia. No ha estat la primera, i no ser\u00e0 l\u2019\u00faltima, per descomptat.<\/p>\n
El mal de Barber\u00e1 \u00e9s el mal de molts pol\u00edtics i tamb\u00e9 el de dirigents del m\u00f3n empresarial, sindical, associatiu, etc\u00e8tera. Em demano si all\u00f2 que pesa m\u00e9s en qui s\u2019eternitza en una responsabilitat de lideratge \u00e9s la set de gl\u00f2ria, l\u2019adrenalina de manar, la por del tel\u00e8fon que no sona, els privilegis i dietes del comandament o la mandra terrible d\u2019haver de treure\u2019s la m\u00e0scara que un ha portat durant molts anys.<\/p>\n
Es fan pel\u00b7l\u00edcules sobre Ada Colau perqu\u00e8 est\u00e0 de moda i perqu\u00e8 l\u2019alcaldessa de Barcelona sintetitza totes les impostures que ens fan sentir bons enmig del cinisme, per\u00f2 el gran film pol\u00edtic que s\u2019ha de fer \u00e9s sobre Rita Barber\u00e1. Els dolents sempre s\u00f3n m\u00e9s interessants que els bons, \u00e9s una regla universal. Aquesta pel\u00b7l\u00edcula ens hauria de mostrar \u2013com les s\u00e8ries de forenses\u2013 quina Rita hi ha sota la m\u00e0scara i de quina manera es va construir el seu poder. La pel\u00b7l\u00edcula tindria tocs de Fellini, de Berlanga i de Coppola, i tamb\u00e9 alguna cosa de telenovel\u00b7la dels setanta, llegida en una perruqueria remota de quan la transici\u00f3 eren Alfonso Guerra i Fernando Abril Martorell pactant una Val\u00e8ncia a la mida\u00a0del PSOE i la UCD. Amb els ultres\u00a0de fons.<\/p>\n
La limitaci\u00f3 de mandats ajudaria \u2013diuen\u2013 a prevenir tragicom\u00e8dies com la de Rita Barber\u00e1. En el predi municipal, els partits no volen ni parlar-ne, saben que un alcalde que dura \u00e9s com una mena d\u2019asseguran\u00e7a.<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Sembla que Rita Barber\u00e1 s\u2019ar\u00adrapa al poder contra tot i contra tothom. Salvador Enguix, perfecte coneixedor dels laberints valencians, ens explicava ahir\u00a0en aquestes p\u00e0gines que la resist\u00e8ncia de la dirigent…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4089"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4089"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4089\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4089"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4089"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4089"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}