{"id":4094,"date":"2016-09-22T00:00:35","date_gmt":"2016-09-21T23:00:35","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=4094"},"modified":"2016-09-22T00:00:35","modified_gmt":"2016-09-21T23:00:35","slug":"comparaciones-estimables","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2016\/09\/22\/comparaciones-estimables\/","title":{"rendered":"Comparacions estimables"},"content":{"rendered":"<p>\t\t\t\t<\/p>\n<p class=\"p@2\">Els bascos i els gallecs votaran diumenge per triar qui ha de governar les seves respectives autonomies, i ho fan quan la pol\u00edtica de Madrid \u00e9s com el carro dins del fang. L\u2019entrevista recent de La Vanguardia al lehendakari i candidat del PNB ha fet parlar molt, per all\u00f2 que deia i tamb\u00e9 per all\u00f2 que callava. A Catalunya, sempre hi ha hagut un inter\u00e8s per les coses dels bascos, la qual cosa ha generat \u2013a vegades i en certs entorns\u2013 una actitud d\u2019imitaci\u00f3 m\u00e9s sentimental que intel\u00b7ligent. Ara passa un fenomen desconcertant, fins i tot divertit: despr\u00e9s de d\u00e8cades de basquitis en part del m\u00f3n nacio\u00adnalista catal\u00e0, avui s\u00f3n sectors que no es consideren nacionalistes\u00a0els que volen inspirar-se i emmirallar-se en els aires d\u2019Euskadi. Com que sempre vaig criticar l\u2019exc\u00e9s d\u2019un nacionalisme catal\u00e0 ingenu que volia ser basc crec que puc criticar tamb\u00e9 la sobtada \u2013sobreac\u00adtuada\u2013 passi\u00f3 pel Govern de Vit\u00f2ria i el partit fundat per Arana que els ha agafat darrerament a alguns i algunes, entre els quals hi ha dirigents dels comuns.<\/p>\n<p class=\"p\">Que el nacionalisme catal\u00e0 i el basc s\u00f3n molt diferents \u00e9s cosa que se sap o s\u2019hauria de saber. Diria que els que ho han de saber ho saben, sobretot a la capital d\u2019Espanya. A m\u00e9s, tamb\u00e9 \u00e9s radicalment diferent la manera com all\u00f2 basc (i el basquisme) \u00e9s observat i narrat per la cultura pol\u00edtica espanyola, des de fa cent anys fins avui. Per resumir-ho: mentre la catalanitat i el catalanisme han estat tractats sempre com una anomalia incomprensible en el conjunt espanyol, la identitat basca i el basquisme encaixen prou b\u00e9 i no desperten les reaccions furibundes que provoca el fet catal\u00e0 i especialment els catalans que expressen ser una naci\u00f3. Aix\u00f2 ha estat aix\u00ed fins i tot durant els anys en qu\u00e8 el terrorisme etarra era m\u00e9s intens, recordeu les manifestacions amb pancartes on es podia llegir \u201cVascos s\u00ed, ETA no\u201d. Per als poders de Madrid, el foralisme d\u2019Euskadi i Navarra \u00e9s una f\u00f3rmula no q\u00fcestionable, la qual cosa queda ben clara a la Constituci\u00f3 del 1978.<\/p>\n<p class=\"p\">En aquest sentit \u2013i fins l\u2019aparici\u00f3 d\u2019UPyD i Ciutadans\u2013 el consens sobre el concert fiscal ha estat un\u00e0nime. D\u2019altra banda, mentre el catalanisme pol\u00edtic va fer bandera \u2013des del seu naixement com a moviment modern\u2013 de la voluntat d\u2019intervenci\u00f3 a fons en la pol\u00edtica espanyola, el basquisme ha anat a Madrid sense cap inter\u00e8s per reformar l\u2019Estat, nom\u00e9s amb l\u2019objectiu \u2013ben leg\u00edtim, esclar\u2013 de refor\u00e7ar les seves posicions com a conductor d\u2019un autogovern que \u2013de facto i gr\u00e0cies al concert\u2013 \u00e9s gaireb\u00e9 confederal. Els basquistes no han dit mai com s\u2019ha d\u2019organitzar \u00adEspanya, han parlat \u2013sobretot\u2013 dels seus assumptes. Els catalanistes \u2013fins a l\u2019any 2012\u2013 no s\u2019han cansat de fer propostes per vincular l\u2019autogovern a \u201cla otra forma de hacer Espa\u00f1a\u201d, per dir-ho com el lema de l\u2019ef\u00edmer PRD que va impulsar Miquel Roca. Dues potes, fins fa dos dies: reconeixement nacional de Catalunya i posada al dia d\u2019Espanya. Per\u00f2 com m\u00e9s ha volgut intervenir el catalanisme en el Govern d\u2019Espanya m\u00e9s s\u2019ha consolidat i dif\u00f3s la idea de Catalunya com a anomalia.<\/p>\n<p class=\"p\">El gran historiador Vicente Cacho Viu ens ha deixat l\u00facides p\u00e0gines sobre el catalanisme com a factor de modernitzaci\u00f3 de l\u2019Estat i la societat espanyoles. Per\u00f2 no penseu nom\u00e9s en Camb\u00f3 i la seva atro\u00adpellada i controvertida experi\u00e8ncia, aneu m\u00e9s enll\u00e0: Pasqual Maragall i els Jocs Ol\u00edmpics del 1992 s\u00f3n tamb\u00e9 part d\u2019aquest corrent de fons hist\u00f2ric, i el seu cant del cigne brillant; sense Barcelona no exis\u00adtiria el nacionalisme catal\u00e0, Ca\u00adtalunya hauria estat una altra Occit\u00e0nia i avui la llengua catalana nom\u00e9s serviria per dir el vers de Nadal. Els ignorants encara es refereixen al nacionalisme catal\u00e0 com un moviment de trabucaires de comarques quan \u00e9s \u2013molt abans ja del 1901\u2013 un projecte \u00adplenament urb\u00e0 que mira cap a Par\u00eds, perqu\u00e8 si mira cap a Madrid \u2013penseu en la crisi del 1898\u2013 es de\u00adprimeix.<\/p>\n<p class=\"topo fin\">Hem d\u2019escoltar Urkullu amb atenci\u00f3. Per\u00f2 tamb\u00e9 hem de tenir mem\u00f2ria: si Rajoy hagu\u00e9s acceptat parlar d\u2019un nou pacte fiscal, molts dels que avui s\u00f3n independentistes no en serien, comen\u00e7ant per Mas. Si la caixa de la Generalitat, que \u00e9s l\u2019administraci\u00f3 que proveeix els ciutadans \u2013entre d\u2019altres\u2013 dels serveis de salut, educaci\u00f3 i pol\u00edtiques socials no fos v\u00edctima d\u2019un greuge fiscal estructural, la mutaci\u00f3 pol\u00edtica de les classes mitjanes moderades no s\u2019hauria produ\u00eft. Les coses no passen sense motiu. L\u2019autonomia basca no t\u00e9 cap problema de caixa, com \u00e9s no\u00adtori, i aix\u00f2 permet una gran tranquil\u00b7litat d\u2019esperit a l\u2019hora d\u2019analitzar els escenaris. Si a aix\u00f2 hi sumem el final de la viol\u00e8ncia, veiem un pa\u00eds altament motivat que ara t\u00e9 el repte de reinventar-se, la qual cosa \u00e9s apassionant. Per\u00f2 \u00e9s justament el final d\u2019ETA el que ens recorda que, segons es va dir un dia a Madrid, \u201cen abs\u00e8ncia de viol\u00e8ncia\u201d es pot parlar de tot. L\u2019independentisme catal\u00e0 d\u2019avui \u00e9s un moviment impecablement pac\u00edfic i democr\u00e0tic i, per tant, no hauria de ser tractat com una orga\u00adnitzaci\u00f3 criminal. Les democr\u00e0cies fortes parlen de tot i no porten un problema \u00adpol\u00edtic als tri\u00adbunals.<\/p>\n<p>\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Els bascos i els gallecs votaran diumenge per triar qui ha de governar les seves respectives autonomies, i ho fan quan la pol\u00edtica de Madrid \u00e9s com el carro dins&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4094"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4094"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4094\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4094"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4094"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4094"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}