\t\t\t\t<\/p>\n
Quan Hilari Raguer va comen\u00e7ar els seus estudis de Dret a la Universitat de Barcelona tot just havia acabat la Segona Guerra Mundial i els aliats havien derrotat les tropes de Hitler. Eren anys molt grisos: r\u00e0pidament es va veure que les pot\u00e8ncies occidentals no tenien previst treure Franco del mig, el dictador era una pe\u00e7a que ja els anava b\u00e9 per falcar els equilibris d\u2019un nou teatre geopol\u00edtic. Per als que no vam viure aquell moment no \u00e9s f\u00e0cil imaginar qu\u00e8 podia sentir un dem\u00f2crata i catalanista davant l\u2019evid\u00e8ncia que la vict\u00f2ria del 1939 es consolidava.<\/p>\n
L\u2019historiador i monjo de Montserrat va evocar la seva etapa de jove universitari en el seu discurs d\u2019agra\u00efment durant l\u2019acte \u2013celebrat la setmana passada\u2013 en qu\u00e8 va rebre la Medalla d\u2019Or de la Universitat de Barcelona. L\u2019aula magna es va omplir d\u2019amics, col\u00b7legues i deixebles d\u2019un home que ha escrit obres fonamentals sobre el paper de l\u2019Esgl\u00e9sia en\u00a0la hist\u00f2ria espanyola, sobre la Uni\u00f3 Democr\u00e0tica de l\u2019etapa republicana i sobre diverses figures de relleu d\u2019aquella \u00e8poca, com Manuel Carrasco i Formiguera o el general Batet.<\/p>\n
S\u00f3n moltes les persones que senten respecte i estima per un intel\u00b7lectual que no ha tingut mandra de comprometre\u2019s per defensar les posicions pol\u00edtiques que considera justes. Sempre fent gala de bon humor, aquest erudit sap incidir en el debat p\u00fablic de manera aguda i rigorosa. Ho va tornar a demostrar l\u2019altre dia. Em quedo amb aquest fragment de la seva intervenci\u00f3: \u201cQuan als anys seixanta es van produir les grans mobilitzacions estudiantils democr\u00e0tiques, els acusaven de fer pol\u00edtica en lloc d\u2019estudiar, per\u00f2 la universitat que jo vaig trobar era polititzada, en mans de la policia i dels paramilitars del SEU. Una vegada alg\u00fa es va tancar al vespre a la universitat i quan al mat\u00ed seg\u00fcent van obrir, van apar\u00e8ixer a les aules i al pati grans pin\u00adtades amb consignes antifranquistes i nacionalistes. Els del SEU van reaccionar apallissant estudiants que tinguessin fama de catalanistes. El cap del SEU, Pablo Porta, futur president de la Federaci\u00f3 Espanyola de Futbol, dirigia personalment les tortures per descobrir els autors de les pintades. Entre d\u2019altres, van torturar Ainaud de Lasarte i Francesc Casares, i tamb\u00e9 Josep Carrasco i Azemar, fill de Carrasco i Formiguera, que prou de compte tenia a no significar-se\u201d. No \u00e9s la primera vegada que aix\u00f2 s\u2019explica, diversos llibres de mem\u00f2ries \u2013les d\u2019Alberto Oliart s\u00f3n magn\u00edfiques\u2013 i estudis histo\u00adriogr\u00e0fics ho documenten amb tots els ets i uts. Per\u00f2 sentir-ho directament d\u2019un testimoni \u00e9s una experi\u00e8ncia colpidora. I m\u00e9s avui dia, en qu\u00e8 uns relativitzen c\u00ednicament el que va ser aquella tirania mentre d\u2019altres pretenen modelar una mem\u00f2ria antifranquista excloent i sect\u00e0ria, a la mida de les seves d\u00e8ries d\u2019hegemonia \u00adexpr\u00e9s.<\/p>\n
Fem un esfor\u00e7 d\u2019empatia i d\u2019imaginaci\u00f3: un r\u00e8gim dictatorial que dura tants anys com el franquisme ofereix moltes fotos, de tonalitats diferents i canviants en all\u00f2 m\u00e9s superficial. Els anys quaranta s\u00f3n tan remots i obscurs per a la majoria de ciutadans d\u2019ara que correm el risc que desaparegui de la consci\u00e8ncia col\u00b7lectiva el que va significar convertir una vict\u00f2ria militar en un sistema d\u2019opressi\u00f3. Hi ha el perill que tot es dilueixi en una abstracci\u00f3. I contra l\u2019abstracci\u00f3 cal el relat del testimoni acreditat. Aquella universitat on Raguer va aterrar era \u2013com ell remarca\u2013 el territori de \u201cla policia i dels paramilitars del SEU\u201d. Penseu-hi un instant. Cal saber-ho, per evitar errors de judici i per entendre la por.<\/p>\n
La por \u2013que \u00e9s una mat\u00e8ria que jo he vist en els rostres dels meus pares, de la mateixa generaci\u00f3 que Raguer\u2013 no prov\u00e9 del no-res. \u00c9s cert que \u00e9s una por acumulada, que pot tenir diversos or\u00edgens; per exemple, durant la guerra, a la rereguarda catalana, les tortures les van fer els d\u2019un altre color, que tampoc tenien res de dem\u00f2crates. I \u00adCarrasco \u2013recordem-ho\u2013 cau en mans de l\u2019ex\u00e8rcit franquista perqu\u00e8 ha de fugir del pa\u00eds, at\u00e8s que les patrulles de la FAI volen matar-lo. La tercera Espanya i la tercera Catalunya \u2013els dem\u00f2crates sense espai atrapats entre forces totalit\u00e0ries\u2013 ha estat el gran eix de la feina investigadora del pare Raguer. Ara, i tornant a la por, ens pertoca demanar-nos de quina manera els temors arrelats dels nostres pares poden haver donat lloc a altres productes, menys estridents per\u00f2 no menys nocius.<\/p>\n
Determinats debats en aquest pa\u00eds contenen cl\u00e0usules d\u2019exclusi\u00f3 impl\u00edcites, que nom\u00e9s s\u2019expliquen per una mutaci\u00f3 molt sofisticada de les pors dels nostres progenitors. Aix\u00f2 ens porta a demanar perd\u00f3 preventivament, per si de cas. \u00c9s una actitud que adopta \u2013sense saber-ho\u2013 la moral de qui considera que hi ha identitats sospitoses, de qui atorga carnets de cosmopolitisme, i de qui diu quina nost\u00e0lgia ha de ser enaltida en pla\u00e7a p\u00fablica i quina \u2013en canvi\u2013 \u00e9s xarona i provinciana. Per\u00f2 la trampa es fa m\u00e9s evident i inefica\u00e7 com m\u00e9s se n\u2019abusa. Raguer, que va ser empresonat per la vaga de tramvies del 1951, \u00e9s un exemple, tamb\u00e9 a l\u2019hora de fugir de resignacions que s\u00f3n xantatges.<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Quan Hilari Raguer va comen\u00e7ar els seus estudis de Dret a la Universitat de Barcelona tot just havia acabat la Segona Guerra Mundial i els aliats havien derrotat les tropes…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4104"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4104"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4104\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4104"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4104"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4104"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}