\t\t\t\t<\/p>\n
El cop perpetrat a la direcci\u00f3 del PSOE \u00e9s una gran oportunitat per al PSC. Pot triar entre acabar de morir per inanici\u00f3 o aprofitar per reinventar-se com a opci\u00f3 que no giri l\u2019esquena a la gran majoria social \u2013al voltant del 80%\u2013 que vol votar el futur de Catalunya. No cal que el PSC es faci independentista, en t\u00e9 prou de no quedar al costat del PP i de C\u2019s tot exercint com a pe\u00e7a d\u2019un bloqueig injustificable en una democr\u00e0cia del segle XXI. Miquel Iceta i N\u00faria Parlon \u2013que disputa el lideratge al primer en les prim\u00e0ries del pr\u00f2xim dia 15\u2013 han perdut perqu\u00e8 \u00adambd\u00f3s feien costat al derrocat Pedro S\u00e1nchez i, per tant, no tindran el favor de Susana D\u00edaz ni capacitat d\u2019influir en la nova etapa; els cosins valencians i mallorquins \u2013tot i les seves retic\u00e8ncies\u2013 no s\u2019han jugat la vida pel secretari general defenestrat, la soledat del PSC \u00e9s evident. D\u2019altra banda, si finalment el PSOE facilita que Rajoy faci govern, \u00e9s des\u00adcriptible la reacci\u00f3 que tindran les bases del socialisme catal\u00e0, aquelles que tenen gravat en l\u2019ADN un lema inventat \u2013diuen\u00ad\u2013 per Pepe Zaragoza: \u201cSi tu no hi vas, ells tornen\u201d.<\/p>\n
Divendres vaig escriure en aquestes p\u00e0gines que \u201cel PSC \u2013i aix\u00f2 \u00e9s m\u00e9s important que no sembla\u2013 ha triat el b\u00e0ndol que no li agrada a l\u2019Ibex 35, cosa que seria inexplicable sense l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un moviment independentista tan ampli\u201d. L\u2019explicaci\u00f3 \u00e9s clara: \u201cIceta \u2013vaig afegir\u2013 sap que, si triomfa el cop a Ferraz, el socialisme catal\u00e0 culminar\u00e0 la seva extinci\u00f3 en benefici d\u2019Ada Colau, que accepta el dret a decidir\u201d. Les forces de l\u2019immobilisme s\u2019han imposat. Som al cap del carrer. Si la direcci\u00f3 del PSC \u2013sigui amb Iceta o amb Parlon al capdavant\u2013 no trenca amb el PSOE, els comuns i l\u2019alcaldessa de Barcelona ocuparan c\u00f2modament el seu espai, per decantaci\u00f3 \u201cna\u00adtural\u201d, sempre que rebaixin el populisme per atraure tamb\u00e9 aquells sectors so\u00adcialdem\u00f2crates que ara s\u2019han quedat \u00adorfes definitivament. Per cert, tamb\u00e9 \u00e9s un bon moment perqu\u00e8 ERC s\u2019obri als catalanistes del PSC que es resistien a anar-se\u2019n.<\/p>\n
O caixa o faixa, per dir-ho com Prim. El PSC ha de triar entre extingir-se com a sucursal d\u2019un PSOE inservible per al votant de centreesquerra o intentar un renaixement mitjan\u00e7ant l\u2019ad\u00e9u solemne a Ferraz i la revocaci\u00f3 del pacte d\u2019unitat socialista del 1978. Aquell acord defensat per Revent\u00f3s, Serra, Obiols i altres va representar una unitat subordinada sempre al dictat del socialisme meridional, que era el de Gonz\u00e1lez i ara \u00e9s el de D\u00edaz. Josep Pallach \u2013que va morir el 1977 abans de les primeres eleccions\u2013 no veia clara aquella conflu\u00e8ncia. Com a federalista aut\u00e8ntic \u2013no ret\u00f2ric\u2013, Pallach volia un PSC totalment aut\u00f2nom, una visi\u00f3 que va resultar perdedora durant la transici\u00f3. Ara, amb prou perspectiva per certificar els estrets l\u00edmits de la influ\u00e8ncia del PSC dins del socialisme espanyol, es pot afirmar que Pallach tenia ra\u00f3.<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El cop perpetrat a la direcci\u00f3 del PSOE \u00e9s una gran oportunitat per al PSC. Pot triar entre acabar de morir per inanici\u00f3 o aprofitar per reinventar-se com a opci\u00f3…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4110"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4110"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4110\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4110"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4110"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4110"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}