\t\t\t\t<\/p>\n
Una de les coses que m\u00e9s em fascinen de Barcelona \u2013entre tantes\u2013 \u00e9s la recurrent pol\u00e8mica sobre la Sagrada Fam\u00edlia. Em fascina gaireb\u00e9 tant com la capacitat que tenim els catalans de convertir debats t\u00e8cnics \u2013accents diacr\u00edtics, incendis forestals, deures de la quitxalla\u2013 en gimn\u00e0stica col\u00b7lectiva per enfortir el m\u00fascul que no tenim. La Sagrada Fam\u00edlia ho t\u00e9 tot per a aquest esbarjo: est\u00e8tica, diners, turisme, capellans i marca. Unes declara\u00adcions recents del responsable municipal d\u2019Urbanisme i Arquitectura han afegit nova llenya al foc, tot barrejant \u2013com ho faria un amateur en una barra de bar\u2013 criteris art\u00edstics i la relaci\u00f3 entre p\u00fablic i privat. Quan aix\u00f2 ho feia Oriol Bohigas, hi havia m\u00e9s nivell, m\u00e9s classe i m\u00e9s estil.<\/p>\n
No em crec que quan parlem del temple de la Sagrada Fam\u00edlia ens dediquem nom\u00e9s a contraposar una est\u00e8tica contra una altra. Per darrere, per sobre i per sota d\u2019aquesta discussi\u00f3 sobre l\u2019obra m\u00e9s emblem\u00e0tica de Gaud\u00ed hi ha el magma m\u00e9s brillant i m\u00e9s infecte alhora de la nostra tribu: els uns contra els altres. Al segle XV hi havia la Busca i la Biga, la cosa ve de molt lluny, no us penseu que \u00e9s un mal de fa nom\u00e9s quatre dies. La rebentada contra la Sagrada Fam\u00edlia \u2013leg\u00edtima tant com el seu enaltiment, per\u00f2 no en un c\u00e0rrec p\u00fablic\u2013 \u00e9s el substitut d\u2019una altra cosa. A Catalunya, encara hi ha una mentalitat prim\u00e0ria que enyora \u2013no gosa dir-ho\u2013 aquella ciutat cremada d\u2019esgl\u00e9sies fumejants, \u00e9s la pulsi\u00f3 sect\u00e0ria que podem sofisticar posant-hi adjectius com llibert\u00e0ria, etc\u00e8tera. \u00c9s el ressentiment contra un \u00e8xit que no va ser promogut pels mandarins, \u00e9s la mala bava contra un negoci que no controlen els bons de la pel\u00b7l\u00edcula, \u00e9s l\u2019anticlericalisme tot a cent per la porta del darrere. \u00c9s, en definitiva, una oportunitat per demostrar com de moderns s\u00f3n alguns que fa d\u00e8cades que viuen en una modernitat de peixera congelada.<\/p>\n
Naturalment, l\u2019Administraci\u00f3 t\u00e9 sempre l\u2019obligaci\u00f3 de dictaminar on acaba l\u2019inter\u00e8s p\u00fablic i on comen\u00e7a l\u2019inter\u00e8s privat, a l\u2019hora de trans\u00adformar un carrer en benefici de la Sagrada Fam\u00edlia o quan d\u00f3na el vistiplau per construir un centre comercial. \u00d2bviament, tamb\u00e9 ha de demanar-se si la Sagrada Fam\u00edlia constitueix \u2013com el camp del Bar\u00e7a, posem per cas\u2013 un patrimoni col\u00b7lectiu a m\u00e9s d\u2019una propietat particular. Afortunadament, els funcionaris municipals acostumen a evitar molts errors dels pol\u00edtics, tamb\u00e9 d\u2019aquells que pretenen tenir un moment de gl\u00f2ria.<\/p>\n
Que la nostra ciutat tingui un temple que \u00e9s fam\u00f3s mundialment no em sembla una desgr\u00e0cia, com alguns suggereixen. La Sagrada Fam\u00edlia ens projecta, agradi o no. El que s\u2019ha fet sobre l\u2019obra de Gaud\u00ed pot ser qualificat de m\u00e9s o menys encertat, de sublim o de nefast, per\u00f2 aquest ja no \u00e9s un \u00adassumpte pol\u00edtic. Ens cal un nou Floquet de Neu perqu\u00e8 alguns canvi\u00efn\u00a0de tema.<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Una de les coses que m\u00e9s em fascinen de Barcelona \u2013entre tantes\u2013 \u00e9s la recurrent pol\u00e8mica sobre la Sagrada Fam\u00edlia. Em fascina gaireb\u00e9 tant com la capacitat que tenim els…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,11],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4115"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4115"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4115\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4115"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4115"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4115"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}