\t\t\t\tSovint apareix el terme \u201cguerra bruta\u201d i l\u2019anem repetint com si res. Arran d\u2019una estranya conversa divulgada pels mitjans de comunicaci\u00f3 entre el ministre de l\u2019Interior i el director de l\u2019Oficina Antifrau de Catalunya, es va parlar molt -fa pocs mesos- de guerra bruta de l\u2019Estat contra diversos pol\u00edtics catalans compromesos amb el moviment independentista. Fa uns anys, era d\u2019\u00fas corrent l\u2019expressi\u00f3 \u201cguerra bruta contra ETA\u201d, en refer\u00e8ncia a accions irregulars promogudes per inst\u00e0ncies oficials per combatre el terrorisme amb m\u00e8todes molt semblants als de l\u2019enemic.<\/p>\n
Si es fa servir el concepte guerra bruta, deu ser perqu\u00e8 acceptem, t\u00e0citament, que hi ha tamb\u00e9 una \u201cguerra neta\u201d. En aquest sentit, potser f\u00f3ra m\u00e9s exacte parlar de \u201cguerra clandestina\u201d, de \u201cguerra para-oficial\u201d \u00a0o de \u201cguerra secreta\u201d. L\u2019adjectiu \u201cbruta\u201d suggereix que les formes i els instruments del combat queden al marge de les regles de la guerra, aix\u00f2 vol dir sense cap l\u00edmit i sense els protocols que diuen observar les parts d\u2019un conflicte armat m\u00e9s o menys convencional. Val a dir que les regles de la guerra -ho sabem prou b\u00e9- acostumen a ser negligides arreu i de forma habitual, per desgr\u00e0cia de les poblacions civils atrapades en els escenaris b\u00e8l\u00b7lics. I qu\u00e8 passa quan el conflicte es produeix en termes democr\u00e0tics i sense trets ni bombes?<\/p>\n
En el cas de Catalunya, \u00e9s un fet provat que l\u2019independentisme planteja una demanda pol\u00edtica sense cap mena de temptaci\u00f3 armada. El moviment favorable a un Estat catal\u00e0 independent insisteix en el dret a decidir, la celebraci\u00f3 d\u2019un refer\u00e8ndum i la necessitat de consultar la ciutadania per donar una sortida pol\u00edtica a un problema de dimensions hist\u00f2riques. Els independentistes catalans no tenen altra for\u00e7a que la de les manifestacions multitudin\u00e0ries, el vot a formacions compromeses amb aquest full de ruta i la projecci\u00f3 internacional d\u2019aquesta causa. L\u2019Estat espanyol, en canvi, t\u00e9 a la seva disposici\u00f3 fiscals, jutges, policies, serveis secrets i tota mena de servidors p\u00fablics amb capacitat d\u2019amena\u00e7a, coerci\u00f3 i punici\u00f3 d\u2019acord amb una legalitat que els partidaris de la independ\u00e8ncia consideren parcial i bel\u00b7ligerant en contra dels seus interessos. La batalla \u00e9s asim\u00e8trica, desigual i desequilibrada en favor de l\u2019Estat espanyol.<\/p>\n
El que ahir era possible avui no \u00e9s recomanable. L\u2019Estat espanyol forma part de la Uni\u00f3 Europea i no actua -no pot fer-ho- com ho feia vuitanta anys enrere. Una resposta armada contra l\u2019independentisme pac\u00edfic i democr\u00e0tic tindria dificultats per justificar-se en el cotext internacional. Cap estat membre de la UE pot imitar la R\u00fassia de Putin sense posar en crisi la seva naturalesa democr\u00e0tica. Dit aix\u00f2, l\u2019Estat espanyol no necessita treure la gu\u00e0rdia civil ni l\u2019ex\u00e8rcit al carrer perqu\u00e8 t\u00e9 el Tribunal Constitucional i els tribunals ordinaris, que exerceixen com a dic de contenci\u00f3 de qualsevol decisi\u00f3 pol\u00edtica que sigui interpretada com un pas cap una eventual secessi\u00f3. La guerra declarada -la que es fa oficialment- contra els partidaris de la independ\u00e8ncia \u00e9s una guerra que protagonitzen -sobretot- \u00a0fiscals i jutges, per ara.<\/p>\n
I l\u2019esmentada guerra bruta? Estem en disposici\u00f3 de dir sense caure en suposicions i conjectures que la guerra bruta contra l\u2019independentisme \u00e9s una guerra essencialment informativa, comunicativa i medi\u00e0tica. Ho \u00e9s en els mitjans convencionals, a les xarxes socials i tamb\u00e9 en els circuits discrets o secrets per on circulen dades certes, rumors, fal\u00f2rnies, delacions i soroll. Qui t\u00e9 la informaci\u00f3 t\u00e9 el poder, qui aconsegueix imposar un relat pot v\u00e8ncer. A difer\u00e8ncia del que passa en les guerres convencionals (on es tracta de destruir f\u00e0briques d\u2019armament, infraestructures b\u00e0siques i serveis essencials d\u2019una ciutat o un pa\u00eds), en una guerra informativa l\u2019objectiu es destruir la reputaci\u00f3\u00a0 i la credibilitat de l\u2019enemic. Una idea val el que valen aquells l\u00edders que la defensen, aquest \u00e9s el punt de partida dels que han considerat que la defensa de l\u2019statu quo es pot situar per sobre de les m\u00e9s elementals regles de joc democr\u00e0tiques. \u00c9s una premissa terriblement efica\u00e7 en un context de descr\u00e8dit accentuat de la classe pol\u00edtica.<\/p>\n
La guerra bruta \u00e9s, ara i aqu\u00ed, una guerra informativa que es desenvolupa a partir de la barreja sistem\u00e0tica de veritats i mentides. Si les proves que incriminen alg\u00fa no existeixen, es fabriquen sense manies. Aix\u00f2 es combina amb la col\u00b7locaci\u00f3 estrat\u00e8gica del focus informatiu de manera intensa i reiterada sobre uns fets i uns actors p\u00fablics mentre se silencien altres esdeveniments. Existeix all\u00f2 que apareix als mitjans, aquest \u00e9s el veritable poder. Per exemple, pocs mitjans no catalans van explicar amb detall el que el ministre Fern\u00e1ndez D\u00edaz i el magistrat Daniel de Alfonso van comentar en el despatx oficial del primer. Sense la col\u00b7laboraci\u00f3 de diaris i cadenes de r\u00e0dio i televisi\u00f3, aquesta guerra bruta simb\u00f2lica no seria possible, perqu\u00e8 els mitjans s\u00f3n els altaveus que difonen all\u00f2 que acaba generant un determinat marc d\u2019interpretaci\u00f3 i tamb\u00e9, en molts casos, un judici medi\u00e0tic que t\u00e9 transcend\u00e8ncia sobre la realitat. I s\u00f3n tamb\u00e9 els que poden convertir en irrellevants fets d\u2019una import\u00e0ncia innegable per a l\u2019inter\u00e8s general.<\/p>\n
La viol\u00e8ncia de les armes ha estat substitu\u00efda per la viol\u00e8ncia del relat. \u00c9s una viol\u00e8ncia que no rebenta cossos per\u00f2 pot rebentar la vida i la carrera de qui sigui. Qui t\u00e9 el poder de coerci\u00f3 i punici\u00f3 no nom\u00e9s vol guanyar la batalla, vol que quedi clar qui domina i qui \u00e9s el fort, vol representar i subratllar de manera exemplar -com en el c\u00e0stig que els pares fan a les criatures que no creuen- que una de les parts del conflicte no t\u00e9 res a fer i que no podr\u00e0 escapar a un final dolor\u00f3s. Desmoralitzar l\u2019enemic \u00e9s tan o m\u00e9s important que aconseguir criminalitzar-lo, ferir-lo o aturar-lo. La guerra bruta -amb la c\u00e0rrega de cinisme i arbitrarietat exhibida que comporta- cerca aquesta fractura moral del contrari davant d\u2019una derrota que s\u2019anuncia -la propaganda no descansa- inevitable.<\/p>\n
Ara, el m\u00e9s rellevant, des del punt de vista hist\u00f2ric, \u00e9s que la guerra bruta medi\u00e0tica posa a prova les conviccions democr\u00e0tiques i el nervi moral de la societat que permet, tolera, justifica, relativitza i empara aquesta manera de resoldre un problema col\u00b7lectiu. L\u2019enemic \u00e9s denigrat, ridiculitzat i demonitzat manta vegades perqu\u00e8 el seu sotmetiment a un veritable estat d\u2019excepci\u00f3 encobert obtingui un alt consens social i no generi incomoditat en aquells que se situen al costat del contendent m\u00e9s fort. A la vista dels silencis que envolten determinades actituds i procediments a l\u2019Espanya d\u2019avui, que cadasc\u00fa tregui les conseq\u00fc\u00e8ncies que vulgui.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Sovint apareix el terme \u201cguerra bruta\u201d i l\u2019anem repetint com si res. Arran d\u2019una estranya conversa divulgada pels mitjans de comunicaci\u00f3 entre el ministre de l\u2019Interior i el director de…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[37],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4118"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4118"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4118\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4118"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4118"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4118"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}