\t\t\t\t<\/p>\n
Donald Trump no hauria de servir als europeus per pensar que som millors que els nord-americans, perqu\u00e8 no ho som. I no nom\u00e9s perqu\u00e8 a Fran\u00e7a el Front Nacional t\u00e9 un pes i una pres\u00e8ncia deter\u00adminants, o perqu\u00e8 Hongria est\u00e0 gover\u00adnada per xen\u00f2fobs, o perqu\u00e8 la nova ultradreta creix de manera espectacular a Alemanya, o perqu\u00e8 els populistes del UKIP triomfen amb mentides sobre el Brexit. O perqu\u00e8 \u2013no ens n\u2019oblidem\u2013 l\u2019autoritarisme franquista \u00e9s encara l\u2019estil de massa dirigents pol\u00edtics i socials amb comandament a Espanya. No podem sentir-nos superiors al poble que ha convertit Trump en candidat a la presid\u00e8ncia de la primera democr\u00e0cia mun\u00addial. Al Vell Continent tenim una col\u00b7lecci\u00f3 fenomenal de populismes que haurien d\u2019avergonyir-nos. Aquests moviments han trobat la manera de semblar menys tronats i menys exc\u00e8ntrics, i han aconseguit connectar amb franges de votants que ja no s\u00f3n mar\u00adginals, o testimonials. Quan Trump hi va, els nostres ja en v\u00e9nen.<\/p>\n
D\u2019aquesta malaltia de les democr\u00e0cies europees, se\u2019n parla molt sovint. Es tracta d\u2019un populisme que no dissimula les seves intencions, encara que pugui sofisticar \u2013en alguns casos\u2013 els seus missatges i la seva posada en escena; Marine Le Pen ho ha fet a Fran\u00e7a amb el partit que va fundar el seu pare. Per\u00f2, al costat del populisme que encarnen les ofertes electorals que es pretenen alternatives i a la contra dels partits tradicionals, hi ha tamb\u00e9 un \u2013diguem-ne\u2013 populisme amagat, que assumeixen i practiquen els altres, les forces sobre les quals reposa \u2013o reposava\u2013 el sistema. No goso etiquetar aquest altre populisme com \u201cde baixa intensitat\u201d perqu\u00e8 \u00e9s molt intens, influent i corrosiu per la credibilitat de la democr\u00e0cia i les institucions.<\/p>\n
Aquest populisme amagat o subterrani copia la pitjor fraseologia dels llibres d\u2019autoajuda i, d\u2019aquesta manera, mata qualsevol relaci\u00f3 entre l\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica i les idees. La majoria dels programes electorals imiten les receptes d\u2019autoajuda: enrevessades expressions de bones intencions muntades sobre obvietats solemnes que s\u2019ofereixen com \u201cla gran soluci\u00f3\u201d. Programes electorals pensats perqu\u00e8 puguin agradar a tothom i perqu\u00e8 tothom hi trobi la seva parcel\u00b7la-refugi, com fan els nous receptaris del guru de torn. Llistes de prop\u00f2sits suposadament originals sense quantificar. Mitjan\u00e7ant una ret\u00f2rica pseudocient\u00edfica (que els laboratoris pol\u00edtics construeixen a partir d\u2019una adaptaci\u00f3 de conceptes de l\u2019economia i les ci\u00e8ncies socials) els candidats a governar un pa\u00eds o una ciutat acaben sent presoners d\u2019uns motllos que no volen dir res. El resultat \u00e9s el buit ideol\u00f2gic m\u00e9s descarnat, la p\u00e8rdua de sentit i la repetici\u00f3 mec\u00e0nica d\u2019uns mots que no tenen cap relaci\u00f3 amb la realitat. \u00c9s un llenguatge generat nom\u00e9s per intentar guanyar eleccions. En aix\u00f2, hi cauen partits de tot color arreu.<\/p>\n
L\u2019actual crisi del PSOE \u2013per exemple\u2013 tamb\u00e9 s\u2019hauria d\u2019analitzar com un cas \u00adparadigm\u00e0tic d\u2019aquesta derrota de les idees en les organitzacions pol\u00edtiques. L\u2019etapa de Zapatero va ser l\u2019apoteosi de l\u2019autoajuda en el camp de la socialdemocr\u00e0cia espanyola, el moment de les formula\u00adcions simplistes i dels duros a quatre pessetes. Per\u00f2 els efectes de la crisi van trencar pel mig la faula que anaven predicant Zapatero i el seu equip, un conte repintat \u2013segons el dia\u2013 amb conceptes que semblessin nous, com aquell \u201crepublicanisme\u201d que algun assessor va col\u00b7locar amb cal\u00e7ador a les entrevistes i discursos de l\u2019anterior l\u00edder socialista. El professor Pettit \u2013te\u00f2ric de la cosa\u2013 no es mereixia l\u2019homenatge d\u2019un governant tan mediocre.<\/p>\n
La podridura de les paraules ha devastat el camp de les esquerres, per\u00f2 tamb\u00e9 la resta. El PP nom\u00e9s s\u2019aguanta com a partit-refugi de l\u2019Espanya amb p\u00e0nic a qualsevol canvi, no cont\u00e9 cap idea ni cap visi\u00f3, m\u00e9s enll\u00e0 de conservar el poder i esperar la calcificaci\u00f3 de tots els poders de l\u2019Estat. El creixement de Podem i de Ciutadans com a fills inesperats del bipartidisme s\u2019explica per aquest erm generat pel populisme inercial de socialistes i conservadors. Tanmateix, els d\u2019Iglesias i els de Rivera no s\u00f3n res m\u00e9s que el llibre d\u2019autoajuda que es ven com l\u2019anti-auto\u00adajuda. \u00c9s reciclatge, per guanyar quota de mercat a partir del naufragi de les marques establertes. Aquest pseudopopu\u00adlisme \u00e9s encara pitjor, perqu\u00e8 pret\u00e9n \u2013com tots els que no han governat mai\u2013 inventar la sopa d\u2019all sense que es noti. Podem i C\u2019s han envellit r\u00e0pidament, el bloqueig de la pol\u00edtica de Madrid ha posat al descobert el cart\u00f3 pedra de les seves propostes.<\/p>\n
Quin dia els pol\u00edtics van adoptar la gram\u00e0tica indolora dels salvadors de tot a cent? Aquell dia, els problemes van esdevenir literalment \u201cinexplicables\u201d. A Catalunya, exconvergents, republicans i cupaires no s\u2019escapen d\u2019aquest mal, per b\u00e9 que la idea de la independ\u00e8ncia actua com a factor de correcci\u00f3 sobre les respectives propostes ideol\u00f2giques. La crisi pol\u00edtica \u00e9s crisi de projectes i de lideratges, per\u00f2, abans que res, \u00e9s crisi de llenguatge. Mentre aix\u00f2 no s\u2019abordi amb efic\u00e0cia, els enemics de les llibertats tindran el cam\u00ed aplanat.<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Donald Trump no hauria de servir als europeus per pensar que som millors que els nord-americans, perqu\u00e8 no ho som. I no nom\u00e9s perqu\u00e8 a Fran\u00e7a el Front Nacional t\u00e9…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4122"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4122"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4122\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4122"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4122"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4122"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}