\t\t\t\t<\/p>\n
Anna Punsoda \u2013una de les escriptores joves que cal llegir sempre\u2013 explicava en un article recent la perip\u00e8cia que va viure quan va fer unes proves per obtenir una feina en una prestigiosa instituci\u00f3 privada d\u2019aquest pa\u00eds. No li van donar la pla\u00e7a i li van explicar que era perqu\u00e8 feien una tria conservadora, no en sentit ideol\u00f2gic sin\u00f3 funcional: volien alg\u00fa que no tingu\u00e9s la pretensi\u00f3 d\u2019introduir innovacions i nous enfocaments en aquella organitzaci\u00f3. Volien alg\u00fa que apliqu\u00e9s d\u00f2cilment la plantilla i prou. Els propietaris hi tenien tot el dret, esclar. Punsoda va prendre bona nota d\u2019aquesta tend\u00e8ncia. La sorpresa de l\u2019escriptora ha vingut despr\u00e9s, quan ha comprovat que l\u2019entorn d\u2019aquesta instituci\u00f3 propugna, de portes enfora, grans innova\u00adcions en el m\u00f3n educatiu, per fomentar l\u2019esperit cr\u00edtic i \u201cempoderar\u201d (avui si no fas servir aquest verb no ets ning\u00fa) les criatures.<\/p>\n
Aquest cas convida a pensar en la naturalitat amb qu\u00e8 assumim les impostures quotidianes que ens envolten i en les quals \u2013a vegades\u2013 participem com a ciutadans. Fem una cosa i en \u00addiem una altra, sovint amb escassa consci\u00e8ncia de fer-ho. Som els mateixos ciutadans que ens indignem (amb tota la ra\u00f3) davant les impostures poc dissimulades de la classe pol\u00edtica i de les elits en general. La severitat amb qu\u00e8 jutgem les penoses com\u00e8dies morals dels que volen dirigir-nos esdev\u00e9 indulg\u00e8ncia quan ens jutgem nosaltres mateixos i les nostres empreses, esgl\u00e9sies, escoles, clubs, associacions, sindicats, patronals, etc\u00e8tera. L\u2019assumpte \u00e9s vell i tots sabem \u2013per exemple\u2013 que el m\u00f3n acad\u00e8mic denuncia molt b\u00e9 els abusos de poder dels governs, els partits pol\u00edtics i les grans corporacions econ\u00f2miques mentre, de portes endins, no s\u00f3n poques les actituds autorit\u00e0ries i arbitr\u00e0ries que es donen en centres dedicats \u2013suposadament\u2013 al pensament, el coneixement, la recerca especialitzada i el debat lliure de les idees.<\/p>\n
Els impostors no sempre s\u00f3n a dalt de tot, tamb\u00e9 viuen al nostre costat. I nosaltres \u2013cadasc\u00fa\u2013 tamb\u00e9 podem ser impostors, arribat el moment. Hem generat un espai p\u00fablic on sempre cal interpretar un personatge que, en \u00adrealitat, no som capa\u00e7os de defensar en l\u2019espai privat, quan sortim dels focus. Torno a l\u2019experi\u00e8ncia de l\u2019amiga Punsoda: com pot ser que uns venedors acreditats de l\u2019avantguarda educativa gestionin la seva estructura amb rutines tan fortament oposades als valors que cada dia prediquen solemnement? On s\u00f3n m\u00e9s falsos: en all\u00f2 que \u00e9s la seva manera de treballar o en all\u00f2 que han posat a l\u2019aparador per vendre?<\/p>\n
Jordi Pujol va confessar un fet que posa al descobert una gran impostura en una figura de dimensions hist\u00f2riques. Va ser un terratr\u00e8mol. Pujol no estava sol. Potser hi ha m\u00e9s impostors que no ens pens\u00e0vem: invisibles, imperceptibles, absolutament fiables en la seva mentida.<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Anna Punsoda \u2013una de les escriptores joves que cal llegir sempre\u2013 explicava en un article recent la perip\u00e8cia que va viure quan va fer unes proves per obtenir una feina…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4127"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4127"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4127\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4127"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4127"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4127"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}