{"id":4145,"date":"2016-10-27T00:00:23","date_gmt":"2016-10-26T23:00:23","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=4145"},"modified":"2016-10-27T00:00:23","modified_gmt":"2016-10-26T23:00:23","slug":"victor-alba-veu-lliure","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2016\/10\/27\/victor-alba-veu-lliure\/","title":{"rendered":"V\u00edctor Alba, veu lliure"},"content":{"rendered":"<p>\t\t\t\t<\/p>\n<p class=\"q@2\">Quan V\u00edctor Alba vivia a Washington DC, els cubans partidaris del dictador Batista van pintar aix\u00f2 a la vorera, davant de casa seva: \u201cBe aware. Here lives a Communist\u201d. Quan V\u00edctor Alba va tornar a Catalunya, despr\u00e9s de molts anys d\u2019exili, hi havia qui feia c\u00f3rrer que era agent de la CIA, perqu\u00e8 sempre s\u2019havia oposat a Stalin i era professor en diverses universitats nord-americanes. Molts anys abans, quan Pere Pag\u00e8s encara no havia adoptat el nom literari de V\u00edctor Alba, en plena Guerra Civil, havia d\u2019anar molt en compte, no nom\u00e9s per esquivar les bales del b\u00e0ndol franquista, tamb\u00e9 per no ser delatat, empresonat o assassinat pels comunistes ortodoxos que es malfiaven d\u2019alg\u00fa vinculat al POUM. Aquella formaci\u00f3 fundada per Andreu Nin va ser el somni trencat d\u2019una esquerra que no es deixava dirigir per Moscou, com va explicar George Orwell en el seu Homenatge a Catalunya. Per cert, un joven\u00edssim Josep Pallach tamb\u00e9 va ser poumista, una coincid\u00e8ncia que explica moltes coses. Pag\u00e8s, com Pallach, va arribar al POUM mitjan\u00e7ant la milit\u00e0ncia pr\u00e8via al Bloc Obrer i Camperol, al qual es va apuntar \u2013li ho explicava a Vicen\u00e7 Riera Llorca a primers dels setanta\u2013 \u201cperqu\u00e8 hi trobava el catalanisme que havia absorbit en l\u2019ambient familiar i, al mateix temps, la rebel\u00b7li\u00f3 contra altres aspectes d\u2019aqueix ambient; potser, sobretot, contra el car\u00e0cter fort i dominant de la meva mare\u201d. Joaqu\u00edn Maur\u00edn, l\u00edder del Bloc, va marcar profundament el jove militant.<\/p>\n<p class=\"p\">Alba va ser una veu lliure de deb\u00f2, una de les poques que jo he conegut, una persona que pensava anant a les arrels, radicalment, sense xarxa de seguretat. Vivia amb una actitud tan l\u00facida com despresa, i no confonia la irrever\u00e8ncia amb el mal humor o el ressentiment. La seva rebel\u00b7lia no necessitava estrid\u00e8ncies, era una manera d\u2019estar al m\u00f3n, sense subratllats, amb ironies ben administrades, amb preguntes com obrellaunes. Aquest autor catal\u00e0 que va omplir moltes p\u00e0gines tamb\u00e9 en castell\u00e0, angl\u00e8s i franc\u00e8s va viure com va escriure: apassionadament esc\u00e8ptic, militant sense fanatismes, cosmopolita i arrelat al pa\u00eds, extremista tolerant, excepte amb els tirans. \u201cHe vist morir \u2013contava amb un somriure als llavis\u2013 els principals dictadors de la meva \u00e8poca: Hitler, Stalin i Franco\u201d. No ho deia amb r\u00e0bia, \u00adsin\u00f3 amb un cert entusiasme, com aquell apostador que celebra haver-se arriscat sense por i no haver perdut.<\/p>\n<p class=\"p\">Enguany fa cent anys del naixement de V\u00edctor Alba. El cronista va venir al m\u00f3n el 19 de gener del 1916, en una Europa en guerra, una Espanya que consumia les darreres brases de la Restauraci\u00f3 i una Catalunya que assajava el seu primer autogovern despr\u00e9s de molts segles, amb la Mancomunitat generant una modernitat ins\u00f2lita. Des de jovenet, Pag\u00e8s va sentir la crida de l\u2019actualitat i de la pol\u00edtica, i va esdevenir periodista pol\u00edtic, en un m\u00f3n marcat pel protagonisme de les masses, la mort a escala industrial, la crisi de la democr\u00e0cia, el primer gran col\u00b7lapse del capitalisme, la revoluci\u00f3 sovi\u00e8tica, la seducci\u00f3 de les doctrines totalit\u00e0ries, la maduraci\u00f3 del catalanisme i la primavera breu de la Rep\u00fablica espanyola. Avui dijous, al Museu d\u2019Hist\u00f2ria de Catalunya, se celebra una jornada sobre la seva figura i la seva obra, organitzada per la C\u00e0tedra Josep Termes de la Universitat de Barcelona i la Facultat de Comunicaci\u00f3 Blanquerna de la Universitat Ramon Llull.<\/p>\n<p class=\"p\">La tradici\u00f3 liter\u00e0ria i period\u00edstica est\u00e0 feta de molts noms. A m\u00e9s del pis principal on habiten figures molt reconegudes com \u2013per exemple\u2013 Pla, Gaziel, Rodoreda, Sagarra, Calders o Pere Quart, hi ha altres pisos on podem visitar firmes menys presents per al gran p\u00fablic, com Xammar, Josep Maria Planes, Anna Muri\u00e0, Irene Polo, Jaume Miravitlles, Josep Many\u00e9 o Alba.<\/p>\n<p class=\"p\">Em passa amb V\u00edctor Alba el mateix que em passa amb Jaume Lor\u00e9s: el trobo a faltar. Si fos viu, li preguntaria sobre Trump, sobre la crisi pol\u00edtica al Brasil, sobre l\u2019alcaldessa Colau i sobre la situaci\u00f3 al PSC. Alba en sabia un munt, de la societat nord-americana, dels pa\u00efsos llatinoamericans, de la manera de ser dels barcelonins i del socialisme catal\u00e0, que sentia proper. Fins als \u00faltims anys, va mantenir la seva pres\u00e8ncia a la premsa, on la seva llarga experi\u00e8ncia i el seu coneixement aportaven claror i connexions intel\u00b7ligents als lectors.<\/p>\n<p class=\"topo fin\">Pere Pag\u00e8s i V\u00edctor Alba \u2013el ciutad\u00e0 i l\u2019escriptor\u2013 va ser un lluitador heterodox contra les impostures i les simplifica\u00adcions. Les dels poders i les de la gent. Aquesta \u00e9s una gran lli\u00e7\u00f3 de la seva vida i la seva obra. L\u2019an\u00e8cdota seg\u00fcent \u2013tamb\u00e9 recollida al llibre <em>Nou obstinats<\/em>, de Riera Llorca\u2013 deixa ben clar el seu comprom\u00eds amb la veritat, la complexitat i la compassi\u00f3. Parla de la immediata postguerra: \u201cQuan veia un conegut, passava a l\u2019altra vorera. No sabia si era un que em delataria o un que m\u2019esbroncaria en ple carrer. M\u00e9s tard vaig observar uns dubtes semblants a Alemanya i a l\u2019URSS. \u00bfQui havia estat una v\u00edctima i qui un botx\u00ed? Alguns potser havien estat totes dues coses. Fins i tot a Fran\u00e7a, als primers temps de l\u2019alliberament, em feia la mateixa pregunta\u201d.<\/p>\n<p>\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Quan V\u00edctor Alba vivia a Washington DC, els cubans partidaris del dictador Batista van pintar aix\u00f2 a la vorera, davant de casa seva: \u201cBe aware. Here lives a Communist\u201d. Quan&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4145"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4145"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4145\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4145"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4145"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4145"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}