\t\t\t\t<\/p>\n
He descobert que els accents diacr\u00edtics, com les persones, poden tenir padr\u00ed. I qui t\u00e9 padrins el bategen, com fa la dita. Resulta que l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans \u2013com \u00e9s sabut\u2013 ha redu\u00eft dr\u00e0sticament la llarga llista d\u2019accents diacr\u00edtics (que s\u00f3n els que posem per distingir dues paraules que sonen igual per\u00f2 designen coses diferents) a nom\u00e9s catorze, tasca que \u2013per cert\u2013 va glossar en aquestes p\u00e0gines l\u2019amic M\u00e0rius Serra, membre d\u2019aquesta docta instituci\u00f3. Per\u00f2, finalment, la llista s\u2019ha ampliat a quinze, perqu\u00e8 un organisme amb cert poder ho ha demanat a les autoritats filol\u00f2giques i aquestes \u2013en un gest de flexibilitat que els segles recordaran\u2013 han accedit a indultar un diacr\u00edtic que ja era al corredor de la mort.<\/p>\n
L\u2019Institut Catal\u00e0 del S\u00f2l (Incas\u00f2l), que dep\u00e8n del Departament de Territori i Sostenibilitat del Govern de la Generalitat, va moure\u2019s r\u00e0pidament i se\u2019n va sortir. Calia salvar el s\u00f2l fos com fos. En catal\u00e0, el s\u00f2l \u00e9s el terra, no pas el rei dels astres. M\u2019imagino que Dami\u00e0 Calvet \u2013l\u2019actual director d\u2019aquesta entitat p\u00fablica\u2013 va pensar que potser alg\u00fa podria confondre un futur Incasol \u2013sense accent\u2013 amb el servei dedicat a l\u2019estudi i exploraci\u00f3 de l\u2019espai sideral, una mena de NASA creada \u2013com diria Vargas Llosa\u2013 per \u201cun pa\u00efset molt menor, molt marginal i governat per fan\u00e0tics\u201d que volen tenir el que t\u00e9 qualsevol Estat. Calvet i el seu equip \u2013gent endre\u00e7ada\u2013 van veure a venir el problema i van evitar l\u2019error. Els funcionaris d\u2019un eventual Incasol sense accentuar serien presos per presumptes astr\u00f2noms, f\u00edsics, astrof\u00edsics i qu\u00edmics en comptes de ser identificats com all\u00f2 que s\u00f3n de deb\u00f2: ge\u00f2legs, ge\u00f2grafs, top\u00f2grafs, enginyers de camins, urbanistes i arquitectes. Els fil\u00f2legs han escoltat els enginyers, la qual cosa \u00e9s un homenatge involuntari a Pompeu Fabra, que era enginyer industrial, a m\u00e9s de ser el gran modernitzador de l\u2019idioma dels catalans.<\/p>\n
M\u00e9s de cent accents diacr\u00edtics no han tingut la sort del que ens permet distingir el s\u00f2l que trepitgem (i que tan car ens fan pagar) del sol que ens il\u00b7lumina i que encara \u2013per quant de temps?\u2013 \u00e9s de franc. No tots els diacr\u00edtics tenien al costat un grup de pol\u00edtics i funcionaris lliurats en cos i \u00e0nima a la seva conservaci\u00f3. Per exemple, l\u2019Institut Catal\u00e0 de la Vinya i el Vi (Incavi) no ha estat tan diligent i s\u2019ha deixat matar l\u2019accent que distingia les b\u00f3tes de vi de les botes que calcem. \u00c9s una desgr\u00e0cia. Ho dic com a ind\u00edgena del Pened\u00e8s i com a consumidor de vins i caves.<\/p>\n
Fora d\u2019aquest cas, el debat sobre els diacr\u00edtics no em fa perdre el son, encara que em fascina perqu\u00e8 em confirma que dins de cada catal\u00e0 sempre hi ha \u2013inexorablement\u2013 un fil\u00f2leg i\/o socioling\u00fcista, a m\u00e9s d\u2019un entrenador del Bar\u00e7a, un t\u00e8cnic d\u2019incendis forestals, un pedagog especialitzat en deures i un analista policial.<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
He descobert que els accents diacr\u00edtics, com les persones, poden tenir padr\u00ed. I qui t\u00e9 padrins el bategen, com fa la dita. Resulta que l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans \u2013com \u00e9s sabut\u2013…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,11],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4147"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4147"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4147\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4147"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4147"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4147"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}