\t\t\t\tPer poc que hom parli amb persones estrangeres i per poc que hom viatgi fora dels circuits del turisme estandarditzat o per a fer negocis, \u00e9s f\u00e0cil de comprovar que l\u2019anomenada globalitzaci\u00f3 no \u00e9s exactament all\u00f2 que sovint pensem o diem que \u00e9s. Hi ha un malent\u00e8s de grans dimensions que tendeix a desfigurar totes les mirades i tots els judicis que fem. Hem acceptat que vivim en un m\u00f3n global perqu\u00e8 hi ha fets provats que abonen aquesta tesi, per\u00f2 donem un significat gaireb\u00e9 hol\u00edstic \u2014mec\u00e0nic tamb\u00e9\u2014 a aquesta descripci\u00f3, mentre que, en realitat, es tracta d\u2019un fenomen irregular, intermitent i parcial, que afecta m\u00e9s unes parts de l\u2019exist\u00e8ncia que d\u2019altres.<\/p>\n
L\u2019expansi\u00f3 de mercats veritablement internacionals m\u00e9s una cultura popular de masses planet\u00e0ria m\u00e9s l\u2019\u00fas de l\u2019angl\u00e8s com a llengua franca de milions de persones creen en conjunt un escenari radicalment diferent del m\u00f3n en qu\u00e8 \u2014per exemple\u2014 va n\u00e9ixer la revista que teniu a les mans. En aquest escenari es mou una petita, per\u00f2 activa elit que pensa i fa a escala global, amb referents compartits: financers, empresaris, cient\u00edfics, artistes, acad\u00e8mics, periodistes, religiosos, pol\u00edtics i responsables d\u2019organitzacions no governamentals. Tots aquests personatges projecten i multipliquen la fa\u00e7ana global del m\u00f3n i, d\u2019altra banda, el seu protagonisme medi\u00e0tic contribueix d\u2019una manera poderosa a donar la sensaci\u00f3 que les realitats locals retrocedeixen o es difuminen inexorablement.<\/p>\n
La for\u00e7a de la cultura popular de masses \u2014not\u00edcies, esports, cinema, m\u00fasica, videojocs, best-sellers literaris i xarxes socials\u2014 d\u00f3na lloc, en aquells que no s\u00f3n elit, a alguns vincles que no tenen res a veure amb les lleialtats que provenen de l\u2019arrelament a un territori i una tradici\u00f3. La deslocalitzaci\u00f3 que representa aquesta cultura popular massiva conviu amb els marcs mentals que s\u00f3n generats per all\u00f2 proper i all\u00f2 genu\u00ed en \u00e0mbits com la fam\u00edlia o l\u2019escola. De resultes d\u2019aquesta barreja sorgeix el que alguns han anomenat una visi\u00f3 glocal (global i local alhora) i tamb\u00e9 una tensi\u00f3 entre elements que, d\u2019una manera o d\u2019una altra, s\u00f3n la base de les identitats personals i col\u00b7lectives. La nostra identitat \u00e9s la suma del que prov\u00e9 d\u2019aquesta doble viv\u00e8ncia: arrelats i globalitzats, sense adonar-nos que \u2014molt sovint\u2014 el que circula en els canals mundials no deixa de ser \u2014\u00f2bviament\u2014 un element local que ha aconseguit un \u00e8xit inesperat. Alguns exemples: el c\u00f2mic japon\u00e8s anomenat manga, el western cinematogr\u00e0fic nord-americ\u00e0 o la pizza italiana. Res neix essent global.<\/p>\n
La vida quotidiana de la immensa majoria que habita aquest planeta es regeix per pautes i marcs mentals de tipus local, malgrat una primera falsa impressi\u00f3. I no penso nom\u00e9s en les persones que viuen en un llogarret perdut enmig dels Andes, les que viuen en una illa petita del Pac\u00edfic o \u00a0es que habiten zones des\u00e8rtiques d\u2019\u00c0frica o d\u2019\u00c0sia. Penso en els milions que s\u2019apleguen en pobles, ciutats i metr\u00f2polis de l\u2019Europa occidental i de l\u2019Am\u00e8rica del Nord, per esmentar \u00e0rees on donem per fet que l\u2019etiqueta global ha convertit els individus en cosmopolites per defecte. Les fam\u00edlies de l\u2019\u00e0rea metropolitana de Barcelona, dels suburbis de Londres o de la rodalia de Nova York ballen \u2014segurament\u2014 la mateixa can\u00e7\u00f3 de moda i veuen la mateixa s\u00e8rie a la televisi\u00f3, per\u00f2 prenen decisions a partir de coordenades en qu\u00e8 l\u2019ascendent del factor local \u00e9s el principal, per no dir el determinant. Les mateixes empreses que us expliquen que viviu en un planeta global, despr\u00e9s, a l\u2019hora de la veritat, s\u2019adapten amb molta cura a cada mercat perqu\u00e8 saben que el ciutad\u00e0\/ consumidor de Berl\u00edn t\u00e9 molt poc a veure amb el ciutad\u00e0 consumidor de M\u00e8xic DF. No ser\u00e0 sobrer recordar que l\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica \u2014agent globalitzador avant la lettre\u2014 \u00e9s experta a adaptar el seu missatge d\u2019una manera efica\u00e7 a p\u00fablics i contextos culturals ben diferents.<\/p>\n
Els discursos sobre la globalitzaci\u00f3 tendeixen cap als extrems: o entusiasmes ditir\u00e0mbics o cr\u00edtiques apocal\u00edptiques. Fujo d\u2019aquesta trampa. El que m\u00e9s m\u2019interessa \u00e9s subratllar els l\u00edmits reals de la globalitzaci\u00f3 com a motor generador de noves mentalitats i de nous estils de vida, per contribuir a un debat que parteixi del que hi ha i no pas del que sembla que hi ha. Que les decisions d\u2019una companyia comercial amb seu central a Los Angeles poden portar \u2014malauradament\u2014 a l\u2019atur milers de persones que viuen a Bombai, Casablanca o Moscou \u00e9s tan cert com que aquestes persones no viuen ni pensen d\u2019acord amb el que es fa a Los Angeles, sin\u00f3 que mantenen valors, actituds, comportaments i prefer\u00e8ncies que responen a vincles amb all\u00f2 proper des del punt de vista geogr\u00e0fic, hist\u00f2ric, ling\u00fc\u00edstic i cultural.<\/p>\n
Per tot aix\u00f2 que hem apuntat \u00e9s l\u00f2gic que la pol\u00edtica sigui un camp de joc estatal\/nacional malgrat les forces globalitzadores i els discursos solemnes plens de bones intencions i de t\u00f2pics. Sovint se subratlla la contradicci\u00f3 de viure a merc\u00e8 de mercats mundials i sota governs incapa\u00e7os de teixir pol\u00edtiques d\u2019abast global, la qual cosa genera un curtcircuit en la governan\u00e7a. El cas dels refugiats sirians que volen trobar una nova llar a la Uni\u00f3 Europea \u00e9s, en aquest sentit, paradigm\u00e0tic: les sobiranies estatals s\u00f3n la pauta, per damunt del projecte europeu, de l\u2019imperatiu humanitari, dels compromisos signats pels mateixos governs i de la necessitat de coordinar solucions a un repte de dimensions enormes. Els populismes antiglobalitzadors \u2014de dretes i d\u2019esquerres\u2014 subratllen els impactes negatius del nou escenari mentre amaguen i menystenen els impactes positius. Entre d\u2019altres coses, els populistes diuen a la gent que la seva identitat est\u00e0 en perill, mentre que aix\u00f2, en realitat, en la majoria de casos, no \u00e9s cert. L\u2019islamisme radical i els moviments xen\u00f2fobs europeus i nord-americans tenen en com\u00fa un odi visceral cap a tot all\u00f2 que interpreten com a globalitzaci\u00f3, encara que n\u2019utilitzin la tecnologia i molts del seus avantatges. Filar prim i separar el gra de la palla \u00e9s essencial per a pensar estrat\u00e8gies intel\u00b7ligents, m\u00e9s que deixar-se portar per la pori per un esperit defensiu primari i basat en prejudicis, mitges veritats i fal\u00b7l\u00e0cies.<\/p>\n
Som ciutadans d\u2019un m\u00f3n petit i gran alhora. La globalitzaci\u00f3 ens influeix (en alguns \u00e0mbits m\u00e9s que no voldr\u00edem), per\u00f2 no ens ha canviat de dalt a baix. Les velles lleialtats experimenten transformacions, per\u00f2 encara s\u00f3n les que m\u00e9s pesen a l\u2019hora de donar-nos sentit i eines per a viure i relacionar-nos. \u00c9s apassionant \u2014malgrat totes les incerteses i tots els problemes\u2014 assumir aquesta complexitat i intentar no perdre la br\u00faixola durant aquest viatge.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Per poc que hom parli amb persones estrangeres i per poc que hom viatgi fora dels circuits del turisme estandarditzat o per a fer negocis, \u00e9s f\u00e0cil de comprovar que…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,11],"tags":[37],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4152"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4152"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4152\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4152"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4152"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4152"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}