\t\t\t\t<\/p>\n
Hi ha qui pensa que les rela\u00adcions entre el PSC i el PSOE s\u2019arreglaran, tard o d\u2019hora, perqu\u00e8 ambdues organitzacions es necessiten (sempre que els enemics de S\u00e1nchez no pretenguin la jugada d\u2019excloure els rebels perif\u00e8rics per rematar-lo f\u00e0cilment a les prim\u00e0ries). Hi ha qui pensa, en canvi, que el pas que han fet els socialistes catalans davant la investidura de Rajoy modificar\u00e0 \u2013es vulgui o no\u2013 el pacte del 1978 entre Felipe Gonz\u00e1lez i els dirigents d\u2019aqu\u00ed. M\u00e9s enll\u00e0 dels pron\u00f2stics, el que tenim davant \u00e9s una decisi\u00f3 de la direcci\u00f3 del PSC que confirma el car\u00e0cter diferent del sistema pol\u00edtic catal\u00e0, la naci\u00f3 pol\u00edtica per dir-ho clarament. Una decisi\u00f3 que no hauria de ser menystinguda per ning\u00fa, sobretot pels partits independentistes, en la mesura que l\u2019actitud del PSC refor\u00e7a i amplia el ref\u00fas de la societat catalana a un Rajoy que s\u2019ha significat per no voler escoltar ni voler comprendre el que demana un 80 per cent de la poblaci\u00f3 d\u2019aquest pa\u00eds, \u00e9s a dir, un refer\u00e8ndum pactat i vinculant, a l\u2019estil brit\u00e0nic.<\/p>\n
El PSC no s\u2019ha convertit a l\u2019independentisme, esclar. Per\u00f2 el PSC que diu no a Rajoy est\u00e0 m\u00e9s a prop del dret a decidir que el PSC que abonava \u2013fa pocs mesos\u2013 un acord entre el PSOE i C\u2019s per governar Espanya. L\u2019abstenci\u00f3 del socialisme espanyol empeny el socialisme catal\u00e0 a un terreny on ara hi ha Podem, els comuns i Colau, el conglomerat emergent que \u2013precisament\u2013 va menjant terreny i electorat que havia estat fidel al PSC durant molts anys, un fenomen especialment observable a Barcelona. Els independentistes haurien de celebrar que la franja imprescindible del dret a decidir tingui ara possibilitat de cr\u00e9ixer i generar noves complicitats. Fa mesos i mesos que certs entorns del proc\u00e9s viuen obsessionats (fins a extrems rid\u00edculs) a seduir els comuns i \u2013paradoxalment\u2013 quan els socialistes catalans actuen de manera sobirana, assumint una s\u00e8rie de riscos, sembla que aix\u00f2 no tingui cap valor. Una mica m\u00e9s de congru\u00e8ncia i una mica m\u00e9s de punta fina en certs discursos aniria b\u00e9 entre aquells que ensenyen m\u00e9s l\u2019estelada. L\u2019adjectiu hist\u00f2ric no \u00e9s inadequat per qualificar el gest dels diputats del PSC a Madrid, una qualitat no exempta d\u2019ironies si tenim en compte \u2013per exemple\u2013 que algun d\u2019ells s\u2019ha especialitzat a demonitzar el proc\u00e9s i els seus pol\u00edtics amb escrits plens de t\u00f2pics arnats sobre el nacionalisme.<\/p>\n
Quan fou mort el combregaren. S\u00e1nchez ha descobert finalment que Catalunya \u00e9s una naci\u00f3, abans deia que els catalans \u201ctenim singularitats\u201d, expressi\u00f3 indolora que connecta directament amb el l\u00e8xic franquista del \u201csano regionalismo\u201d. Siguem positius i celebrem que la mateixa crosta que impedeix que els catalans votem com els escocesos fa obrir els ulls a l\u2019antagonista de Susana D\u00edaz. Potser peco d\u2019optimisme, podria ser; fa quatre dies \u2013com ja he dit\u2013 aquest personatge acceptava el jacobinisme low cost de Rivera sense manies. Per\u00f2 no vull ser pessimista. El pessimisme sempre llueix m\u00e9s als diaris, tot i que, a Espanya, el capteniment fatalista acaba servint tamb\u00e9 per confondre la cornuc\u00f2pia de l\u2019\u00e0via amb un estadista. S\u2019hi pot veure gaire clar quan les aig\u00fces s\u00f3n t\u00e8rboles? Potser Iceta nom\u00e9s fa t\u00e0ctica i, llavors, tot el que ara em sembla transcendent nom\u00e9s \u00e9s un miratge. El temps ens ho dir\u00e0. La pol\u00edtica no \u00e9s nom\u00e9s un relat, tot i que sense relat costa fer pol\u00edtica; la pol\u00edtica \u00e9s l\u2019acci\u00f3 que genera realitat, a vegades amb conseq\u00fc\u00e8ncies imprevistes tamb\u00e9 per aquells que s\u00f3n actors d\u2019un determinat episodi. M\u2019hi jugo un p\u00e8sol que Iceta, aquest cop, no sap com acabar\u00e0 la partida. No ho sap ning\u00fa, i aquesta \u00e9s la gr\u00e0cia d\u2019aquest instant de recomposici\u00f3 de forces. No \u00e9s encara un moment de repensament d\u2019idees, que \u00e9s all\u00f2 que fonamenta tota empresa pol\u00edtica que no sigui simple arquitectura ef\u00edmera. Cal que hi hagi alguna ruptura m\u00e9s perqu\u00e8 les idees abandonin les c\u00e0psules blindades que vam rebre en her\u00e8ncia.<\/p>\n
Si jo fos Puigdemont i Junqueras, miraria de reconnectar amb el PSC per tirar endavant algunes pol\u00edtiques i per explorar alguna cosa m\u00e9s. El socialisme catal\u00e0 porta l\u2019ADN de la governabilitat i aquest em sembla un actiu que cal posar damunt la taula. Ja s\u00e9 que el full de ruta de Junts pel S\u00ed \u00e9s indigerible per a l\u2019equip d\u2019Iceta, per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s tan cert com el fet rotund que els socialistes han acceptat governar amb Colau a Barcelona, amb els convergents en moltes capitals de comarca, i amb els republicans en diverses ciutats i pobles. A Tarragona i Lleida, en canvi, els respectius alcaldes han seguit un altre esquema d\u2019aliances, dues excepcions que confirmen la regla.<\/p>\n
La hip\u00f2tesi \u00e9s que \u2013amb l\u2019ajut dels barons del PSOE m\u00e9s centralistes\u2013 el m\u00f3n del PSC i el dels comuns amb Colau acabin confluint i, tal vegada, arrelant en una \u00fanica oferta electoral. Nom\u00e9s una hip\u00f2tesi, perqu\u00e8 les tradicions s\u00f3n ben distintes. D\u2019altra banda, els tics populistes d\u2019uns no lliguen gaire amb el reformisme adaptable dels altres. Dit aix\u00f2, la pregunta \u00e9s obligada: un projecte d\u2019aquest estil encara podria fonamentar-se en el mite noucentista de canviar all\u00f2 que no vol ser canviat?<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Hi ha qui pensa que les rela\u00adcions entre el PSC i el PSOE s\u2019arreglaran, tard o d\u2019hora, perqu\u00e8 ambdues organitzacions es necessiten (sempre que els enemics de S\u00e1nchez no pretenguin…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4160"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4160"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4160\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4160"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4160"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4160"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}