\t\t\t\t<\/p>\n
L\u2019independentisme va tornar a demostrar ahir a Barcelona tres coses: continua tenint una capacitat de mobilitzaci\u00f3 envejable, m\u00e9s que cap altre moviment a Catalunya; la seva base social supera amb feina i voluntarisme qualsevol desconcert generat per les picabaralles partidistes, i es mou sempre de manera reactiva davant la pressi\u00f3 dels poders de l\u2019Estat, posant el focus sobre la necessitat d\u2019un canal democr\u00e0tic per resoldre el que ara \u00e9s desviat al canal judicial. En concentracions com les d\u2019ahir \u00e9s quan l\u2019independentisme s\u2019agrada i quan gaudeix de l\u2019atenci\u00f3 dels mitjans internacionals. Tamb\u00e9 \u00e9s quan queda m\u00e9s clar que la desafecci\u00f3 catalana \u00e9s una dada de proporcions hist\u00f2riques que el PP i el PSOE han menyspreat d\u2019una manera molt poc intel\u00b7ligent.<\/p>\n
Artur Mas i l\u2019alcaldessa Montse Ventur\u00f3s s\u00f3n les dues met\u00e0fores del que la gent va sortir a defensar ahir: els c\u00e0rrecs triats pel poble que s\u00f3n perseguits per l\u2019Estat espanyol a partir de la criminalitzaci\u00f3 d\u2019una idea. Mas i Ventur\u00f3s representen universos completament diferents, fins i tot antag\u00f2nics, per\u00f2 han quedat units per dos factors molt forts: la repressi\u00f3 sistem\u00e0tica de Madrid i la transversalitat de base d\u2019un moviment pac\u00edfic que no t\u00e9 cap equivalent ara com ara a Europa occidental. Si Madrid fos Londres, la resposta hauria estat votar en un refer\u00e8ndum vinculant i pactat. I el PP i el PSOE s\u2019haurien dedicat a fer campanya per seduir els catalans independentistes i per conv\u00e8ncer-los que la seva continu\u00eftat a Espanya \u00e9s una gran oportunitat. En canvi, el que tenim \u00e9s l\u2019amena\u00e7a di\u00e0ria i l\u2019insult sistem\u00e0tic.<\/p>\n
Dit aix\u00f2, l\u2019acte d\u2019ahir tapa, amb el seu \u00e8xit, el gran problema de fons de l\u2019independentisme d\u2019ara mateix: necessita m\u00e9s temps i m\u00e9s m\u00fascul (m\u00e9s suport social) per obligar Madrid a negociar. Comparteixo l\u2019opini\u00f3 del professor Andrew Dowling, segons el qual \u201cl\u2019\u00e8poca m\u00e0gica de l\u2019independentisme es va acabar la nit del 27 de setembre del 2015, m\u00e9s o menys\u201d. Cal escoltar aquest estudi\u00f3s, entrevistat pels col\u00b7legues d\u2019 El Punt Avui<\/em>, quan explica que \u201cla manera de vendre els resultats del 27-S hauria d\u2019haver estat: \u2018Hem guanyat, hem tingut un resultat bon\u00edssim per a l\u2019independentisme, hem tingut m\u00e9s vots que mai, per\u00f2 no hem arribat a m\u00e9s del 50%. Formarem un govern i d\u2019aqu\u00ed a dos o tres anys convencerem un 10% m\u00e9s de la poblaci\u00f3 que l\u2019independentisme \u00e9s la soluci\u00f3 als seus problemes\u2019. Amb el 48% de la poblaci\u00f3, sense suport internacional, amb un Estat en contra, \u00e9s impossible\u201d. Impossible \u00e9s una paraula potser excessiva, per\u00f2 aquesta tesi ha de ser considerada seriosament. Per cert, m\u2019agrada que aix\u00f2 ho exposi un estranger, potser li faran m\u00e9s cas que als ind\u00edgenes que advertim de certes febleses.<\/p>\n La persecuci\u00f3 judicial mobilitza els conven\u00e7uts, per\u00f2 no amplia el nombre de partidaris de la causa. L\u2019independentisme haur\u00e0 de retocar el seu relat, m\u00e9s tard o m\u00e9s d\u2019hora.<\/p>\n \t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" L\u2019independentisme va tornar a demostrar ahir a Barcelona tres coses: continua tenint una capacitat de mobilitzaci\u00f3 envejable, m\u00e9s que cap altre moviment a Catalunya; la seva base social supera amb…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4168"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4168"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4168\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4168"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4168"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4168"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}