\t\t\t\t<\/p>\n
Imma Mons\u00f3, col\u00b7lega en aquestes p\u00e0gines, parlava ahir de la campanya delirant que algunes entitats fan contra els deures escolars i escrivia un molt oport\u00fa elogi de l\u2019aprenentatge memor\u00edstic, gr\u00e0cies al qual \u2013als que tenim certa edat\u2013 no ens cal anar constantment a Google i a la Viquip\u00e8dia per comprendre el que ens envolta. Els partidaris del Planeta Piruleta \u2013en afortunada expressi\u00f3 de Mons\u00f3\u2013 advoquen per una escola sense deures ni exercicis re\u00adpetitius i mec\u00e0nics. Per qu\u00e8 ho fan? Aquesta bona gent pensa \u2013potser\u2013 que la cultura de l\u2019esfor\u00e7 \u00e9s una estrat\u00e8gia reaccion\u00e0ria i antiga, promo\u00adguda pel capitalisme per dominar de manera cruel les cries humanes. Segur? Em sembla que aix\u00f2 \u00e9s massa caricaturesc. Assajo una altra possible resposta, si m\u2019ho permeteu.<\/p>\n
Els deures fan nosa perqu\u00e8 ens recorden que la vida \u00e9s \u2013molt sovint\u2013 avorrida. Aprendre \u2013fins i tot all\u00f2 que ens apassiona\u2013 t\u00e9 moments avorrits. Per exemple, qualsevol que hagi volgut estudiar b\u00e9 una llengua sap que \u2013inevitablement\u2013 hi ha estones en qu\u00e8 l\u2019objectiu marcat obliga a passar per exercicis i memoritzacions tedioses; cap m\u00e8tode miracul\u00f3s ens es\u00adtalvia aquestes rutines m\u00e9s o menys feixugues, encara que es disfressin d\u2019una manera o altra, com qui amaga la verdura enmig dels macarrons del men\u00fa infantil. Un altre exemple: fins i tot en els oficis m\u00e9s vocacionals hi ha tasques i hores d\u2019avorriment, no sempre tot \u00e9s intens i apassionant. Pregunteu a qualsevol artista o a qualsevol esportista d\u2019elit. L\u2019avorriment, la repetici\u00f3, la rutina, les tardes eternes, els dies grisos, tot aix\u00f2 forma part de la vida i del treball, fins i tot del m\u00e9s creatiu i lliure; no diguem si et toca fitxar en una oficina o una \u00adf\u00e0brica. Avorrir-se, algunes estones, forma part d\u2019aquest negoci que \u00e9s viure. Per qu\u00e8 s\u2019hauria d\u2019eliminar completament de l\u2019escola aquesta dimensi\u00f3?<\/p>\n
Els pares contraris als deures volen evitar que la canalla s\u2019avorreixi. \u00c9s la meva hip\u00f2tesi. \u00c9s una ideologia t\u00edpica d\u2019aquest capitalisme de consum hipertr\u00f2fic que vivim: ara no hi ha productes ni serveis, tot s\u00f3n \u201cexperi\u00e8n\u00adcies\u201d, des d\u2019un gelat fins a un viatge de cap de setmana, passant per la compra d\u2019uns mitjons o anar a un gimn\u00e0s. Si dius que un objecte o una mercaderia \u00e9s \u201cuna experi\u00e8ncia\u201d est\u00e0s suggerint una viv\u00e8ncia plena, que \u00e9s tot el contrari de l\u2019avorriment. En comptes de dir \u201cvaig anar a fer unes copes amb els amics al bar de la pla\u00e7a\u201d direm \u201cvaig tenir una experi\u00e8ncia de maridatges en un espai de quil\u00f2metre 0\u201d. La neollengua ens infecta. La collonada \u00e9s imparable.<\/p>\n
L\u2019escola ha de ser una gran expe\u00adri\u00e8ncia, no pot ser un rotllo. Els mestres no poden obligar els seus alumnes a dedicar una estona cada vespre a un quadern d\u2019exercicis, que semblen tots iguals. Al final, tu, pare o mare, tampoc vols avorrir-te gaire quan et toca ajudar el teu nen.<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Imma Mons\u00f3, col\u00b7lega en aquestes p\u00e0gines, parlava ahir de la campanya delirant que algunes entitats fan contra els deures escolars i escrivia un molt oport\u00fa elogi de l\u2019aprenentatge memor\u00edstic, gr\u00e0cies…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,11],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4174"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4174"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4174\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4174"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4174"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4174"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}