\t\t\t\t<\/p>\n
Hi ha centenars d\u2019estudis sobre all\u00f2 que mou la gent quan vota i sempre s\u2019acaba confirmant que els factors irracionals pesen m\u00e9s que els raonaments so\u00adfisticats i les dades comprovades. La vict\u00f2ria de Trump ha reobert tamb\u00e9 aquest debat. La democr\u00e0cia contempor\u00e0nia parteix del mite que la ra\u00f3 i la informaci\u00f3 del ciutad\u00e0 conduiran a una bona elecci\u00f3, per\u00f2 la realitat \u00e9s que els electorats acaben decantant-se a partir d\u2019una suma impredictible d\u2019elements i circumst\u00e0ncies. Els judicis superficials, les impressions fabricades per tota mena de propagandes i les emocions tenen un paper central en tots els comicis. \u00c9s una bretxa insalvable.<\/p>\n
Fa gaireb\u00e9 un segle que Walter Lippmann va detectar aquestes febleses estructurals i va subratllar que el coneixement rigor\u00f3s dels problemes d\u2019inter\u00e8s general \u00e9s molt dif\u00edcil \u2013gaireb\u00e9 impossible\u2013 pel ciutad\u00e0 del carrer. Malgrat que Lippmann pensava en la societat industrial de grans p\u00fablics uniformes i no podia evitar un cert elitisme propi de la seva \u00e8poca, el seu diagn\u00f2stic \u2013degudament actualitzat\u2013 permet entendre el que passa tamb\u00e9 en la nostra societat postindustrial, on els canals d\u2019expressi\u00f3 s\u00f3n incomptables, on hi ha m\u00e9s persones instru\u00efdes, i on els p\u00fablics s\u2019han fragmentat i diversificat. El concepte mateix d\u2019opini\u00f3 p\u00fablica i el concepte d\u2019influ\u00e8ncia s\u2019han vist modificats de manera profunda per l\u2019aparici\u00f3 d\u2019internet i les xarxes socials. Ara, el fet que hi hagi molta m\u00e9s informaci\u00f3 a l\u2019abast que fa cent anys no significa \u2013\u00e9s evident\u2013 que tinguem un criteri m\u00e9s elaborat a l\u2019hora de votar. Vivim en la societat del coneixement, per\u00f2 aquest compta poc quan ens posem el barret d\u2019electors.<\/p>\n
Les vict\u00f2ries pol\u00edtiques no sorgeixen d\u2019una an\u00e0lisi equilibrada, documentada i cr\u00edtica de la realitat. Triem els que han de governar-nos d\u2019una manera que t\u00e9 poc a veure amb el que \u00e9s una selecci\u00f3 de personal. Els populistes guanyen gr\u00e0cies al mateix mecanisme que els candidats dels partits convencionals, a partir de la mateixa irracionalitat aleat\u00f2ria. El que diferencia els primers dels segons s\u00f3n, al meu parer, tres elements: el populista presenta de manera simple problemes complexos, el populista fa un \u00fas de la mentida m\u00e9s sistem\u00e0tic i descarat, i el populista ofereix una restituci\u00f3 d\u2019un passat idealitzat enfront d\u2019un present i un futur plens d\u2019amenaces reals o prefabricades. La globalitzaci\u00f3 concentra totes aquestes tend\u00e8ncies i per aix\u00f2 \u00e9s l\u2019enemic a abatre per part dels populistes de dretes i d\u2019esquerres, coincidents en alguns assumptes i en la idea \u2013certament perillosa\u2013 que la pol\u00edtica ha estat segrestada fins que ells han arribat al poder. Per exemple, el partit d\u2019Ada Colau va proclamar, el dia que ella prenia possessi\u00f3 del c\u00e0rrec, que el poble entrava per primer cop a les institucions, com si els ajuntaments democr\u00e0tics des del 1979 haguessin estat una gran farsa.<\/p>\n
La globalitzaci\u00f3 ha impactat sobre la tecnologia, el mercat de treball i els salaris. Un m\u00f3n que semblava immutable ha desaparegut en pocs anys i amplis sectors socials que se sentien segurs han passat a sentir-se decebuts, desconcertats i assetjats. Els experts expliquen que molts votants de Trump han buscat refugi davant d\u2019una sensaci\u00f3 extrema de desemparament, generada per canvis que els fan por. Salvador Card\u00fas ha parlat de la humiliaci\u00f3 com a mat\u00e8ria indispensable per acabar d\u2019entendre-ho. El producte contra el desemparament inclou ingredients molt perillosos. L\u2019actitud expeditiva i autorit\u00e0ria del candidat republic\u00e0 vol suggerir una claredat i una coher\u00e8ncia que, a l\u2019hora de la veritat, no hi s\u00f3n. Una suma de missatges reaccionaris no \u00e9s un programa de govern, vet aqu\u00ed el primer gran repte d\u2019un individu que \u00e9s un perfecte amateur en pol\u00edtica. Ser autoritari no vol dir tenir visi\u00f3 i lideratge.<\/p>\n
No hi ha un populisme bo i un populisme dolent, per molt que els ide\u00f2legs de Podem i altres hagin adoptat el terme en positiu per definir una via copiada de pa\u00efsos amb una forta desigualtat. \u00c9s el que el professor Jaume Risquete ha definit encertadament com \u201cla condici\u00f3 postpopulista\u201d. Mentre la dreta populista embolica les seves respostes en una actitud autorit\u00e0ria, l\u2019esquerra populista ho fa amb una actitud de superioritat moral que d\u00f3na per fet que les raons del rival s\u00f3n sempre innobles i esp\u00faries. Mentre l\u2019enemic de la dreta populista s\u00f3n l\u2019immigrant i les minories, per a l\u2019esquerra populista ho s\u00f3n la classe mitjana i aquells que defensen la iniciativa privada o l\u2019esfor\u00e7 individual. Els dos populismes coincideixen en una lectura dogm\u00e0tica i r\u00edgida de la vida p\u00fablica que pret\u00e9n dissenyar el com\u00fa com un espai d\u2019exclusi\u00f3 del pluralisme, on els valors del que governa s\u2019imposin durament, forjant hegemonies a cops de martell. Uns perverteixen el concepte patriota i els altres perverteixen el concepte classes populars. Ambd\u00f3s exhibeixen \u2013per exemple\u2013 ideals aut\u00e0rquics i antiliberals, com en la batalla contra el TTIP.<\/p>\n
La majoria estem atrapats entre dues demag\u00f2gies que esborren la complexitat i el valor del pacte: la de Trump i la dels nostres revolucionaris m\u00e9s il\u00b7luminats.<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Hi ha centenars d\u2019estudis sobre all\u00f2 que mou la gent quan vota i sempre s\u2019acaba confirmant que els factors irracionals pesen m\u00e9s que els raonaments so\u00adfisticats i les dades comprovades….<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4176"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4176"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4176\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4176"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4176"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4176"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}