\t\t\t\t<\/p>\n
La recent vict\u00f2ria de Donald Trump exigeix m\u00e9s preguntes que laments. \u00c9s un esdeveniment que reclama una mica de mod\u00e8stia per part dels que observem l\u2019escena. Res no es pot analitzar si no es busca com pensen els que pensen diferent que nosaltres. Als nostres verals, aquest moment d\u2019incertesa convoca els fantasmes de l\u2019antiamericanisme i reedita les caricatures sobre una naci\u00f3 m\u00e9s diversa i plural que cap altra; no deixa de fer riure que una societat com l\u2019espanyola \u2013castigada per dues dictadures durant el segle XX\u2013 gosi emetre determinats judicis sobre la societat dels Estats Units. Siguem seriosos: de la mateixa manera que l\u2019esperan\u00e7adora vict\u00f2ria de Barack Obama no ho va convertir tot en una meravella, l\u2019amena\u00e7ador triomf de Trump no far\u00e0 que tot esdevingui una cat\u00e0strofe. El que \u00e9s innegable \u00e9s que l\u2019arribada al poder del primer president negre va ser el resultat d\u2019un corrent d\u2019esperan\u00e7a mentre que l\u2019onada que ha aixecat Trump \u00e9s una revenja sense gl\u00f2ria, el fruit d\u2019un negativisme acumulat, embolicat amb les frustracions d\u2019amplis sectors socials que se senten exclosos per la pol\u00edtica oficial.<\/p>\n
Us imagineu el triomf d\u2019un Trump en un gran pa\u00eds de la Uni\u00f3 Europea com Fran\u00e7a o Alemanya? Es viuria d\u2019una forma diferent, molt m\u00e9s nerviosa i terminal, per raons \u00f2bvies. Els francesos, per exemple, s\u2019han mobilitzat un parell de vegades de manera excepcional i dram\u00e0tica per evitar que un Le Pen \u2013primer el pare, despr\u00e9s la filla\u2013 arrib\u00e9s a la presid\u00e8ncia de la Rep\u00fablica. Fa anys, vaig escoltar aquesta frase de boca de Xavier Rubert de Vent\u00f3s, que ell atribueix \u2013em sembla\u2013 a un amic seu de l\u2019altra banda de l\u2019Atl\u00e0ntic: \u201cEl feixisme sobrevola sovint els Estats Units, per\u00f2 sempre acaba aterrant a Europa\u201d. He pensat molt en aix\u00f2, durant les \u00faltimes hores. Ser\u00e0 Trump el que acabi desmentint aquesta sent\u00e8ncia i pervertint, per tant, la idea d\u2019un poder presidencial vacunat contra la tirania?<\/p>\n
Els missatges de Donald Trump en campanya han xocat amb molts dels valors que van n\u00e9ixer amb la revoluci\u00f3 americana, i que nien al cor d\u2019una rep\u00fablica que es va crear per escapar de la intoler\u00e0ncia de la vella Europa. Ser\u00e0 el president Trump un intolerant \u00e0vid de poder absolut que posar\u00e0 en perill el sentit de la presid\u00e8ncia? Canviar\u00e0 la demag\u00f2gia insultant de la seva campanya per pol\u00edtiques moderades, dialogants i realistes? Nixon va corrompre la dignitat presidencial per\u00f2 el sistema va detectar les seves martingales i, despr\u00e9s de la seva caiguda, es va poder restaurar \u2013amb un \u00fas auda\u00e7 de la llibertat de premsa\u2013 la idea d\u2019un poder limitat i sota control. Amb George W. Bush el sistema va ser menys contundent, per\u00f2 la veritat sobre les armes de destrucci\u00f3 massiva i la invasi\u00f3 de l\u2019Iraq tamb\u00e9 ha aflorat, finalment. La societat dels Estats Units ha demostrat una capacitat d\u2019autocr\u00edtica que no \u00e9s gaire freq\u00fcent a Europa, un aspecte que cal tenir en compte en aquests moments.<\/p>\n
Els pares fundadors, quan van declarar la independ\u00e8ncia el 1776, no nom\u00e9s te\u00adnien al cap alliberar les tretze col\u00f2nies de l\u2019ab\u00fas i l\u2019arbitrarietat del rei d\u2019Anglaterra. Pretenien, sobretot, dotar-se d\u2019uns me\u00adcanismes que impedissin als seus territoris la imitaci\u00f3 d\u2019unes formes de govern que consideraven obsoletes, ineficaces i contr\u00e0ries a la ra\u00f3. Com a il\u00b7lustrats que van tenir l\u2019oportunitat de traslladar a la realitat la teoria de la divisi\u00f3 de poders, aquests l\u00edders estaven obsessionats amb \u00adgenerar unes estructures que fossin m\u00e9s fortes que qualsevol Trump de torn.<\/p>\n
Potser Thomas Jefferson sabia que algun dia el poble triaria un paio tan barroer i perill\u00f3s com Trump. El tercer president del pa\u00eds \u2013home de vasta cultura i principal redactor de la Declaraci\u00f3 d\u2019Independ\u00e8ncia\u2013 va deixar dit aix\u00f2 en la seva al\u00b7locuci\u00f3 inaugural, el 4 de mar\u00e7 del 1801: \u201cDurant el debat d\u2019opinions que hem viscut, l\u2019animaci\u00f3 de la discussi\u00f3 i dels esfor\u00e7os ha adoptat de vegades un aspecte capa\u00e7 de desorientar estrangers no habituats a pensar lliurement ni a dir i escriure el que pensen; per\u00f2 havent estat decidit aix\u00f2 ara per la veu de la naci\u00f3, anunciada d\u2019acord amb les regles de la Constituci\u00f3, tothom es disposar\u00e0 sota la voluntat de la llei, sens dubte, i s\u2019unir\u00e0 en esfor\u00e7os comuns pel b\u00e9 com\u00fa. Tothom tindr\u00e0 tamb\u00e9 en la seva ment el sagrat principi que si b\u00e9 ha de prevaldre en tots els casos la voluntat de la majoria, aquesta voluntat ha de ser raonable per ser leg\u00edtima; i que la minoria t\u00e9 els seus drets iguals, que lleis iguals han de protegir, i que violar aix\u00f2 seria opressi\u00f3. Unim-nos, doncs, conciutadans, en un sol cor i una sola ment. Tornem a la relaci\u00f3 social aquella harmonia i afecte sense els quals la llibertat i la vida mateixa s\u00f3n coses tristes; i no oblidem que, despr\u00e9s d\u2019abolir de la nostra terra aquella intoler\u00e0ncia religiosa sota la qual ha sagnat i patit la humanitat tant de temps, poc haurem guanyat si se sost\u00e9 una intoler\u00e0ncia pol\u00edtica tan desp\u00f2tica, tan perversa i tan capa\u00e7 de persecucions amargues i sagnants\u201d. Aquest missatge sembla escrit ara mateix per ser escoltat per Trump i tamb\u00e9 per Hillary Clinton.<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La recent vict\u00f2ria de Donald Trump exigeix m\u00e9s preguntes que laments. \u00c9s un esdeveniment que reclama una mica de mod\u00e8stia per part dels que observem l\u2019escena. Res no es pot…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4180"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4180"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4180\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4180"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4180"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4180"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}