\t\t\t\t<\/p>\n
Adolfo Su\u00e1rez \u2013ara ha sortit a la llum el document audiovisual que ho certifica\u2013 no va voler convocar un refer\u00e8ndum sobre la monarquia despr\u00e9s de la mort de Franco perqu\u00e8 sabia que es perdria; d\u2019aquesta manera, l\u2019anomenada llei per a la Reforma Pol\u00edtica que va obrir la porta a la transici\u00f3 portava incorporada la forma mon\u00e0rquica de l\u2019Estat. Tapada per la posterior Constituci\u00f3 del 1978, no se\u2019n parla gaire d\u2019aquesta llei, que va ser votada en refer\u00e8ndum el 15 de desembre del 1976, amb un resultat favorable de m\u00e9s del 90%, malgrat que la majoria de partits de l\u2019oposici\u00f3 antifranquista van propugnar l\u2019abstenci\u00f3. Tinc a la mem\u00f2ria la imatge difuminada dels meus pares anant a votar i la dels meus mestres dient que all\u00f2 era una farsa. El posterior joc d\u2019equilibris entre els reformistes del r\u00e8gim, els militars i els partits que sor\u00adtien de la clandestinitat va convertir l\u2019assumpte de la Corona en un element al marge de qualsevol debat, sobretot quan tocava escriure la Constituci\u00f3. El fragment de l\u2019entrevista de 1995 on Su\u00e1rez explica aquesta jugada no fa altra cosa que il\u00b7lustrar el que podr\u00edem anomenar teoria dels angles morts.<\/p>\n
La hist\u00f2ria t\u00e9 angles morts i l\u2019actualitat tamb\u00e9 en t\u00e9. Un angle mort \u00e9s el que la gent del cinema anomena un \u201cfora de camp\u201d. \u00c9s all\u00f2 que no es veu. Quan circulem en autom\u00f2bil, som conscients que els miralls del vehicle sempre deixen un angle mort, la qual cosa vol dir que no tenim mai tota la informaci\u00f3 i, a vegades, aix\u00f2 provoca problemes. Una tasca dels historiadors \u00e9s mostrar els angles morts dels esdeveniments del passat, de la mateixa manera que una tasca dels periodistes \u2013si no vaig errat\u2013 hauria de ser mostrar els angles morts dels esdeveniments en curs. Per comprendre b\u00e9 qu\u00e8 ha passat i qu\u00e8 est\u00e0 passant, els angles morts han de deixar de ser-ho. Una societat oberta de deb\u00f2 \u2013no la dels falsos liberals que defensen els forts i obliden els febles\u2013 t\u00e9 l\u2019obligaci\u00f3 d\u2019afegir llum a la foscor. Aquesta i no altra \u00e9s la divisi\u00f3 pol\u00edtica fonamental: partidaris de tractar la ciutadania com adults i partidaris de les ombres xineses i del plasma presidencial.<\/p>\n
Un angle mort de 1976 ha deixat de ser-ho. Molts direu, potser, que no calia trobar les paraules exactes de Su\u00e1rez per saber que la Rep\u00fablica va ser un tab\u00fa de la transici\u00f3 i que la metodologia resumida en la frase \u201cde la llei a la llei\u201d t\u00e9 truc. Per\u00f2 la veritat hist\u00f2rica \u2013com la que narra el periodisme\u2013 exigeix proves que fonamentin les interpretacions, altrament tot \u00e9s pura opini\u00f3, en el pitjor sentit del terme. Con\u00e8ixer amb detall aquell episodi ens permet comprendre millor el que se sospitava i, sobretot, ens permet anar veient la transici\u00f3 com una suma d\u2019angles morts que han acabat confegint un mural d\u2019opacitat.<\/p>\n
Ara ve quan em toca fer un aclariment que faig de tant en tant: no estic criticant la transici\u00f3 en bloc, en la l\u00ednia del que diu Podem (que es carrega tot el que Carrillo va fer) o d\u2019altres. Parteixo de la idea que es van haver de prendre les decisions que el context permetia i jo no s\u00f3c ning\u00fa per assajar ucronies. No jutjo el passat amb les ulleres del present, que \u00e9s una actitud intel\u00b7lectualment perversa i pol\u00edticament est\u00fapida. El que intento fer \u2013des que vaig escriure Els assassins de Franco<\/em>\u2013 \u00e9s interrogar-me sobre els forats negres del relat oficial de la transici\u00f3, que \u00e9s el discurs que fa de pedra de toc per establir el que \u00e9s o no \u00e9s \u201cconstitucional\u201d, \u00e9s a dir, per crear una jerarquia de valors i d\u2019idees dominants. Per cert, tamb\u00e9 un av\u00eds als que fan lectures reduccionistes: vaig iniciar aquesta exploraci\u00f3 molts anys abans del comen\u00e7ament del proc\u00e9s catal\u00e0.<\/p>\n Tot aix\u00f2 seria un assumpte acad\u00e8mic si no fos que l\u2019Espanya que s\u2019organitza a partir del per\u00edode 1976-1978 mostra avui signes alarmants d\u2019aluminosi, descrits per molts autors des d\u2019una mica abans de l\u2019esclat de la crisi econ\u00f2mica. L\u2019angle mort de fa quaranta anys connecta \u2013de forma no gaire subtil\u2013 amb els angles morts d\u2019ara mateix, fins i tot en sentit literal. Hi pensava abans- d\u2019ahir, en tot aix\u00f2, en veure \u2013at\u00f2nit\u2013 la imatge que va oferir el canal televisiu del Congr\u00e9s dels Diputats durant el debat i votaci\u00f3 en secret del suplicatori perqu\u00e8 Francesc Homs sigui jutjat com si fos un criminal. Les c\u00e0meres van enfocar tota l\u2019estona el sostre de l\u2019hemicicle, convertint el fet greu que all\u00ed s\u2019esdevenia en un enorme angle mort per a tots els contribuents, un exercici de pornografia que ni els empleats de Putin o Erdogan podrien superar. Aquest fora de camp gegant\u00ed dictat per l\u2019autoritat competent \u2013com alg\u00fa ha notat\u2013 recorda el punt de vista de les c\u00e0meres durant el cop d\u2019Estat del 23-F de 1981, un rastre ic\u00f2nic que suggereix les met\u00e0fores que cadasc\u00fa vulgui, sobretot en un pa\u00eds on s\u00f3n legals \u2013per exemple\u2013 la Fundaci\u00f3n Francisco Franco i Falange, organitzaci\u00f3 continuadora del partit \u00fanic de la dictadura.<\/p>\n El fora de camp \u00e9s tamb\u00e9 el fora m\u00e0scares d\u2019alguns. No \u00e9s nom\u00e9s un problema per als que demanen un refer\u00e8ndum sobre el futur de Catalunya, \u00e9s una vergonya per a qualsevol espanyol que vulgui estar m\u00e9s a prop d\u2019Estocolm que de Riad.<\/p>\n \t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Adolfo Su\u00e1rez \u2013ara ha sortit a la llum el document audiovisual que ho certifica\u2013 no va voler convocar un refer\u00e8ndum sobre la monarquia despr\u00e9s de la mort de Franco perqu\u00e8…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4182"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4182"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4182\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4182"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4182"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4182"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}