\t\t\t\t<\/p>\n
At\u00e8s que la pol\u00edtica sempre \u00e9s una representaci\u00f3, la mort \u2013com a veritat incontestable\u2013 t\u00e9 el poder d\u2019aturar la funci\u00f3 uns instants i de recordar a p\u00fablic i actors que som en un teatre i que la vida \u2013com deia el poeta\u2013 \u00e9s a fora el carrer, passant fred. El trasp\u00e0s de Rita Barber\u00e1 fa que els llums de la sala s\u2019encenguin durant uns minuts, mentre el personal no sap qu\u00e8 fer. Per\u00f2 el desconcert dura molt poc: r\u00e0pidament, tothom torna al seu lloc, s\u2019il\u00b7lumina l\u2019escenari i la difunta passa a ser un assumpte m\u00e9s dels di\u00e0legs que mantenen els personatges. La mort i els seus rituals acaben generant un teatre dins del teatre, perqu\u00e8 l\u2019espectacle sempre ha de continuar, que cantava Freddie Mercury, desaparegut fa ja un quart de segle. Si l\u2019espectacle passa per les urnes, aix\u00f2 \u00e9s encara m\u00e9s cert.<\/p>\n
En totes les guerres, els b\u00e0ndols acostumen a concedir a l\u2019enemic el dret d\u2019enterrar els seus morts amb certa tranquil\u00b7litat. \u00c9s cert que, a vegades, aquesta regla no es compleix, nom\u00e9s cal pensar en les fosses de la nostra guerra civil; en certes lluites acarnissades, quan els odis s\u00f3n de plom, s\u2019aprofita fins i tot el funeral de torn per atacar els altres, com ha passat en enterraments d\u2019organitzacions mafioses, terroristes i similars. La pol\u00edtica \u2013si capgirem la coneguda frase de Clausewitz\u2013 \u00e9s la continuaci\u00f3 de la guerra per altres mitjans i, per tant, t\u00e9 amb la mort una relaci\u00f3 equivalent. Per aix\u00f2, el m\u00e9s interessant de les darreres hores \u00e9s observar el que t\u00e8cnicament s\u2019anomena \u201cfoc amic\u201d. Fins i tot m\u00e9s que els intents (diguem-ne poc elegants) de la direcci\u00f3 del Partit Popular d\u2019establir un marc d\u2019interpretaci\u00f3 segons el qual els mitjans i l\u2019oposici\u00f3 s\u00f3n culpables del final sobtat de l\u2019exalcaldessa. \u201cVideo killed theradio star\u201d, cantaven The Buggles quan servidor era un preadolescent.<\/p>\n
El respecte als morts \u00e9s prepol\u00edtic, cosa que Pablo Iglesias no ha volgut saber ara ni els populars van voler saber quan va traspassar Jos\u00e9 Antonio Labordeta o quan s\u2019esmenta el nom del president Llu\u00eds Companys. Sectarismes creuats. En canvi, l\u2019alcalde de Val\u00e8ncia, Joan Rib\u00f3, ha estat impecable, com han estat molt ben triades les paraules del diputat Gabriel Rufi\u00e1n per explicar que cada moment exigeix una determinada actitud. La mort no millora la traject\u00f2ria de Barber\u00e1, per\u00f2 la sobreactuaci\u00f3 no d\u00f3na m\u00e9s ra\u00f3 als uns ni amaga la responsabilitat (vergonyosa) dels altres. La pol\u00edtica sense compassi\u00f3 condueix al canibalisme.<\/p>\n
Dit aix\u00f2, far\u00edem un mal favor a la \u00adveritat si no record\u00e9ssim que tots els morts no s\u00f3n iguals. Hi ha excep\u00adcions. Per exemple: la mort de qualsevol dictador provoca una alegria que, \u00f2bviament, no ha de ser dissimulada: Per aix\u00f2 \u2013des dels temps de P\u00e8ricles\u2013 cal saber administrar els dols, els \u00adhomenatges, les indignacions i els \u00adpaneg\u00edrics. Per respecte als vius, \u00adsobretot.<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
At\u00e8s que la pol\u00edtica sempre \u00e9s una representaci\u00f3, la mort \u2013com a veritat incontestable\u2013 t\u00e9 el poder d\u2019aturar la funci\u00f3 uns instants i de recordar a p\u00fablic i actors que…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4185"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4185"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4185\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4185"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4185"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4185"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}