\t\t\t\t<\/p>\n
\u00c9s dif\u00edcil que el di\u00e0leg pugui conviure amb l\u2019amena\u00e7a i amb la repres\u00e0lia. O dialogues o reprimeixes les dues coses alhora \u00e9s complicat. S\u2019especula molt, darrerament, sobre una suposada etapa de di\u00e0leg entre Madrid i Barcelona arran de la configuraci\u00f3 del nou Gabinet de Rajoy. Intencions, simulacres, fum o evid\u00e8ncies? De moment, continua l\u2019estrat\u00e8gia de persecuci\u00f3 judicial dels pol\u00edtics independentistes.<\/p>\n
\u00c9s cert que, durant la transici\u00f3, els reformistes del r\u00e8gim franquista dialogaven mentre feien servir el garrot. Per\u00f2 aquell esquema no serveix per avui, per moltes raons. La principal ra\u00f3 \u00e9s que llavors hi havia un objectiu compartit, que era edificar un sistema democr\u00e0tic; ara, en canvi, l\u2019objectiu \u00e9s justament all\u00f2 que provoca la discrep\u00e0ncia: fer un refer\u00e8ndum en el qual es pugui preguntar sobre una Catalunya independent. Es podr\u00e0 dialogar sobre fer un refer\u00e8ndum vinculant a l\u2019estil del que va tenir lloc a Esc\u00f2cia el setembre del 2014? Rajoy i els seus ministres han deixat molt clar que aquest assumpte continua sent tab\u00fa. Perqu\u00e8 pactar el refer\u00e8ndum seria admetre que existeix una naci\u00f3 \u2013un demos\u2013 que pot decidir sobre ella mateixa. Llavors, sobre qu\u00e8 es parlar\u00e0?<\/p>\n
En el dia a dia, la carpeta d\u2019assumptes pendents \u00e9s molt gruixuda, comen\u00e7ant pel finan\u00e7ament auton\u00f2mic i la manca d\u2019inversions en infraestructures. Es poden abordar aquestes realitats mentre el conflicte es va podrint als tribunals? Un conseller es troba amb un ministre i tots dos conversen sobre compet\u00e8ncies i recursos, com si visqu\u00e9ssim en aquell m\u00f3n d\u2019abans del 2012, per\u00f2 les coses han canviat i ells ho saben. Malgrat tot, el conseller i el ministre han de comunicar-se, esclar. Els ciutadans tenen problemes, les administracions no poden fer d\u2019espectador. El gran conflicte sobre la sobirania no esborra els altres conflictes. El no-refer\u00e8ndum mata la pol\u00edtica, per\u00f2 no \u00adcongela la necessitat de fer pol\u00edtiques. Tanmateix, el temps d\u2019uns i altres no \u00e9s el mateix. I cada interlocutor t\u00e9 el seu respectiu calendari al cap.<\/p>\n
Una cosa \u00e9s parlar \u2013per exemple\u2013 de posar fi a l\u2019esc\u00e0ndol diari del servei de rodalies de Renfe i una altra \u2013de molt diferent\u2013 \u00e9s parlar d\u2019un refer\u00e8ndum que prevengui la secessi\u00f3. S\u00f3n converses d\u2019\u00e0mbit i nivell incomparables, com \u00e9s obvi, per\u00f2 \u00e9s estrany que no acabin vinculades d\u2019una o altra manera, en la mesura que tots els conflictes sobre l\u2019inter\u00e8s general a Catalunya fan refer\u00e8ncia \u2013per activa o per passiva\u2013 al gran conflicte entre un poder estatal centralitzador i una part de la societat catalana disposada a dotar-se d\u2019un nou Estat. El desllorigador d\u2019aquest bloqueig no pot ser altre que assumir la naturalesa pol\u00edtica \u2013no judicial\u2013 de la demanda independentista. I aix\u00f2 t\u00e9 poc a veure amb celebrar un consell de ministres a Pedralbes o amb nomenar un delegat del Govern espanyol que somrigui una mica m\u00e9s quan l\u2019entrevisten.<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\u00c9s dif\u00edcil que el di\u00e0leg pugui conviure amb l\u2019amena\u00e7a i amb la repres\u00e0lia. O dialogues o reprimeixes les dues coses alhora \u00e9s complicat. S\u2019especula molt, darrerament, sobre una suposada etapa…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4187"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4187"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4187\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4187"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4187"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4187"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}