\t\t\t\t<\/p>\n
S\u2019ha mort Fidel Castro i jo penso en V\u00e1clav Havel. El pol\u00edtic i escriptor txec, com el cub\u00e0, va enfrontar-se a una tirania i va liderar una revoluci\u00f3, per\u00f2 no va convertir-se en dictador, sin\u00f3 en president democr\u00e0tic de Txecoslov\u00e0quia. Castro va fer la guerra a un dictador per acabar creant una nova dictadura, mentre que Havel va lluitar contra un r\u00e8gim dictatorial per portar un sistema de llibertats, pluralisme i respecte als drets humans. Havel, nascut a Praga el 1936, deu anys m\u00e9s tard que Castro, va ser un revolucionari de deb\u00f2, que no va perpetuar-se en el poder ni va perseguir ni va eliminar els que no pensaven com ell. Havel \u00e9s un dels meus referents, no Castro.<\/p>\n
Diuen que Castro forma part de l\u2019educaci\u00f3 sentimental d\u2019algunes generacions. I jo penso en Havel. Entenc perfectament que el guerriller barbut que va aconseguir derrocar el dictador Batista el 1959 provoqu\u00e9s entusiasmes entre el jovent de l\u2019\u00e8poca. Ell i els seus van encarnar l\u2019\u00e8pica d\u2019una revolta admirable contra un aut\u00f2crata que governava amb el benepl\u00e0cit de l\u2019imperi. Per\u00f2 despr\u00e9s, quan la revoluci\u00f3 esdev\u00e9 un r\u00e8gim d\u2019opressi\u00f3, aquella \u00e0nsia de just\u00edcia i aud\u00e0cia juvenil es fossilitzen, i l\u2019alegria d\u2019una nova p\u00e0tria lliure es transforma en tristesa, exili i paranoia.<\/p>\n
Diuen que Castro va ser dictador perqu\u00e8 no va tenir altra opci\u00f3, perqu\u00e8 l\u2019hostilitat nord-americana i el bloqueig el van obligar a governar amb el garrot, perqu\u00e8 la culpa de tot sempre \u00e9s dels EUA. I jo penso en Havel. Des dels temps antics, l\u2019argument de l\u2019enemic exterior \u00e9s la gran coartada dels que volen un poder absolut sobre la vida de la gent. La l\u00f2gica perversa de la guerra freda va xocar contra les aspiracions d\u2019una Cuba que volia determinar el seu futur, per\u00f2 aix\u00f2 no justifica un sistema de partit \u00fanic, fonamentat en el culte al l\u00edder i la supressi\u00f3 de qualsevol discrep\u00e0ncia. Per exemple, el Regne Unit no va deixar mai de ser una democr\u00e0cia quan \u2013entre el 1940 i 1941\u2013 va haver de suportar cada dia les bombes dels avions de Hitler sobre Londres i altres ciutats.<\/p>\n
Diuen que Castro ha fet molt per als cubans i esmenten com a prova concloent l\u2019educaci\u00f3 i la sanitat. I jo penso en Havel. Moltes dictadures \u2013recordeu la de Franco\u2013 combinen la manca de llibertats amb uns serveis socials que pretenen refor\u00e7ar el consens de la poblaci\u00f3 al voltant d\u2019un ordre injust. La Txecoslov\u00e0quia comunista \u2013la que va empresonar Havel, la que va prohibir les seves obres\u2013 tenia bons metges i formava excel\u00b7lents enginyers, cient\u00edfics i m\u00fasics. Permeten els resultats educatius i sanitaris obtinguts per les autoritats cubanes relativitzar les execucions, depuracions i empresonaments dels considerats \u201cenemics\u201d de l\u2019Estat? \u201cEl castrisme et porta a l\u2019escola i despr\u00e9s et diu que hi ha molts llibres que no pots llegir\u201d. Aix\u00ed m\u2019ho va explicar Ram\u00f3n Col\u00e1s, fundador de les \u201cbiblioteques independents\u201d, dissident i lluitador pels drets humans exiliat als Estats Units.<\/p>\n
Gerardo Pisarello ha fet una piulada que diu: \u201cFidel Castro impuls\u00f3 la revoluci\u00f3n que hizo de Cuba el pa\u00eds menos desigual de Am\u00e9rica Latina. Su reto ahora es conquistar m\u00e1s democracia\u201d. I jo penso en Havel. Segons el primer tinent d\u2019alcalde de Barcelona, Cuba \u00e9s una democr\u00e0cia, per\u00f2 no ho \u00e9s prou, aquest \u00e9s el problema. Hauria dit el mateix de la \u201cdemocr\u00e0cia org\u00e0nica\u201d del franquisme? L\u2019expressi\u00f3 \u201cm\u00e9s democr\u00e0cia\u201d indica amb claredat quin \u00e9s el rerefons i el punt de partida de l\u2019esquerra populista que avui pret\u00e9n regenerar les institucions. D\u2019altra banda, em sorpr\u00e8n que el fill d\u2019un desaparegut de la dictadura argentina exhibeixi tan escassa empatia amb aquells que pateixen altres dictadures. Castro, com els membres de la Junta Militar argentina, va ordenar l\u2019empresonament, la tortura i l\u2019execuci\u00f3 de milers de persones.<\/p>\n
Anna Gabriel fa unes declaracions des de l\u2019Havana \u2013on ha viatjat com a representant oficial de la CUP\u2013 i parla del castrisme com d\u2019una \u201cdemocr\u00e0cia social i econ\u00f2mica\u201d. I jo penso en Havel. I penso en els m\u00e9s de 330.000 votants que els cupaires van aconseguir el 27-S, i penso en el Govern Puigdemont, que dep\u00e8n de deu diputats que admiren amb fervor el particular sistema de Castro, igual que la consellera de Treball. Sota les samarretes dels anticapitalistes hi ha aix\u00f2, tamb\u00e9. La frivolitat d\u2019una part de la societat catalana explica que la fascinaci\u00f3 pel totalitarisme no passi factura, malauradament. Farien b\u00e9 els cupaires de tenir present que qualsevol dictadura \u2013tamb\u00e9 si es fa dir \u201cdemocr\u00e0cia popular\u201d\u2013 \u00e9s corrupta per definici\u00f3. Per entendre\u2019ns: una comissi\u00f3 com la presidida per David Fern\u00e0ndez per investigar els Pujol \u00e9s inimaginable al parad\u00eds caribeny que reivindica Anna Gabriel. I a Madrid, per cert.<\/p>\n
Ha mort Castro i penso en el que ens va dir Havel. Totes les dictadures \u2013comunistes o no\u2013 se sustenten en la mentida. \u00c9s la mentida all\u00f2 que primer podreix les paraules i, despr\u00e9s, podreix l\u2019ambient i la vida de la gent. Els que ataquen el castrisme de manera furibunda per\u00f2 relativitzen el franquisme o aplaudeixen la Xina capitalcomunista s\u00f3n tamb\u00e9 part de la mentida, encara que ells potser no ho saben.<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
S\u2019ha mort Fidel Castro i jo penso en V\u00e1clav Havel. El pol\u00edtic i escriptor txec, com el cub\u00e0, va enfrontar-se a una tirania i va liderar una revoluci\u00f3, per\u00f2 no…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4190"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4190"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4190\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4190"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4190"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4190"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}