{"id":4192,"date":"2016-12-05T00:00:21","date_gmt":"2016-12-04T23:00:21","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=4192"},"modified":"2016-12-05T00:00:21","modified_gmt":"2016-12-04T23:00:21","slug":"postcontistes-i-postveritat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2016\/12\/05\/postcontistes-i-postveritat\/","title":{"rendered":"Postcontistes i postveritat"},"content":{"rendered":"<p>\t\t\t\t<\/p>\n<p class=\"p@2\">La cosa \u00e9s m\u00e9s vella que l\u2019anar a peu, encara que el <em>Diccionari Oxford<\/em> hagi certificat el neologisme que alguns fan servir per embolicar-la. Cada generaci\u00f3 pensa que reinventa el m\u00f3n, i etiquetar-lo \u00e9s una manera barata de fer-ho. Que els fets comprovats poden influir menys en el criteri de les persones que les emocions, els prejudicis i les impressions \u00e9s un assumpte que ja va ocupar Plat\u00f3, que va parir el mite de la caverna per explicar-ho. L\u2019\u00fas de diverses tecnologies per vehicular missatges que eviten la veritat i que exploten el que \u00e9s irracional no afegeix res d\u2019original. Les xarxes socials permeten un canvi d\u2019escala brutal en la difusi\u00f3 de mentides, per\u00f2 no modifiquen la seva naturalesa, tan t\u00f2xica i perillosa abans com ara. L\u2019\u00e8xit electoral de Trump, la vict\u00f2ria dels partidaris del Brexit o la normalitat de la catalanof\u00f2bia a Espanya no responen a res de veritablement nou.<\/p>\n<p class=\"p\">M\u00e9s que la postveritat, el que ara interessa \u00e9s la postfaula. El postrelat \u00e9s una hist\u00f2ria que no t\u00e9 base certa per\u00f2 que es va repetint, \u00e9s un conte que nom\u00e9s t\u00e9 validesa perqu\u00e8 se\u2019n fa un \u00fas instrumental, destinat a descol\u00b7locar l\u2019adversari i a crear un marc mental favorable als interessos de l\u2019emissor. El Govern Rajoy difon el conte del di\u00e0leg per poder dir que el Govern Puigdemont est\u00e0 inc\u00f2mode, la narraci\u00f3 \u00e9s com les croquetes de pollastre sense pollastre. Els postnarradors del PP van m\u00e9s enll\u00e0 i amollen eventuals gestos en favor de la llengua catalana dins d\u2019una suposada futura reforma constitucional, que \u2013com ahir escrivia Enric Juliana\u2013 \u201c\u00e9s avui una mera hip\u00f2tesi\u201d. A m\u00e9s, com sap qualsevol catalanista (independentista o no), tocar el text del 1978 t\u00e9 trampa: els catalans som una minoria estructural dins l\u2019Estat, de tal manera que no tenim la possibilitat d\u2019alterar la correlaci\u00f3 de forces necess\u00e0ria al Congr\u00e9s dels Diputats per introduir una versi\u00f3 constitucional alternativa a la dels grans partits espanyols. No hi ha escala per saltar la paret constitucional. Per aix\u00f2, quan alg\u00fa diu que el sobiranisme ha d\u2019esperar-se a poder canviar la Constituci\u00f3, est\u00e0 oferint-nos la resignaci\u00f3. Valgui com a exemple del que ens espera la darrera pressi\u00f3 del PSOE sobre el PSC: Ferraz vol que els socialistes catalans deixin de considerar Catalunya com a naci\u00f3. Reforma de crancs.<\/p>\n<p class=\"p\">La postfaula \u00e9s aix\u00f2: vendre una suposada via que no donaria soluci\u00f3 real a un problema pol\u00edtic de gran envergadura. \u00c9s la can\u00e7\u00f3 de l\u2019enfad\u00f3s. L\u2019estrat\u00e8gia no \u00e9s gaire sofisticada: guanyar temps per veure si l\u2019independentisme minva, pensant que les causes end\u00f2genes hi ajudaran. Els estrategs de Madrid saben que la CUP introdueix turbul\u00e8ncies constants, que les relacions entre convergents i republicans no s\u00f3n f\u00e0cils, i que el PDECat t\u00e9 una complicada fase de naixement. Per\u00f2 aquests postcontistes no tenen cap credibilitat: s\u00f3n els mateixos que demanaven firmes contra el nou Estatut.<\/p>\n<p>\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La cosa \u00e9s m\u00e9s vella que l\u2019anar a peu, encara que el Diccionari Oxford hagi certificat el neologisme que alguns fan servir per embolicar-la. Cada generaci\u00f3 pensa que reinventa el&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4192"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4192"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4192\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4192"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4192"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4192"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}