\t\t\t\tIrlanda ha commemorat durant aquest any que ara tanquem el centenari de la insurrecci\u00f3 de Pasqua del 1916, que va ser el pr\u00f2leg tr\u00e0gic de la independ\u00e8ncia del pa\u00eds, assolida sis anys despr\u00e9s mitjan\u00e7ant el Tractat Angloirland\u00e8s que va deixar fora del nou Estat els sis comtats d\u2019Irlanda del Nord, encara avui integrats dins del Regne Unit. El que els irlandesos anomenen Easter Rising forma part de la mem\u00f2ria familiar de molts ciutadans i tamb\u00e9 de la mem\u00f2ria oficial de l\u2019actual Rep\u00fablica d\u2019Irlanda, que \u00e9s membre de la Uni\u00f3 Europea des del 1973.<\/p>\n
He tingut l\u2019oportunitat d\u2019observar de prop com els irlandesos s\u2019han posat davant de la seva hist\u00f2ria recent. Per al foraster \u2014i m\u00e9s si \u00e9s catal\u00e0\u2014 aquesta celebraci\u00f3 presenta molts punts d\u2019inter\u00e8s. Hi ha hagut diversos actes institucionals per a rememorar aquells fets, s\u2019han editat molts llibres que estudien i divulguen aquesta q\u00fcesti\u00f3, s\u2019han inaugurat exposicions que descriuen aquell moment i la televisi\u00f3 p\u00fablica irlandesa ha produ\u00eft una teles\u00e8rie que evoca la perip\u00e8cia dels seus protagonistes. La premsa i l\u2019acad\u00e8mia \u2014especialment el gremi dels historiadors\u2014 han debatut sobre el sentit d\u2019aquella revolta armada, el seu llegat, els seus mites i la seva pres\u00e8ncia o abs\u00e8ncia de la cultura pol\u00edtica nacional. Tamb\u00e9, com passa sovint a Catalunya, hi ha hagut debats metahistoriogr\u00e0fics sobre l\u2019\u00fas pol\u00edtic d\u2019aquesta mem\u00f2ria, sobre el seu impacte en les categories de l\u2019actualitat i sobre els problemes del seu abordament dins i fora dels \u00e0mbits especialitzats.<\/p>\n
Cal tenir en compte que la revolta del 1916 \u2014que va tenir lloc del 23 al 29 d\u2019abril\u2014 va desenvolupar-se gaireb\u00e9 exclusivament a Dubl\u00edn, tot i que hi va haver incidents remarcables en altres ciutats. Els impulsors i dirigents d\u2019aquesta insurrecci\u00f3 no tenien un gran suport social, ans al contrari. El nacionalisme independentista tenia llavors una incid\u00e8ncia molt limitada en la vida pol\u00edtica del pa\u00eds, que estava fortament dominada pel Partit Irland\u00e8s des de feia d\u00e8cades, formaci\u00f3 que advocava per un ampli autogovern \u2014Home Rule\u2014 i la plena col\u00b7laboraci\u00f3 en la governabilitat brit\u00e0nica. Una suma de factors \u2014el primer dels quals era que l\u2019Imperi brit\u00e0nic havia entrat a la Primera Guerra Mundial i estava afeblit per l\u2019esfor\u00e7 b\u00e8l\u00b7lic\u2014 van decidir els dirigents separatistes a activar la via insurreccional. Les negociacions del Home Rule entre el nacionalisme moderat irland\u00e8s i els liberals brit\u00e0nics va guardar-se al calaix en esclatar la guerra.<\/p>\n
Des del punt de vista militar, la revolta de Pasqua va ser un frac\u00e0s estrepit\u00f3s. L\u2019ex\u00e8rcit brit\u00e0nic va esclafar les forces independentistes sense grans dificultats, tot i que el centre de la capital irlandesa va patir nombrosos danys, com es veu en les fotografies de l\u2019\u00e8poca; s\u2019ha calculat que uns dos-cents edificis van ser destru\u00efts per les bombes i el foc. \u00c9s famosa la fotografia que mostra la rendici\u00f3 de Patrick Pearse al general Lowe, el primer acompanyat d\u2019Elizabeth O\u2019Farrel, una infermera que va fer de mitjancera entre els dos b\u00e0ndols. Pearse \u2014poeta, estudi\u00f3s de la llengua irlandesa i activista\u2014 va fer-se fort amb els seus homes a l\u2019edifici central del servei de correus \u2014conegut per les seves sigles en angl\u00e8s, GPO\u2014, des d\u2019on havia llegit la Proclamaci\u00f3 d\u2019Independ\u00e8ncia signada per ell mateix i pels sis altres membres del consell militar de la IRB (Irish Republican Brotherhood): Thomas J. Clarke, Se\u00e1n Mac Diarmada, Thomas MacDonagh, \u00c9amonn Ceannt, James Connolly i Joseph Plunkett; tots ells van constituir tamb\u00e9 l\u2019ef\u00edmer govern provisional de la nova Rep\u00fablica Irlandesa. L\u2019edifici del GPO, al centre de Dubl\u00edn, \u00e9s el principal lloc de mem\u00f2ria de l\u2019Easter Rising.<\/p>\n
Les tropes rebels estaven integrades per un sector de militants de l\u2019Irish Volunters, liderats per Pearse, i per militants de l\u2019anomenat Irish Citizen Army, fundat per Conolly, sindicalista i impulsor d\u2019un socialisme que vinculava la lluita nacional i la defensa de la classe treballadora. La superioritat num\u00e8rica, t\u00e8cnica i estrat\u00e8gica de les tropes brit\u00e0niques no deixava cap opci\u00f3 als insurrectes. Al voltant de 500 persones van resultar mortes i 2.600 ferides en els combats d\u2019aquells dies. En acci\u00f3, van morir 63 combatents rebels, 163 soldats brit\u00e0nics i 18 policies. La resta de morts van ser civils, entre els quals hi va haver 35 infants.<\/p>\n
La repressi\u00f3 del Govern brit\u00e0nic \u2014un gabinet de guerra amb membres de diversos partits presidit pel liberal Herbert Asquith\u2014 va ser immediata i dur\u00edssima: els set signataris de la proclamaci\u00f3 d\u2019independ\u00e8ncia i m\u00e0xims instigadors van ser jutjats i condemnats a mort per tribunals militars. Amb ells van ser jutjats tamb\u00e9 nou dirigents nacionalistes m\u00e9s, entre els quals hi havia sir Roger Casement, irland\u00e8s exdiplom\u00e0tic al servei de Sa Majestat que va unir-se a la causa independentista. En total, es van ordenar setze execucions entre el 3 de maig i el 3 d\u2019agost. El llavors jove \u00c9amon de Valera \u2014que arribaria a ser cap de govern i president de la futura Rep\u00fablica\u2014 va salvar la vida in extremis<\/em>, potser perqu\u00e8 tenia nacionalitat nord-americana. Aix\u00ed mateix, m\u00e9s de 1.860 persones vinculades al m\u00f3n del nacionalisme revolucionari van ser empresonades i deportades sense judici a presons i camps d\u2019internament d\u2019Esc\u00f2cia, Anglaterra i el Pa\u00eds de Gal\u00b7les.<\/p>\n La revolta armada dels independentistes va ser fortament criticada per la societat irlandesa, que va veure-hi un acte de fanatisme criminal portat a terme per un grupuscle animat, entre d\u2019altres, pels interessos d\u2019Alemanya, pot\u00e8ncia enemiga durant la Gran Guerra. El Govern de Londres i la premsa van presentar els caps de la revolta com a tra\u00efdors a l\u2019Imperi brit\u00e0nic i als molts joves irlandesos que estaven deixant la pell a les trinxeres del continent lluitant amb els aliats. Era cert que la IRB havia obtingut armes i suport dels alemanys, per\u00f2 aquest factor tenia una dimensi\u00f3 m\u00e9s petita del que la versi\u00f3 oficial repetia. La idea que els rebels irlandesos eren actors d\u2019una causa pervertida per una alian\u00e7a perniciosa va influir molt en la valoraci\u00f3 totalment negativa que els partits catalanistes coetanis van fer de l\u2019Easter Rising, per b\u00e9 que el seu car\u00e0cter rupturista i violent estava lluny dels seus plantejaments. Recordeu tamb\u00e9 que tant el catalanisme conservador com el republic\u00e0 apostaven per una vict\u00f2ria de Fran\u00e7a i la Gran Bretanya.<\/p>\n La severitat extrema de la repres\u00e0lia brit\u00e0nica va generar un canvi en l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica, tot i la capacitat dels poders de Londres a l\u2019hora de marcar l\u2019agenda. Els mateixos irlandesos que durant les hores posteriors a la revolta havien insultat i escopit els insurrectes derrotats i passejats pels carrers per les tropes brit\u00e0niques van comen\u00e7ar a modificar el seu criteri. Els qui eren titllats de bojos moguts per una d\u00e8ria adolescent van esdevenir patriotes admirables, exemplars i m\u00e0rtirs de la terra. Diversos historiadors afirmen que els promotors de l\u2019Easter Rising no eren nom\u00e9s uns rom\u00e0ntics, sin\u00f3 que van preveure que el seu sacrifici tindria un efecte disruptiu sobre la consci\u00e8ncia nacional del poble, que d\u2019aquesta manera s\u2019adonaria de la veritable naturalesa injusta i colonial del poder brit\u00e0nic. La l\u00f2gica acci\u00f3 i reacci\u00f3, tan present en molts processos revolucionaris, va funcionar perfectament. A poc a poc, els qui eren vistos com a saltataulells que havien gosat plantar cara a l\u2019Imperi van ocupar el pedestal dels herois.<\/p>\n Aquest clima d\u2019opini\u00f3 va coincidir amb el desengany i la frustraci\u00f3 que va comportar el bloqueig de l\u2019autogovern que prometia el Partit Irland\u00e8s i que despr\u00e9s de l\u2019etapa d\u2019Asquith s\u2019havia de tractar amb David Lloyd George, el nou primer ministre de la Corona; les propostes del nacionalisme moderat ja no tenien recorregut a Londres, en part perqu\u00e8 els unionistes dels comtats del nord de l\u2019illa tamb\u00e9 pressionaven amb for\u00e7a.<\/p>\n El Sinn F\u00e9in \u2014partit que en el seu origen era mon\u00e0rquic, pactista i autonomista\u2014 es va transformar l\u2019any 1917 en republic\u00e0 i va adoptar com a objectiu la creaci\u00f3 d\u2019un estat irland\u00e8s independent; el frac\u00e0s rotund de la l\u00ednia intervencionista a Westminster del desgastat Partit Irland\u00e8s deixava molt camp per c\u00f3rrer a una organitzaci\u00f3 que \u2014contra el que deia la propaganda brit\u00e0nica\u2014 no havia tingut res a veure en la preparaci\u00f3 de la revolta de Pasqua del 1916. A les eleccions generals del 1918, les primeres despr\u00e9s de la Gran Guerra, el Sinn F\u00e9in va aconseguir 73 dels 105 diputats que Irlanda enviava al Parlament brit\u00e0nic. Els sinnfeiners<\/em> es van negar a ocupar els escons i van establir una assemblea constituent a Dubl\u00edn a partir del gener de 1919. La primera cosa que van fer va ser redactar una Declaraci\u00f3 d\u2019Independ\u00e8ncia i reafirmar-se en la Rep\u00fablica que els rebels del 1916 van somiar. Entre aquest moment i l\u2019estiu del 1921, va tenir lloc una guerra de guerrilles entre les tropes brit\u00e0niques i el nou Irish Republican Army (IRA), que es va acabar amb l\u2019esmentat Tractat Angloirland\u00e8s que permetia crear l\u2019Estat Lliure d\u2019Irlanda (sense els comtats del nord i sense ser una Rep\u00fablica), integrant de l\u2019Imperi, com Canad\u00e0 o Austr\u00e0lia. No tothom va estar-hi d\u2019acord i la independ\u00e8ncia va comen\u00e7ar amb una guerra civil entre irlandesos partidaris i contraris al tractat, un conflicte que es va perllongar fins el maig de 1923, amb la vict\u00f2ria dels primers, que van rebre ajut militar de Londres. De Valera, que era dirigent del Sinn F\u00e9in i s\u2019havia oposat a la soluci\u00f3 acordada, va ser empresonat per les autoritats del nou Estat. En sortir de la pres\u00f3, despr\u00e9s de la guerra, va trencar amb el seu partit i va fundar el Fianna F\u00e1il. Aquesta formaci\u00f3 ha estat la principal pota del bipartidisme a Irlanda, al costat del Fine Gael. Val a dir que Irlanda no va trencar del tot amb Londres i la Commonwealth fins a l\u2019any 1949, quan va adoptar oficialment la forma de Rep\u00fablica.<\/p>\n Aquest breu, per\u00f2 dens, rep\u00e0s hist\u00f2ric \u00e9s imprescindible per a entendre la import\u00e0ncia d\u2019un dels grans problemes en la gesti\u00f3 oficial d\u2019aquesta commemoraci\u00f3. Fins a quin punt se sent c\u00f2mode l\u2019actual Govern irland\u00e8s i el conjunt de la classe pol\u00edtica en subratllar que el moment zero d\u2019aquest Estat va ser un recent \u2014cent anys no \u00e9s res en el marcador hist\u00f2ric\u2014 acte de viol\u00e8ncia catastr\u00f2fic portat a terme per elements que, en aquell moment, eren marginals? D\u2019altra banda, el record de la viol\u00e8ncia del 1916 tamb\u00e9 activa \u2014per un efecte rebot\u2014 el record de les d\u00e8cades de viol\u00e8ncia a Irlanda del Nord, q\u00fcesti\u00f3 sempre inc\u00f2moda al sud, viscuda a voltes amb indifer\u00e8ncia o desinter\u00e8s. Alguns historiadors han fet notar que la commemoraci\u00f3 a Dubl\u00edn del cinquantenari de l\u2019Easter Rising l\u2019any 1966 va contribuir, entre altres factors, a escalfar i radicalitzar la situaci\u00f3 a l\u2019Ulster, que esclataria a partir dels setanta.<\/p>\n Per una cosa o per una altra, l\u2019\u00e8pica d\u2019uns revoltats que se sacrifiquen armes en m\u00e0 no lliga gaire amb el relat postmodern d\u2019una naci\u00f3 que, dins el context europeu, ha de subscriure una s\u00e8rie de valors i obligacions que tenen poc a veure amb escenografies rom\u00e0ntiques de barricades i trets pel carrer. Una Irlanda que ha apostat per atreure empreses multinacionals amb grans exempcions fiscals t\u00e9 poc a veure amb una Irlanda que cerca en el retrovisor el gest heroic dels pares d\u2019una p\u00e0tria que s\u2019afirmava contra el domini d\u2019uns ve\u00efns que actuaven com a senyors de totes les coses.<\/p>\n Hauria arribat Irlanda a la independ\u00e8ncia sense el fets tr\u00e0gics del 1916? La pregunta \u00e9s una ucronia, per\u00f2, malgrat aix\u00f2, hi ha qui se la fa, com hi ha qui pensa que, tard o d\u2019hora, els irlandesos haurien assolit igualment la plena sobirania. La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s tan apassionant com obscura. M\u00e9s f\u00e0cil \u00e9s intentar analitzar si la naci\u00f3 dels irlandesos viu ara gaire lluny del que representa la influ\u00e8ncia brit\u00e0nica. En aquest sentit, el columnista Fintan O\u2019Toole recordava fa pocs mesos des de les p\u00e0gines de l\u2019Irish Times<\/em> \u2014principal diari del pa\u00eds\u2014 que el Regne Unit \u00e9s la llar de 600.000 persones nascudes a Irlanda, que \u00e9s el principal soci comercial de la Rep\u00fablica i que la televisi\u00f3 i la m\u00fasica brit\u00e0niques apassionen els irlandesos. La desconnexi\u00f3 imaginada pels vells nacionalistes \u2014subratllava el periodista\u2014 no ha tingut lloc fins ara, per\u00f2 potser el Brexit la posar\u00e0 en marxa perqu\u00e8 obligar\u00e0 a triar entre el vincle amb la Uni\u00f3 Europea i el vincle amb l\u2019univers brit\u00e0nic. Aqu\u00ed ja no parlem d\u2019\u00e8piques, sin\u00f3 d\u2019interessos molt i molt concrets.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Irlanda ha commemorat durant aquest any que ara tanquem el centenari de la insurrecci\u00f3 de Pasqua del 1916, que va ser el pr\u00f2leg tr\u00e0gic de la independ\u00e8ncia del pa\u00eds, assolida…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[37],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4194"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4194"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4194\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4194"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4194"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4194"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}