\t\t\t\t<\/p>\n
\u00c9s cert que Eduardo Mendoza \u00e9s un autor que llegim amb plaer i que, a m\u00e9s, ens cau b\u00e9. Hi fa molt que \u00e9s tot un senyor i que t\u00e9 un sentit de l\u2019humor admirable, com remarcava ahir Ll\u00e0tzer Moix. \u00c9s un d\u2019aquells casos en qu\u00e8 queda clar que \u2013com li agradava repetir a Manuel Ib\u00e1\u00f1ez Escofet\u2013 les actituds s\u00f3n m\u00e9s importants que les idees. El premi Cervantes per a l\u2019autor barcelon\u00ed \u00e9s una not\u00edcia que acollim amb alegria milers de lectors que apreciem una literatura que eixampla la vida i, per tant, la llibertat. Per\u00f2 m\u00e9s enll\u00e0 i m\u00e9s en\u00e7\u00e0 de la seva escriptura, hi ha una persona amb una especial habilitat per al di\u00e0leg, paraula que avui est\u00e0 molt devaluada. No s\u00f3c amic personal de Mendoza, per\u00f2 explicar\u00e9 una p\u00e0gina viscuda que diu molt del seu ta\u00adrann\u00e0.<\/p>\n
Fa uns anys \u2013no s\u00e9 si quinze o vint\u2013, Eduardo Mendoza i l\u2019enyorat Emili Teixidor van actuar com a copresidents d\u2019unes trobades informals per\u00f2 regulars d\u2019escriptors catalans d\u2019expressi\u00f3 catalana i castellana. L\u2019incansable Xavier Bru de Sala era el gran instigador d\u2019aquella amable conspiraci\u00f3 c\u00edvica i cultural, i un servidor hi feia d\u2019aprenent i escoltava atentament el que deien els consagrats del nostre univers literari. Per fer-nos una idea del que va ser aquell moment, dir\u00e9 que hi assistien elements tan diferents com F\u00e9lix de Az\u00faa i Miquel de Palol, entre d\u2019altres. Suposo que una trobada d\u2019aquestes caracter\u00edstiques seria inimaginable avui. Sempre al voltant d\u2019una taula \u2013normalment per sopar\u2013 es produ\u00efen debats de gran intensitat, alguns dels quals s\u2019haurien d\u2019haver enregistrat; en recordo un sobre Josep Pla, per exemple, que va fer saltar espurnes i que va ser una veritable exhibici\u00f3 d\u2019enginy i coneixement per part d\u2019algunes de les plomes all\u00ed congregades.<\/p>\n
En aquestes trobades, Mendoza \u2013al costat d\u2019Emili Teixidor\u2013 feia el paper d\u2019animador i moderador, amb la seva habitual ironia i eleg\u00e0ncia. Els presents \u2013alguns dels quals tenien fama merescuda de d\u00edscols i provocadors\u2013 respectaven els dos capitans del cenacle, el mestratge i autoritat dels quals eren acceptats sense condicions per tots els convocats. Les obres de Teixidor, en catal\u00e0, i de Mendoza, en castell\u00e0, representen la millor literatura que es fa en aquest pa\u00eds, i aix\u00f2 est\u00e0 \u2013hauria d\u2019estar\u2013 per sobre d\u2019algunes batalles i de certes mis\u00e8ries. Aquella etapa de trobades no va ser molt llarga, per\u00f2 va tenir un cert \u00e8xit gr\u00e0cies, sobretot, a les maneres intel\u00b7ligents i cordials de Mendoza i del desaparegut Teixidor, que podien posar pau en unes reunions on els egos \u2013com \u00e9s natural\u2013 tendien a expandir-se amb gran rotun\u00additat.<\/p>\n
Ara \u2013quan hi ha alguns personatges que semblen feli\u00e7os conreant l\u2019insult i la bilis contra els col\u00b7legues i el que \u00adsigui\u2013 m\u2019agrada recordar aquelles converses entre gent que pensava molt diferent, sota la batuta de dos grans senyors de les lletres.<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\u00c9s cert que Eduardo Mendoza \u00e9s un autor que llegim amb plaer i que, a m\u00e9s, ens cau b\u00e9. Hi fa molt que \u00e9s tot un senyor i que t\u00e9…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4196"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4196"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4196\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4196"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4196"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4196"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}