\t\t\t\t<\/p>\n
Som solidaris, sembla. Els catalans som solidaris, si m\u00e9s no un cop l\u2019any. Aquest diumenge, TV3 organitza un cop m\u00e9s La Marat\u00f3, un esdeveniment que enguany fa vint-i-cinc anys i que ha assolit un \u00e8xit extraordinari, encara mai igualat per cap iniciativa semblant en altres cadenes televisives d\u2019Espanya. La Marat\u00f3\u00e9s d\u2019aquelles coses que fan que els catalans ens agradem quan ens mirem al mirall, una dosi extra d\u2019autoestima i moral col\u00b7lectiva. Com que no ens sobren motius de confian\u00e7a, La Marat\u00f3\u00e9s sempre una bona \u00adnot\u00edcia que fa pensar que, malgrat tantes mesquineses, un poble pot enno\u00adblir-se durant unes hores. Dilluns tornarem a ser gent normal i corrent, envoltada de mis\u00e8ries, per\u00f2 diumenge ens posarem el vestit de petits herois an\u00f2nims, un exercici que ser\u00e0 \u00fatil per ajudar aquells conciutadans que m\u00e9s pateixen. Ara, aquesta cerim\u00f2nia de la solidaritat provoca preguntes. Una persona que m\u2019estimo em demana aix\u00f2: \u201cPer qu\u00e8 no es pot traslladar l\u2019esperit de La Marat\u00f3 a la pol\u00edtica del pa\u00eds?\u201d. Em deixa en fora de joc, la ve\u00adritat.<\/p>\n
Podria fer una resposta t\u00e8cnica i explicar que la pol\u00edtica \u00e9s conflicte, confrontaci\u00f3 d\u2019interessos i valors oposats, una lluita pel poder m\u00e9s o menys revestida per la cerca del b\u00e9 com\u00fa. Per\u00f2 tot aix\u00f2 no respon, em sembla, la q\u00fcesti\u00f3. El consens un\u00e0nime \u2013ins\u00f2lit\u2013 que envolta La Marat\u00f3 parteix de la unitat contra la malaltia i el dolor, parteix de la necessitat de plantar cara al sofriment i a la mort abans d\u2019hora. En La Marat\u00f3, el mal est\u00e0 ben identificat i els bons s\u00f3n molt bons: els cient\u00edfics que fan recerca d\u2019avantguarda perqu\u00e8 tinguem una vida millor i m\u00e9s aut\u00f2noma. En el relat de La Marat\u00f3, la llibertat \u00e9s igual a menys dolor i menys malaltia, l\u2019argument de l\u2019aventura \u00e9s molt clar, com el d\u2019aquelles historietes que lleg\u00edem de petits. La Marat\u00f3 \u00e9s un combat \u00e8pic contra el malvat Fu-Manx\u00fa.<\/p>\n
En la pol\u00edtica \u2013la de Catalunya o la de Sild\u00e0via\u2013, els consensos s\u00f3n escassos i dif\u00edcils perqu\u00e8 cada part es veu com els bons. I el mal no sempre \u00adest\u00e0 ben identificat, nom\u00e9s cal pensar en aquells que encara avui fan ho\u00admenatges a la figura de Franco o en aquells que disculpen la dictadura de Fidel Castro. En La Marat\u00f3, el gest pol\u00edtic i el comprom\u00eds moral van de bracet, mentre que en la pol\u00edtica sempre cal triar el mal menor. Potser per aix\u00f2 els catalans som molt millors fent programes solidaris de tele que programes pol\u00edtics. Gaziel va escriure, a Quina mena de gent som, que Cata\u00adlunya \u201c\u00e9s un mal jugador\u201d, alg\u00fa \u201cque llen\u00e7a espases quan hauria de llan\u00e7ar oros, i envida quan cal passar, i no n\u2019ensopega ni una\u201d. At\u00e8s que jo \u2013a \u00addifer\u00e8ncia de Gaziel\u2013 no crec en la psicologia dels pobles, penso que no s\u2019ha de ser determinista. En pol\u00edtica, la primera obligaci\u00f3 sempre \u00e9s \u2013com diuen els admirables metges de La Marat\u00f3\u2013 no equivocar-se en el diag\u00adn\u00f2stic.<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Som solidaris, sembla. Els catalans som solidaris, si m\u00e9s no un cop l\u2019any. Aquest diumenge, TV3 organitza un cop m\u00e9s La Marat\u00f3, un esdeveniment que enguany fa vint-i-cinc anys i…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4201"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4201"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4201\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4201"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4201"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4201"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}