\t\t\t\t<\/p>\n
No vull fer comparacions entre el ministre de l\u2019Interior anterior i l\u2019actual, per\u00f2 el nou ha demostrat ser un home aferrat fidelment a la veritat, la qual cosa \u00e9s molt d\u2019agrair en els temps que corren. Sens dubte \u00e9s la sinceritat i no una relliscada el que ha provocat les declaracions sobre Catalunya de Juan Ignacio Zoido de Brussel\u00b7les estant, on va anar per a una reuni\u00f3 de ministres del ram. El \u00adtitular de la cartera de la policia ha dit aix\u00f2: \u201cJo crec que som majoritaris i que hem d\u2019imposar nosaltres el di\u00e0leg i no cedir davant d\u2019aquella mena de xantatge que en ocasions es vol fer a la resta dels espanyols\u201d.<\/p>\n
Atenci\u00f3, molta atenci\u00f3: Zoido t\u00e9 la gentilesa de recordar al p\u00fablic que el di\u00e0leg ent\u00e8s a la manera del PP i del Gabinet de Mariano Rajoy \u00e9s una cosa que no es crea, que no es construeix, que no es genera. Est\u00e0vem ben equivocats, estimats lectors. El di\u00e0leg \u2013ho diu el ministre d\u2019ordre p\u00fablic\u2013 \u00e9s una cosa que s\u2019imposa. M\u00e9s o menys com la pau que, per alguns, sempre va ser sin\u00f2nim de vict\u00f2ria. La pregunta \u00e9s obligada: i com s\u2019imposa el di\u00e0leg? Fins fa quatre dies, a Espanya, el di\u00e0leg s\u2019imposava a mastegots, una cosa que va resumir perfectament Goya a les seves famoses pintures negres. En aquesta \u00e8poca, cal esperar m\u00e9s subtileses. Per aix\u00f2 han fet l\u2019enc\u00e0rrec a la vicepresidenta Santamar\u00eda. Com s\u2019imposa el di\u00e0leg en temps de Facebook? Molt f\u00e0cil: et reuneixes amb els que ja estan totalment d\u2019acord amb tu i et fas unes fotos. I declares, tot somrient, que parlar\u00e0s de tot menys del que volen parlar aquells amb els quals est\u00e0s en desacord. I que \u2013a m\u00e9s\u2013 \u00e9s el centre del problema.<\/p>\n
El ministre Zoido va afegir una cosa m\u00e9s: \u201cConv\u00e9 insistir perqu\u00e8 tota la societat s\u00e0piga distingir entre els que volen arribar a un acord i aquells que el que volen \u00e9s imposar la seva voluntat\u201d. Vet aqu\u00ed l\u2019estrat\u00e8gia de Santamar\u00eda explicada sense ornaments, per un home d\u2019una franquesa ins\u00f2lita. De l\u2019assumpte del di\u00e0leg catal\u00e0 nom\u00e9s importa poder dir \u2013d\u2019aqu\u00ed unes setmanes\u2013 que Madrid ho va intentar tot mentre el Govern Puigdemont tirava pel dret. \u201cConv\u00e9 insistir\u201d, deixa anar Zoido, i \u00e9s com llegir l\u2019argumentari que la Moncloa envia als seus peons, ben clar i perqu\u00e8 ho entengui fins i tot Xavier Garc\u00eda Albiol. Tot cobra sentit, tamb\u00e9 la disfressa de cap de planta de grans magatzems que s\u2019ha posat Enric Millo.<\/p>\n
Amb tot, la clau de l\u2019operaci\u00f3 Soraya est\u00e0 en una altra frase de Zoido. Ens la regala quan diu que el di\u00e0leg en la transici\u00f3 \u201cva fructificar amb una Constituci\u00f3 de tots i per a tothom; es va saber renunciar per part de totes les parts en benefici de l\u2019inter\u00e8s com\u00fa\u201d. Cert, per\u00f2 s\u2019oblida d\u2019una cosa: uns van renunciar m\u00e9s que d\u2019altres, perqu\u00e8 els militars (llavors encara franquistes) estaven vigilant atentament. I van tenir dret a veto, com han explicat els pares de la Constituci\u00f3 del 78. Imposar el di\u00e0leg no \u00e9s, per tant, res d\u2019original.<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
No vull fer comparacions entre el ministre de l\u2019Interior anterior i l\u2019actual, per\u00f2 el nou ha demostrat ser un home aferrat fidelment a la veritat, la qual cosa \u00e9s molt…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4206"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4206"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4206\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4206"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4206"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4206"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}