\t\t\t\t<\/p>\n
La tradici\u00f3 catalana del ti\u00f3 nadalenc ha fet el primer pas per esdevenir global potser d\u2019aqu\u00ed pocs anys. L\u2019actriu Kate McKinnon ha explicat aquest costum nostrat al programa nocturn que condueix Seth Meyers a la cadena televisiva nord-americana NBC i, fins i tot, s\u2019ha atrevit a ensenyar \u2013amb notable entusiasme\u2013 una de les can\u00e7ons que la canalla canta quan piquen el ti\u00f3, en traducci\u00f3 literal a l\u2019angl\u00e8s. Enmig de la sorpresa i les rialles del presentador i del p\u00fablic, McKinnon ha dit que aquesta tradici\u00f3 podria ser adoptada als Estats Units i ha confessat que ella ja estava preparant el seu ti\u00f3 per aquest Nadal. L\u2019actriu s\u2019ha referit en tot moment al \u201ccagati\u00f3\u201d i no pas al \u201cti\u00f3\u201d. En veure-ho, he pensat que la tend\u00e8ncia a deformar el nom de la cosa entre nosaltres ser\u00e0 irreversible a partir d\u2019ara, perqu\u00e8 ja hi ha mig m\u00f3n que est\u00e0 conven\u00e7ut que els catalans som una gent escatol\u00f2gica que fem \u201cel cagati\u00f3\u201d. El mot ti\u00f3 \u2013per parlar de l\u2019objecte i de la festa\u2013 est\u00e0 en reculada i nom\u00e9s quedar\u00e0 intacte al Costumari de Joan Amades.<\/p>\n
Mentre espero que Mag\u00ed Camps, M\u00e0rius Serra i altres fures de les lleng\u00fces hi diguin la seva, em demano quan va comen\u00e7ar aquesta substituci\u00f3 d\u2019un nom per un altre. Quan jo era petit, ning\u00fa no deia \u201chem fet el cagati\u00f3\u201d. Ning\u00fa. Es parlava de \u201cfarem el ti\u00f3 a casa de la iaia\u201d o \u201chem fet cagar el ti\u00f3 quan han arribat els cosins\u201d. Pot semblar que l\u2019origen de tot plegat est\u00e0 en les can\u00e7ons que es fan servir per al cas i que repeteixen all\u00f2 de \u201ccaga ti\u00f3…\u201d. El tronc m\u00e0gic i gener\u00f3s ja no \u00e9s el ti\u00f3 sin\u00f3 el cagati\u00f3. Qui en t\u00e9 la culpa, l\u2019escola o la televisi\u00f3? Ho dic per esmentar els habituals sospitosos.<\/p>\n
D\u2019altra banda, quan servidor era criatura tampoc s\u2019estilava gaire aix\u00f2 de posar cara i barretina al ti\u00f3. Recordo que el ti\u00f3 que ens cagava a casa era un tronc sense cap tret hum\u00e0, un tronc petit i senzill que reposava en un cant\u00f3 del menjador sense molestar i sense cridar l\u2019atenci\u00f3. No tenia pretensions ni aspiracions de mascota, ni de nino, ni de germ\u00e0 petit. Era un tronc que no es disfressava de res, per entendre\u2019ns. Prou feina tenia a menjar durant uns dies per poder suportar els cops i cagar els regals amb aquella alegria. Tamb\u00e9 era una \u00e8poca en qu\u00e8 les botigues i grans magatzems no posaven cap ti\u00f3 als aparadors, ni els ajuntaments tampoc omplien els carrers de tions. El ti\u00f3 era un \u00e9sser de les llars de la gent, i no hi havia necessitat d\u2019humanitzar-lo ni de treure\u2019l a passejar. Deu ser per aix\u00f2 que els tions amb ulls, boca i barretina \u2013que ara s\u00f3n tots\u2013 em provoquen una sensaci\u00f3 estranya. Diria que tots fan oposicions a caganer del pessebre.<\/p>\n
L\u2019actriu Kate McKinnon encara no ho sap, per\u00f2 acaba de posar els fonaments d\u2019un gran negoci: el cagati\u00f3 global. Passar\u00e0 el mateix que amb el Halloween: va n\u00e9ixer a Irlanda per\u00f2 els nord-americans l\u2019han convertit en or.<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La tradici\u00f3 catalana del ti\u00f3 nadalenc ha fet el primer pas per esdevenir global potser d\u2019aqu\u00ed pocs anys. L\u2019actriu Kate McKinnon ha explicat aquest costum nostrat al programa nocturn que…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,11],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4208"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4208"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4208\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4208"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4208"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4208"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}