\t\t\t\t<\/p>\n
Manuel Valls em recorda Tony Blair. I no nom\u00e9s perqu\u00e8 alguna vegada ell mateix ha dit que se sentia proper a les posicions del que va ser premier brit\u00e0nic. Ara, quan el pol\u00edtic socialista franc\u00e8s nascut a Catalunya decideix intentar arribar a la presid\u00e8ncia de la Rep\u00fablica, aquesta semblan\u00e7a es fa m\u00e9s intensa. El discurs de posada de llarg de Valls com a candidat a les prim\u00e0ries presiden\u00adcials \u2013fet des de la ciutat d\u2019\u00c9vry\u2013 evocava l\u2019energia i la determinaci\u00f3 de la primera \u00e8poca del que va ser l\u2019estrella del New Labour.<\/p>\n
No ho t\u00e9 f\u00e0cil Valls, hi ha molta gent al Partit Socialista que t\u00e9 les mateixes aspiracions que ell, i a l\u2019esquerra en general, barallada i compartimentada. L\u2019exministre Emmanuel Macron \u2013ben connectat amb l\u2019elit econ\u00f2mica\u2013 tamb\u00e9 ha fet el pas i s\u2019assembla massa a Valls en aquesta intenci\u00f3 de vestir-se com un nou Blair, assajant una s\u00edntesi que capti votants de dreta sense perdre els d\u2019una esquerra que pateix una crisi aguda d\u2019identitat. El creixement del partit de Marine Le Pen explica una part d\u2019aquest neguit, per\u00f2 seria ingenu i reduccionista pensar que tot \u00e9s degut a la pressi\u00f3 que el populisme d\u2019ultradreta fa sobre els partits convencionals. Tal vegada \u00e9s el Front Nacional qui aprofita amb habilitat i molta demag\u00f2gia les febleses dels seus competidors.<\/p>\n
Per qu\u00e8 esmento Blair tot passant per Fran\u00e7a? M\u00e9s enll\u00e0 del seu discutit i discutible final al costat de Bush i Aznar en la invasi\u00f3 d\u2019Iraq (la qual cosa fa que molts jutgin de manera negativa totes les seves pol\u00edtiques), l\u2019escoc\u00e8s va aconseguir posar fi a una llarga etapa de governs conservadors al Regne Unit, i va estar-se durant una d\u00e8cada al n\u00famero 10 de Downing Street. La reformulaci\u00f3 del laborisme que va adoptar a partir de les tesis de pensadors com Anthony Giddens va traduir-se en \u00e8xits electorals i suport social, i responia a una fatiga dels vells esquemes de la socialdemocr\u00e0cia brit\u00e0nica. Aquell nou plantejament va tenir la virtut d\u2019assenyalar camins per al socialisme europeu, encara que alguns mai no el van entendre, sobretot als pa\u00efsos meridionals. El que es va anomenar tercera via \u00e9s malvist avui per aquells que abjuren del reformisme i de la col\u00b7laboraci\u00f3 entre sector p\u00fablic i sector privat, per\u00f2 ning\u00fa pot negar que Blair va ser el principal motor de reno\u00advaci\u00f3 del llenguatge i de les pol\u00edtiques d\u2019unes esquerres que havien quedat fos\u00adsilitzades. La crisi econ\u00f2mica ha donat aire a tots aquells que van veure\u2019s escombrats per Blair, els quals atribueixen els mals d\u2019avui a aquella relectura del socialisme democr\u00e0tic feta per qui sempre van veure com un infiltrat (recordeu, li deien Tory Blair). Per aix\u00f2 el Labour \u00e9s liderat ara per Jeremy Corbyn, i per aix\u00f2 a Ca\u00adtalunya i Espanya guanya posicions una esquerra populista que no t\u00e9 cap mena de vergonya a l\u2019hora de reivindicar el pe\u00adronisme, que sembla un acudit. La llei del p\u00e8ndol doctrinal ens ha portat a la cor\u00adnuc\u00f2pia.<\/p>\n
Abans de Blair, els socialdem\u00f2crates tenien por de parlar d\u2019ordre, de seguretat, de fam\u00edlia, de m\u00e8rit, d\u2019immigraci\u00f3 i d\u2019identitats. L\u2019equip de cap\u00e7alera del l\u00edder laborista va saber robar les grans \u00adparaules que els conservadors s\u2019havien quedat en exclusiva, en un context de des\u00e0nim propiciat pels efectes del that\u00adcherisme. L\u2019operaci\u00f3 va ser tan delicada com auda\u00e7, i partia d\u2019una idea que \u2013al meu parer\u2013 no ha perdut vig\u00e8ncia: el progr\u00e9s de les societats es genera a partir de valors que semblen oposats. Per exemple: la solidaritat (fraternitat en termes hist\u00f2rics) \u00e9s un valor oficialment d\u2019esquerres, per\u00f2 no t\u00e9 cap sentit deslligat d\u2019un valor com la seguretat. El repte, per tant, \u00e9s l\u2019equilibri a l\u2019hora de formular pol\u00edtiques; un equilibri sempre precari, com demostren les darreres declaracions sobre els refugiats que ha deixat anar la cancellera Merkel, la figura pol\u00edtica europea que \u2013fins ara\u2013 m\u00e9s ha fet per acollir els que fugen de la guerra de S\u00edria.<\/p>\n
No s\u00e9 si Valls ser\u00e0 un nou Blair de deb\u00f2. El que s\u00ed sabem \u00e9s que la Fran\u00e7a (i l\u2019Europa) d\u2019avui no \u00e9s el Regne Unit de fa vint anys, i que ara triomfen els missatges m\u00e9s simples i m\u00e9s catastrofistes, els que pinten solu\u00adcions de tot a cent. Que Valls hagi parlat de plantar cara a Putin, Erdogan, Trump i la Xina en el seu primer discurs de campanya suggereix que potser li \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil mirar cap enfora que mirar cap endins. Aix\u00ed mateix, el profund malestar franc\u00e8s que vin\u00adcula identitat nacional, immigraci\u00f3, terrorisme i benestar no \u00e9s un assumpte que depengui nom\u00e9s de les paraules que es fan servir, la complexitat del cas exigeix segurament desmuntar certeses i consensos molt \u00e0mpliament compartits, sense fer el joc als enemics de la democr\u00e0cia.<\/p>\n
Malgrat el que diguin els que mai van acceptar-lo, Blair va ser cre\u00efble durant una pila d\u2019anys, i va aconseguir frenar els conservadors millor que ning\u00fa. Si Valls vol imitar-lo, haur\u00e0 de preparar-se per a una carrera de fons. La seva aposta nom\u00e9s agafar\u00e0 volada si sap mantenir-la amb prou convicci\u00f3 perqu\u00e8 no sembli un producte de temporada, destinat nom\u00e9s a pescar els que dubten entre una il\u00b7lusi\u00f3 invisible i un vot resignat contra Le Pen.<\/p>\n
\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Manuel Valls em recorda Tony Blair. I no nom\u00e9s perqu\u00e8 alguna vegada ell mateix ha dit que se sentia proper a les posicions del que va ser premier brit\u00e0nic. Ara,…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4210"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4210"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4210\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4210"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4210"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4210"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}