\t\t\t\t<\/p>\n
Un mercat de Nadal i un cami\u00f3 negre. Un lloc amb molta gent i un vehicle convertit en arma. Res m\u00e9s. No cal res m\u00e9s perqu\u00e8 el pa\u00eds d\u2019Europa que ha acollit m\u00e9s refu\u00adgiats de S\u00edria es desdigui de les pol\u00edtiques d\u2019un governant que no ha amagat el cap sota l\u2019ala i ha tingut coratge i sentit de la responsabilitat. El vell relat progressista de la culpa occidental no serveix en aquest cas: sense participar en cap invasi\u00f3 tamb\u00e9 et pots convertir en objectiu dels fan\u00e0tics. Merkel ha estat la campiona de l\u2019esperit d\u2019acollida i avui ha de combatre, alhora, el terror i l\u2019ascens del populisme xen\u00f2fob. Un cami\u00f3 negre contra la gent que passeja tranquil\u00b7lament i \u2013de cop\u2013 desapareix la grandesa. Quan el meu pare era un nen, en plena postguerra espanyola, corria la llegenda del cotxe fantasma, que segrestava criatures per treure\u2019ls la sang. Ara tenim el cami\u00f3 negre emprat per l\u2019Estat Isl\u00e0mic, per\u00f2 no \u00e9s cap rumor, malauradament. Posarem policia a tots els mercats nadalencs del Vell Continent?<\/p>\n
El terrorisme cerca una \u00adreacci\u00f3 molt determinada dels poders democr\u00e0tics i colpejar\u00e0 fins aconseguir-la. \u00c9s la \u00adreacci\u00f3 que m\u00e9s s\u2019assembli \u2013tard o d\u2019hora\u2013 a la negaci\u00f3 dels valors que informen les societats obertes. El terrorista vol que la pol\u00edtica democr\u00e0tica es traeixi a si mateixa. Llavors, si aix\u00f2 s\u2019acab\u00e9s produint, el nostre principal problema no seria el terror sin\u00f3 els nostres governs. El president Trump podria ser, en aquest sentit, l\u2019exemple m\u00e9s clar d\u2019aquesta mutaci\u00f3, que va comen\u00e7ar el dia que vam donar per bona l\u2019exist\u00e8ncia de la pres\u00f3 de Guant\u00e1namo \u2013encara oberta\u2013 i vam mirar cap a una altra banda. En aquesta tempesta perfecta, els fan\u00e0tics aconsegueixen el seu objectiu: trencar-nos i portar-nos a les formes m\u00e9s prim\u00e0ries d\u2019organitzaci\u00f3, la pura superviv\u00e8ncia, la muralla perp\u00e8tua. Tot all\u00f2 que estimem \u2013la llibertat, la solidaritat, la just\u00edcia, el benestar\u2013 perd sentit i nom\u00e9s \u00adveiem la trinxera. Tot all\u00f2 que ells odien desapareix de facto, i nosaltres deixem de ser all\u00f2 que pens\u00e0vem ser. Ells guanyen.<\/p>\n
Fins ara, hem pensat una mica en com el terrorisme gihadista ens vol canviar la vida. Qu\u00e8 deixarem de fer davant d\u2019aquesta amena\u00e7a? Hi hem pensat, per\u00f2 sense estressar-nos: no podem mantenir una atenci\u00f3 constant sobre un enemic invisible, s\u2019imposa la rutina, tots ens diem \u201ca mi no em tocar\u00e0\u201d. Ens han atemorit poc, perqu\u00e8 el pragmatisme \u00e9s un bon ant\u00eddot contra el p\u00e0nic. \u00c9s all\u00f2 de continuar agafant el tren cada mat\u00ed, no hi ha altra opci\u00f3. No som herois, som gent que ha de tirar endavant. Mentre ens perdem en aquestes cavil\u00b7la\u00adcions, els nostres governants es van fent petits: Merkel es fa petita i, amb ella, tamb\u00e9 empetiteix l\u2019ideal d\u2019una pol\u00edtica que tingui credibilitat; en canvi, no podem dir que Rajoy es fa petit, perqu\u00e8 hi ha governants que mai han crescut, que mai han sortit del rectangle, que mai han dit ni fet res que vagi m\u00e9s enll\u00e0 de la gesti\u00f3 anest\u00e8sica dels temps. Vivim una lluita desigual entre pol\u00edtics que minven i pallassos que agafen volada. Els populistes han aparegut com actors amb un pedestal port\u00e0til, per assenyalar que els pol\u00edtics conven\u00adcionals s\u00f3n petits, s\u00f3n dubtosos i s\u2019amaguen. El populista sembla m\u00e9s alt perqu\u00e8 crida m\u00e9s.<\/p>\n
Siguem sincers: est\u00e0vem preparats per morir en una guerra nuclear per\u00f2 no per morir esclafats per un cami\u00f3 en un mercat de Nadal mentre triem un regal per al cunyat. Parlo, si m\u00e9s no, de la gent de la meva generaci\u00f3. Ho he comentat amb antics companys de l\u2019EGB: la guerra freda ens va formatejar de dalt a baix i les nostres expectatives de l\u2019horror passaven per una destrucci\u00f3 apocal\u00edptica que limitava al sud amb El planeta dels simis<\/em> i al nord amb El mecanoscrit del segon origen<\/em>. Per\u00f2 el desert nuclear era una possibilitat tan extrema com improbable i aix\u00f2 ens donava seguretat i confian\u00e7a. La ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 mai no esdevindria realitat. Ens hem fet grans i el gihadisme ens col\u00b7loca en una aventura de merda, una aventura que no estava prevista, i davant la qual no serveixen els manuals que hav\u00edem llegit. L\u2019objectiu d\u2019aquest terrorisme \u00e9s des\u00adtruir la nostra societat per establir el Califat universal. A vegades, crec que tot plegat \u00e9s un malson, que no \u00e9s real, que no \u00e9s possible que la sort de tots nosaltres depengui d\u2019una idea tan pobra com t\u00f2xica. Sembla l\u2019argument d\u2019una novel\u00b7la dolenta.<\/p>\n He escrit que els pol\u00edtics europeus es fan petits. Ells no saben qu\u00e8 fer, com no ho saben tampoc alguns suposats savis que comenten el panorama com si flotessin per damunt del b\u00e9 i del mal. Per exemple, Merkel tendir\u00e0 a negar Merkel perqu\u00e8 les urnes assenyalen hores incertes, i alguns analistes seran feli\u00e7os perqu\u00e8 podran exhibir la profecia autoacomplerta com el trofeu dels cecs al pa\u00eds dels pigmeus. El que hi ha darrere l\u2019atemptat del cami\u00f3 \u00adnegre contra el mercat de Nadal de Berl\u00edn posa en crisi massa coses i ens obliga a revisar amb atenci\u00f3 tot el que s\u2019ha dit i fet des de l\u201911 de setembre del 2001. Ja ho vam apuntar despr\u00e9s dels atemptats de Par\u00eds del novembre de l\u2019any passat. Sabem explicar qu\u00e8 passa, per\u00f2 no sabem qu\u00e8 fer perqu\u00e8 deixi de passar. Va per llarg.<\/p>\n \t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Un mercat de Nadal i un cami\u00f3 negre. Un lloc amb molta gent i un vehicle convertit en arma. Res m\u00e9s. No cal res m\u00e9s perqu\u00e8 el pa\u00eds d\u2019Europa que…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4212"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4212"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4212\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4212"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4212"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4212"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}