\t\t\t\t<\/p>\n
Res feia pensar, fa un segle, que Irlanda seria un Estat independent. Era una hip\u00f2tesi descartada pels brit\u00e0nics, per la majoria d\u2019irlandesos i per aquells que, des de fora, observaven la vida de l\u2019illa, com Antoni Rovira i Virgili, escriptor, ide\u00f2leg del catalanisme i estudi\u00f3s dels nacionalismes. Hi vaig pensar, en Rovira i Virgili, mentre visitava la magn\u00edfica exposici\u00f3 ubicada a l\u2019edifici de Correus de Dubl\u00edn \u2013conegut per les sigles en angl\u00e8s, GPO\u2013 que explica la insurrecci\u00f3 de Pasqua del 1916, una revolta que va canviar la hist\u00f2ria del pa\u00eds i que s\u2019ha commemorat aquest any que ara tanquem; el GPO \u00e9s el principal lloc de mem\u00f2ria de la moderna Rep\u00fablica d\u2019Irlanda: des d\u2019aqu\u00ed, Pearse i Connolly van dirigir la resist\u00e8ncia contra les tropes de l\u2019imperi m\u00e9s important d\u2019aquella \u00e8poca.<\/p>\n
Com \u00e9s sabut, l\u2019ex\u00e8rcit brit\u00e0nic va esclafar en menys d\u2019una setmana la insurrecci\u00f3 dels independentistes. Els set firmants de la Proclamaci\u00f3 d\u2019Independ\u00e8ncia van ser executats, igual que nou dirigents m\u00e9s del moviment, entre els quals hi havia Roger Casement, exdiplom\u00e0tic que \u00adhavia pres consci\u00e8ncia del tracte colonialista que patia el seu pa\u00eds. Gaireb\u00e9 dues mil persones van ser deportades i empresonades per haver participat en l\u2019 Easter Rising. El context d\u2019aquells fets \u2013la Primera Guerra Mundial\u2013 va propiciar una repressi\u00f3 dur\u00edssima, emmarcada en el relat oficial de la tra\u00efci\u00f3 a l\u2019imperi; cal recordar que hi havia molts joves irlandesos lluitant a Fran\u00e7a i B\u00e8lgica contra els alemanys. El nacionalisme irland\u00e8s majoritari en aquell moment era autonomista, articulat al voltant del Partit Irland\u00e8s, que feia el paper de frontissa al Parlament brit\u00e0nic, com a soci dels liberals. Sota el lideratge de John Redmond, el seu objectiu era l\u2019establiment de l\u2019autogovern o Home Rule, un assumpte que havia quedat congelat en esclatar la Gran Guerra. Els fenians i els seus continuadors \u2013partidaris de la secessi\u00f3\u2013 no marcaven l\u2019agenda, tot i que tenien una forta pres\u00e8ncia en associacions esportives i culturals.<\/p>\n
En l\u2019edici\u00f3 de juliol del 1914 (pocs dies abans del comen\u00e7ament de la guerra) de l\u2019obra Hist\u00f2ria dels moviments nacionalistes<\/em>, Rovira i Virgili fa aquest vaticini sobre Irlanda: \u201cCreiem que el Home Rule representa la soluci\u00f3 o la quasi soluci\u00f3 del problema pol\u00edtic irland\u00e8s; per\u00f2 no la soluci\u00f3 de l\u2019integral problema nacionalista\u201d. El tarragon\u00ed indica que els separatistes presenten aquesta sortida com un engany, per\u00f2 afegeix que \u201cla gran majoria del poble irland\u00e8s t\u00e9 la seva confian\u00e7a posada en el partit acabdillat per Redmond i creu en l\u2019efic\u00e0cia del Home Rule\u201d. Aix\u00ed mateix, en el seu estudi sobre el nacionalisme catal\u00e0 com a factor de modernitzaci\u00f3, Vicente Cacho Viu ens recorda que el catalanisme que tenia voluntat d\u2019intervenci\u00f3 pol\u00edtica a Madrid va cercar vies en l\u2019exemple dels hongaresos i dels irlandesos. Valent\u00ed Almirall volia un \u201cgran partit catal\u00e0\u201d que \u201ccom els irlandesos, ha de treballar per a tenir representants per tot arreu, des de les Corts de la naci\u00f3 fins al darrer municipi\u201d. Malgrat que Irlanda no era un model interessant per als catalanistes, a causa del pes de la religi\u00f3 i del debat sobre la propietat de la terra, va servir \u2013segons Cacho Viu\u2013 per inspirar el moviment unitari \u2013tan breu\u2013 de la Solidaritat Catalana, el 1906.<\/p>\n En un primer moment, els insurrectes irlandesos del 1916 van ser considerats uns bojos per part de la majoria dels seus conciutadans. La premsa local i l\u2019anglesa els van tractar amb hostilitat, i el govern brit\u00e0nic va exagerar els contactes dels rebels amb els alemanys per alimentar el rebuig popular. Per\u00f2 la repressi\u00f3 va ser tan extrema que la consideraci\u00f3 general dels perdedors va modificar-se en poques setmanes. Les execucions dels l\u00edders nacionalistes van generar un canvi gradual de l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica i els que eren qualificats de fan\u00e0tics i tra\u00efdors van ser vistos com a herois i m\u00e0rtirs. La premsa nord-americana i els grups organitzats d\u2019irlandesos a Nova York i altres ciutats van influir en aquest nou enfocament. La derrota militar va transformar-se en una vict\u00f2ria de l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica. El general Maxwell, responsable d\u2019imposar la llei marcial, pensava que la m\u00e0 dura posaria fi al pro\u00adblema irland\u00e8s per sempre. El primer ministre brit\u00e0nic, el liberal Asquith, va adonar-se que les repre\u00ads\u00e0lies havien aconseguit l\u2019efecte contrari i va ordenar que s\u2019aturessin les execucions.<\/p>\n Ara i aqu\u00ed, un dels m\u00e9s notables fundadors de C\u2019s ha tingut el bonic detall de recordar, tot parlant de Catalunya, que la Constituci\u00f3 preveu l\u2019aplicaci\u00f3 de l\u2019estat de setge. En sentir-lo, vaig pensar en la verda Irlanda, salvant totes les dist\u00e0ncies, esclar. L\u2019actual revolta catalana \u00e9s pac\u00edfica. En les primeres eleccions despr\u00e9s de la guerra, el desembre del 1918, els independentistes del Sinn F\u00e9in van aconseguir 73 dels 105 diputats que Irlanda enviava al Parlament brit\u00e0nic, mentre que els autonomistes van quedar redu\u00efts a la m\u00ednima expressi\u00f3. El poble irland\u00e8s va canviar completament de mentalitat en nom\u00e9s dos anys i l\u2019objectiu de la independ\u00e8ncia va deixar de ser un somni de quatre gats.<\/p>\n \t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Res feia pensar, fa un segle, que Irlanda seria un Estat independent. Era una hip\u00f2tesi descartada pels brit\u00e0nics, per la majoria d\u2019irlandesos i per aquells que, des de fora, observaven…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4219"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4219"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4219\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4219"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4219"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4219"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}