\t\t\t\t<\/p>\n
Franz Josef Strauss, el pol\u00edtic socialcristi\u00e0 bavar\u00e8s que ho va ser tot durant d\u00e8cades, va quedar sorpr\u00e8s per la joventut de Jos\u00e9 M.\u00aa Aznar quan aquest va visitar Baviera com a president de la Junta de Castella i Lle\u00f3. Despr\u00e9s de saber que el seu visitant tenia nom\u00e9s trenta-quatre anys, el l\u00edder de la CSU li va fer la pregunta seg\u00fcent : \u201cI es pot saber qu\u00e8 vol ser vost\u00e8 quan tingui la meva edat?\u201d. Strauss passava llavors dels setanta i no sabia que li quedava poc temps de vida. Aznar, amb 64, ha deixat la presid\u00e8ncia d\u2019honor del Partit Popular i avui pot contestar la q\u00fcesti\u00f3 que li va deixar anar el fill del carnisser.<\/p>\n
Al mateix llibre en qu\u00e8 Ana Botella explica aquesta an\u00e8cdota sobre el seu marit \u2013editat el 1996 abans de les eleccions generals\u2013, el fil\u00f2sof barcelon\u00ed Eugenio Tr\u00edas \u2013ja desaparegut\u2013 explica de forma succinta les virtuts del candidat que pretenia treure del poder Gonz\u00e1lez: \u201cCal recon\u00e8ixer al l\u00edder del PP, Jos\u00e9 M\u00aa Aznar, el m\u00e8rit doble d\u2019haver escorat cap al centre una \u00addreta espanyola massa fer\u00e9stega; i el d\u2019haver-la disciplinat malgrat les seves tend\u00e8ncies anarquistes disgregadores o la seva gran capacitat de dispersar-se en una infinitat de petits feus o de baronies personalistes\u201d. Aquell centrisme va ser circumstan\u00adcial i va durar fins a la majoria abso\u00adluta de l\u2019any 2000, quan va apar\u00e8ixer la veritable agenda de l\u2019aznarisme, m\u00e9s enll\u00e0 del somriure de Josep Piqu\u00e9 i el pacte del Majestic. En canvi, el sentit de la disciplina era estructural i convertia els populars en una m\u00e0\u00adquina que evitava els errors de Fraga. Rajoy va ser designat successor per Aznar per preservar la unitat d\u2019una dreta que havia superat \u2013semblava\u2013 les capelletes.<\/p>\n
Per qu\u00e8 Aznar pren dist\u00e0ncia? M\u00e9s enll\u00e0 de les discrep\u00e0ncies insalvables amb Rajoy, cal pensar com ent\u00e9n cadasc\u00fa la pol\u00edtica. Per a l\u2019actual cap de Govern, la pol\u00edtica \u00e9s durar, amb ajuda de la in\u00e8rcia funcionarial i el gest minimalista. Per a Aznar, la pol\u00edtica era la plasmaci\u00f3 intensa d\u2019un projecte ideol\u00f2gic i la necessitat de guanyar tamb\u00e9 la batalla de les paraules, no nom\u00e9s de les urnes; per aix\u00f2 la FAES aznariana els agrada als mateixos que van aplaudir l\u2019aparici\u00f3 de C\u2019s, que s\u00f3n els mateixos que ja comencen a dubtar d\u2019Albert Rivera i els mateixos \u2013la mem\u00f2ria \u00e9s feble\u2013 que van criticar Aznar quan aquest es va carregar Vidal-Quadras per obtenir el suport de Pujol, sense el qual no hauria arribat a la Moncloa.<\/p>\n
El fil\u00f2sof Tr\u00edas \u2013que no es considerava \u201calineat en l\u2019espectre ideol\u00f2gic del centredreta\u201d\u2013 anota el 1996 que Aznar, si aconsegueix l\u2019alternan\u00e7a, tindr\u00e0 l\u2019oportunitat \u201cde generar il\u00b7lusi\u00f3 en els espanyols\u201d. De Rajoy, tal \u00adcosa no s\u2019ha dit mai. Per aix\u00f2 el gest aznari\u00e0 obeeix, en el fons, a la mateixa nost\u00e0lgia per la lluita final que va \u00adexhibir Pablo Iglesias abans de convertir-se en un oficiant m\u00e9s de la vella pol\u00edtica.<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Franz Josef Strauss, el pol\u00edtic socialcristi\u00e0 bavar\u00e8s que ho va ser tot durant d\u00e8cades, va quedar sorpr\u00e8s per la joventut de Jos\u00e9 M.\u00aa Aznar quan aquest va visitar Baviera com…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4221"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4221"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4221\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4221"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4221"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4221"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}