{"id":4223,"date":"2017-01-05T00:00:20","date_gmt":"2017-01-04T23:00:20","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=4223"},"modified":"2017-01-05T00:00:20","modified_gmt":"2017-01-04T23:00:20","slug":"el-bosc-dels-populismes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2017\/01\/05\/el-bosc-dels-populismes\/","title":{"rendered":"El bosc dels populismes"},"content":{"rendered":"<p>\t\t\t\t<\/p>\n<p class=\"p@2\">Hi ha populistes que no amaguen que ho s\u00f3n i que, a m\u00e9s, reivindiquen aquest terme per definir-se i explicar-se. Aix\u00f2 vol dir que el terme populista ha passat de tenir una connotaci\u00f3 exclusivament negativa a tenir-ne tamb\u00e9 una de positiva, en determinats ambients i en funci\u00f3 de qui \u00e9s l\u2019actor que en faci bandera. A Espanya, Podem i els seus dirigents han divulgat aquesta versi\u00f3 bona del populisme, a partir d\u2019una particular adaptaci\u00f3 de conceptes i referents llatinoamericans, en un joc de mans en qu\u00e8 el concepte en q\u00fcesti\u00f3 ocupa el lloc que abans ocupaven paraules com socialisme o patriotisme. M\u00e9s enll\u00e0 i m\u00e9s en\u00e7\u00e0, passa amb el populisme una cosa que hem vist abans amb altres conceptes: el fem servir d\u2019una manera tan inexacta i abusiva que potser el gastarem i, al final, no servir\u00e0 per descriure res.<\/p>\n<p class=\"p\">A Europa, hi ha populismes que avancen des de la ultradreta i populismes que avancen des de l\u2019extrema esquerra. S\u00f3n diferents, per\u00f2 estan vinculats per tres f\u00f2bies compartides: la f\u00f2bia a la Uni\u00f3 Europea, la f\u00f2bia a la globalitzaci\u00f3, i la f\u00f2bia al camp de joc pluralista que permet parlar de tot (fins i tot de fer truites trencant ous). Despr\u00e9s, cada populisme t\u00e9 la seva agenda, \u00f2bviament. Per exemple, el populisme ultra tendeix a ser xen\u00f2fob mentre que el populisme postcomunista tendeix a propugnar un multiculturalisme ingenu. Ambd\u00f3s populismes s\u00f3n antiliberals (en sentit pol\u00edtic i d\u2019actitud, no nom\u00e9s econ\u00f2mic), organicistes, antinord-americans i tamb\u00e9 acostumen a ser antisemites. Ambd\u00f3s intenten superar els marcs cl\u00e0ssics de l\u2019eix esquerra-dreta, a partir de l\u2019\u00fas de categories com \u201cels de baix i els de dalt\u201d. Per cert, i com ja va apuntar el professor Nick Pearce al Financial Times, ni l\u2019independentisme catal\u00e0 ni l\u2019escoc\u00e8s poden ser posats a la bossa dels populismes europeus, com pretenen alguns. El moviment independentista de Catalunya \u00e9s profundament europeista, partidari d\u2019una societat oberta i contrari a fer un pa\u00eds a\u00efllat; nom\u00e9s la minoria cupaire presenta algunes caracter\u00edstiques t\u00edpiques dels populismes d\u2019extrema esquerra. Pearce subratlla que els casos catal\u00e0 i escoc\u00e8s s\u00f3n nacionalismes c\u00edvics que responen a la millor tradici\u00f3 emancipadora del liberalisme europeu, i els contraposa als nacionalismes conservadors autoritaris i antiliberals que governen diversos estats, sobretot a l\u2019est d\u2019Europa.<\/p>\n<p class=\"p\">Saber qu\u00e8 \u00e9s i qu\u00e8 no \u00e9s populisme est\u00e0 esdevenint una feina molt complicada, que no es pot deslligar dels debats per guanyar eleccions, afermar \u00adlleialtats i crear hegemonies m\u00e9s o menys visibles. Sobretot perqu\u00e8, a for\u00e7a de rutina i repetici\u00f3, els populistes fixen marcs mentals que poden trencar i\/o despla\u00e7ar consensos, fins i tot en assumptes que semblen molt assentats. Potser la principal virtut narrativa d\u2019aquesta nova onada populista \u00e9s la de convertir la demag\u00f2gia hiperb\u00f2lica en un discurs homologat que apareix davant del p\u00fablic com all\u00f2 que no \u00e9s, tot i que no amaga la seva naturalesa. El populista del present fa la mateixa demag\u00f2gia que el populista del passat, per\u00f2 avui disposa de molts m\u00e9s canals que antany, i la saturaci\u00f3 resultant produeix un efecte de normalitat que, de fet, descol\u00b7loca els adversaris i pot neutralitzar els discursos d\u2019aquells que encarnen una pol\u00edtica m\u00e9s conven\u00adcional. Si analitzem com va guanyar Trump les prim\u00e0ries del Partit Republic\u00e0 abans de batallar contra Hillary Clinton, ens adonarem d\u2019aquest fenomen i del canvi d\u2019escala que estem vivint.<\/p>\n<p class=\"p\">La capacitat que els populistes demostren en el maneig de les xarxes socials, les pantalles i la fabricaci\u00f3 intensa \u2013imparable\u2013 de frames que els reforcen indica que s\u00f3n els que han ent\u00e8s millor com funcionen actualment les guerres d\u2019opini\u00f3 p\u00fablica. L\u2019any 1919, Max Weber va escriure que \u201cla demag\u00f2gia moderna fa servir tamb\u00e9 el discurs, per\u00f2 encara que utilitza el discurs en quantitats aterridores (nom\u00e9s cal pensar en la quantitat de discursos electorals que ha de pronun\u00adciar qualsevol candidat modern), el seu instrument permanent \u00e9s la paraula impresa\u201d. Qu\u00e8 diria Weber dels tuits incessants que in\u00adflueixen ara en qualsevol discussi\u00f3 pol\u00edtica? El c\u00e8lebre so\u00adci\u00f2leg considerava que \u201cel publicista pol\u00edtic, i sobretot el periodista, s\u00f3n els representants m\u00e9s notables de la figura del demagog en l\u2019actualitat\u201d; encara no existia la professi\u00f3 de community manager. Weber \u2013que tamb\u00e9 era home de premsa\u2013 va afegir que \u201cel sentit de la responsabilitat del periodista honrat no est\u00e0 lluny del de qualsevol altre intel\u00b7lectual\u201d.<\/p>\n<p class=\"topo fin\">No es pot dissociar l\u2019\u00e8xit dels populismes pol\u00edtics del nou escenari on neix, es desenvolupa i es transforma el tipus particular de poder que anomenem influ\u00e8ncia. La demag\u00f2gia es camufla millor en un medi ambient m\u00e9s poblat de missatges i m\u00e9s horitzontal, perqu\u00e8 el soroll difumina el contrast entre discursos fonamentats i discursos insolvents, entre \u00adidees elaborades i ocurr\u00e8ncies destinades a complaure el p\u00fablic. Ni es pot dissociar de les poc o molt subtils formes de populisme social i cultural \u2013en parlarem a fons un altre dia\u2013 que anem adoptant sense adonar-nos-en.<\/p>\n<p>\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Hi ha populistes que no amaguen que ho s\u00f3n i que, a m\u00e9s, reivindiquen aquest terme per definir-se i explicar-se. Aix\u00f2 vol dir que el terme populista ha passat de&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4223"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4223"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4223\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4223"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4223"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4223"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}