\t\t\t\t<\/p>\n
Els esdeveniments de la pol\u00edtica passen de manera velo\u00e7 a les nostres pantalles per\u00f2 els actors pol\u00edtics parlen del futur com si sempre hi haguessin pensat reposadament. Torno a llegir La lentitud<\/em>, de Milan Kundera, publicat el 1995. A les primeres p\u00e0gines, hi trobo aix\u00f2: \u201cPerqu\u00e8 la font de la por es troba en el futur, i qui s\u2019ha alliberat del futur no ha de t\u00e9mer res\u201d. L\u2019imperi de les enquestes ens demostra que els pol\u00edtics confonen \u201cel despr\u00e9s\u201d amb \u201cel futur\u201d. Despr\u00e9s? Despr\u00e9s sempre hi ha unes eleccions o altres per preparar. Despr\u00e9s del Nadal, o despr\u00e9s de l\u2019estiu, o despr\u00e9s del debat dels pressupos- tos, o despr\u00e9s del congr\u00e9s del partit… Els pol\u00edtics s\u2019alliberen del futur a canvi de pensar en el despr\u00e9s merament electoral, que \u00e9s una forma de superviv\u00e8ncia que hem donat per bona. Pensar en les eleccions no \u00e9s dolent, pensar nom\u00e9s en les eleccions \u00e9s poc intel\u00b7ligent. No \u00e9s un problema de curt termini, \u00e9s un problema d\u2019imaginaci\u00f3.<\/p>\n Les nostres democr\u00e0cies \u2013basades en la predicci\u00f3 del comportament dels electors i en les oscil\u00b7lacions de l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica\u2013 han creat una idea solemne del futur, una idea excessivament sagrada i liter\u00e0ria del lloc que vinculem als nostres fills i els nostres nets. Paradoxalment, quan els partits redacten els seus programes electorals, els costa posar els llums llargs i escapar de les turbul\u00e8ncies del moment. Una altra cosa \u00e9s que els programes intentin compensar aquest immediatisme amb apel\u00b7lacions gen\u00e8riques a objectius perennes. Per\u00f2 aix\u00f2 s\u00f3n consells de decoraci\u00f3 que serveixen per dir que \u201ctenim uns principis\u201d i \u201cens mouen uns valors\u201d. El futur a debat tendeix a fer acte de pres\u00e8ncia en contextos en qu\u00e8 les reformes no semblen donar resposta a determinades demandes.<\/p>\n Agafem el cas del Brexit. El refer\u00e8ndum sobre el Brexit va ser una consulta vinculant sobre el futur dels ciutadans del Regne Unit, que van decidir abandonar la Uni\u00f3 Europea, que \u00e9s un projecte pensat per consolidar la pau, el comer\u00e7, els drets socials i la cooperaci\u00f3 entre els estats del Vell Continent despr\u00e9s de dues guerres mundials. Resulta desconcertant que un element clau en la vict\u00f2ria dels partidaris del Brexit no fos justament el futur sin\u00f3 el passat, o la nost\u00e0lgia d\u2019una grandesa brit\u00e0nica postimperial idealitzada. El futur \u00e9s una Uni\u00f3 Europea que, malgrat els seus problemes, errors i febleses, genera dia a dia un espai com\u00fa. \u00c9s un espai imperfecte i llastrat per les l\u00f2giques estatals, per\u00f2 representa un model de conviv\u00e8ncia sense precedents. Per molts brit\u00e0nics aquest futur no \u00e9s prou atractiu, la qual cosa fa pensar que \u2013m\u00e9s enll\u00e0 de les fal\u00b7l\u00e0cies d\u2019alguns antieuropeistes\u2013 Brussel\u00b7les falla quan ha d\u2019explicar on anem i com. El futur no es ven sense esfor\u00e7, requereix una certa exemplaritat per fonamentar els discursos de l\u2019esperan\u00e7a.<\/p>\n Tornem a Kundera. En aquesta mateixa novel\u00b7la parla dels pol\u00edtics com a ballarins: \u201cEl ballar\u00ed es distingeix del pol\u00edtic ordinari en el fet que no desitja el poder, sin\u00f3 la gl\u00f2ria\u201d perqu\u00e8 el seu objectiu \u00e9s \u201cocupar l\u2019escenari per fer-hi brillar el seu jo\u201d. No vol gestionar ni transformar, sin\u00f3 ser el centre. El judo moral \u00e9s \u2013segons l\u2019autor txec\u2013 la t\u00e8cnica de combat d\u2019aquests individus. Kundera va anticipar-se als nostres dies amb una exactitud admirable: \u201cSi un ballar\u00ed t\u00e9 la possibilitat d\u2019entrar en el joc pol\u00edtic, rebutjar\u00e0 ostensiblement totes les negociacions secretes (que s\u00f3n, des de sempre, el terreny de joc de la veritable pol\u00edtica) i les denunciar\u00e0 com a mentideres, poc honestes, hip\u00f2crites, brutes; far\u00e0 proposicions en p\u00fablic, en una estrada, cantant, ballant, i instar\u00e0 expressament els altres a seguir-lo en la seva acci\u00f3; hi insisteixo: no pas discretament (per donar a l\u2019altre temps de reflexionar, de discutir contrapropostes), sin\u00f3 p\u00fablicament, i si pot ser per sorpresa: \u2018Est\u00e0 disposat ara mateix (com jo) a renunciar al seu salari del mes de mar\u00e7 en profit dels nens de Som\u00e0lia?\u2019. Sorpresos, els que l\u2019envolten nom\u00e9s tindran dues possibilitats: o b\u00e9 rebutjar-ho i desacreditar-se aix\u00ed com a enemics dels nens, o b\u00e9 dir que s\u00ed enmig d\u2019un tr\u00e0ngol terrible que la c\u00e0mera haur\u00e0 de mostrar maliciosament\u201d. Som aqu\u00ed, ni m\u00e9s ni menys. Som en aquest carnaval. Hi ha diverses figures destacades de la nostra pol\u00edtica \u2013barcelonina, catalana, espanyola, europea\u2013 que encaixen en aquesta descripci\u00f3. Per\u00f2 no es tracta nom\u00e9s de casos a\u00efllats, sin\u00f3 d\u2019una tend\u00e8ncia m\u00e9s enll\u00e0 i m\u00e9s en\u00e7\u00e0 dels tics populistes, d\u2019una aguda mutaci\u00f3 de les categories del joc pol\u00edtic i de la concepci\u00f3 que se\u2019n t\u00e9.<\/p>\n La devastaci\u00f3 c\u00ednica lligada a la crisi econ\u00f2mica i institucional ha donat ales (i p\u00fablic) a la gesticulaci\u00f3 moral dels nous ballarins pol\u00edtics, capa\u00e7os de fer les mateixes promeses que els pol\u00edtics convencionals sense que ho sembli, com ninots d\u2019un ventr\u00edloc. L\u2019aparador m\u00e9s interessant d\u2019aquest fenomen \u00e9s l\u2019Ajuntament de Barcelona, on el pacte de govern entre els que denunciaven la casta i els seus suposats representants ha aconseguit que el futur prom\u00e8s i el passat criticat de manera furibunda es fonguin en una nova faula de redempci\u00f3.<\/p>\n \t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Els esdeveniments de la pol\u00edtica passen de manera velo\u00e7 a les nostres pantalles per\u00f2 els actors pol\u00edtics parlen del futur com si sempre hi haguessin pensat reposadament. Torno a llegir…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4227"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4227"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4227\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4227"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4227"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4227"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}