\t\t\t\t<\/p>\n
El temps de la pol\u00edtica passa r\u00e0pid i lent alhora. Dijous far\u00e0 un any que Carles Puigdemont va prendre possessi\u00f3 com a president de la Generalitat, despr\u00e9s que Artur Mas intent\u00e9s ser investit amb els imprescindibles vots de la CUP. L\u2019elecci\u00f3 inesperada de Puigdemont va ser el darrer conill que va sortir del barret de Mas per mantenir en marxa la bicicleta del proc\u00e9s, frenat de manera m\u00e9s diab\u00f2lica des de dins del bloc independentista que no pas des de fora. El preu va ser la retirada de l\u2019home que encarna la sobiranitzaci\u00f3 del nacionalisme moderat. El mateix home que ser\u00e0 jutjat per haver impulsat una consulta que \u00e9s \u2013per ara\u2013 l\u2019\u00fanic moment de plena sobirania en tot aquest viatge.<\/p>\n
L\u2019entrada en escena de Puigdemont \u2013i ho confirma l\u2019enquesta publicada ahir en aquestes p\u00e0gines\u2013 mostra una contradicci\u00f3 que no em sembla gens anecd\u00f2tica: les bases independentistes repeteixen que la gran fortalesa d\u2019aquest moviment \u00e9s haver conven\u00e7ut molts catalans que no havien pensat mai en la secessi\u00f3 (com el convers Mas), per\u00f2 entusiasma que l\u2019actual president sigui \u201cun independentista de tota la vida\u201d. En qu\u00e8 quedem? La retirada de Mas va ser un episodi lamentable \u2013in\u00e8dit a Europa\u2013 de cessi\u00f3 al veto sectari d\u2019una minoria sense cap sentit d\u2019Estat, que va tenir un efecte molt negatiu en la credibilitat del proc\u00e9s.<\/p>\n
Aquell pas al costat de Mas permetia \u2013sobre el paper\u2013 tres coses alhora: continuar amb un full de ruta pensat abans del 27-S (per\u00f2 per ser aplicat amb una majoria m\u00e9s folgada i estable); evitar que Mas fos acusat de ser el culpable de carregar-se el proc\u00e9s; i donar temps a una CDC declinant per refundar-se abans d\u2019unes noves eleccions. El gran error del l\u00edder convergent va ser pensar que hi ha bitllet de tornada. D\u2019altra banda, l\u2019estil de Puigdemont \u2013m\u00e9s fresc i proper\u2013 va generar alegria en el m\u00f3n independentista, despr\u00e9s de tres mesos de depressi\u00f3, causada per la negociaci\u00f3 delirant entre Junts pel S\u00ed i la CUP. La posterior moci\u00f3 de confian\u00e7a va donar autoritat al nou president.<\/p>\n
L\u2019any de Puigdemont ha evitat el col\u00b7lapse intern del proc\u00e9s, amena\u00e7at per quatre factors: la manca de vots de Junts pel S\u00ed (que va obtenir un gran resultat per\u00f2 insuficient); la clau de la majoria en mans dels cupaires; la compet\u00e8ncia (revestida de desconfian\u00e7a) entre convergents i republicans; i la negativa de Mas i Junqueras a acceptar amb realisme que els resultats del 27-S obligaven a repensar terminis, ritmes i estrat\u00e8gies per aconseguir la independ\u00e8ncia. At\u00e8s que Puigdemont s\u2019ha posat data de caducitat i que el refer\u00e8ndum sembla impossible, qui haur\u00e0 de reescriure el proc\u00e9s ser\u00e0 Junqueras, a qui totes les enquestes donen el primer lloc en unes catalanes. Com que el vicepresident tamb\u00e9 \u00e9s \u201cun independentista de tota la vida\u201d, ho tindr\u00e0 molt f\u00e0cil per demanar m\u00e9s temps, m\u00e9s paci\u00e8ncia i m\u00e9s vots a la bona gent que diu \u201ctenim pressa\u201d.<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El temps de la pol\u00edtica passa r\u00e0pid i lent alhora. Dijous far\u00e0 un any que Carles Puigdemont va prendre possessi\u00f3 com a president de la Generalitat, despr\u00e9s que Artur Mas…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4230"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4230"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4230\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4230"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4230"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4230"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}