\t\t\t\t<\/p>\n
El mat\u00ed del dia de Reis \u00e9s un homenatge que la poesia ret a la fe. Els anuncis de col\u00f2nies han ocupat el lloc dels poetes i els llibres d\u2019autoajuda el lloc dels sacerdots, per\u00f2 el 6 de gener continua sent un moment per creure. No parlo dels creients de tot a cent \u2013milions de consumidors\u2013 sin\u00f3 d\u2019una altra mena de creen\u00e7a, estimada com la possibilitat de travessar el mirall o \u2013si som m\u00e9s pop\u2013 fer servir les entrades secretes de les historietes de Mortadelo i Filem\u00f3n. Per atzars biogr\u00e0fics i biol\u00f2gics estic obligat a creure \u2013fins i tot a pensar\u2013 que cada mat\u00ed del dia de Reis tot recomen\u00e7a, i que D\u00e9u \u2013si existeix\u2013 \u00e9s un operador de cabina que tira la pel\u00b7l\u00edcula amb aquella barreja de professionalitat, rutina i secret que pertoca a l\u2019ofici. Per tant, mai he sabut si els regals s\u00f3n per insistir en la m\u00e0gia o per advertir-me que el temps passa r\u00e0pid.<\/p>\n
On \u00e9s exactament la frontissa del viatge? Els Reis d\u2019Orient no ho responen, aix\u00f2. Altra feina tenen, esclar. Dant, al comen\u00e7ament de la Divina Com\u00e8dia, escriu: \u201cA la meitat del cam\u00ed de la vida \/ em vaig trobar dins d\u2019una selva obscura \/ perqu\u00e8 havia deixat la recta via\u201d. Al segle XIV, l\u2019esperan\u00e7a de vida dels humans era menor que avui, la meitat del cam\u00ed se situava vora els trenta-pocs. Ara, en canvi, la meitat del cam\u00ed \u00e9s m\u00e9s tard, estad\u00edsticament parlant. Dit aix\u00f2, constato que mig segle de soroll no ha trencat el silenci expectant de les primeres hores del mat\u00ed d\u2019aquesta jornada. Dir\u00e9 que tot gira encara, i la claror entra a l\u2019habitaci\u00f3 com el viatger que va sense equipatge. Hem deixat fora totes les paraules que tallen, hem firmat la treva ef\u00edmera amb els ambaixadors de la r\u00e0bia, hem fet veure que nosaltres no som la guerra. Dir\u00e9 \u2013menteixo\u2013 que vivim aquesta funci\u00f3 com si fos la primera vegada.<\/p>\n
El carb\u00f3 i els duros de xocolata. I les capses embolicades. I el tros de cordill que s\u2019han deixat els patges. I les ombres que observen esc\u00e8ptiques l\u2019interior de les nostres \u2013diguem-ne\u2013 esperances o apostes, amb els llums de l\u2019espele\u00f2leg i la paci\u00e8ncia del traginer. Ombres malparides, ombres desafiants, sempre a punt de fer-se passar per records de primera classe o tr\u00e0ilers d\u2019altres vides. Els Reis han passat i han donat corda al rellotge que porto a l\u2019esquena, com un ninot de llauna comprat a Cal 65 una tarda de l\u2019hivern de l\u2019any 1974. Ens donen corda, fins que la molla s\u2019afluixa o es trenca.<\/p>\n
Els Reis d\u2019Orient s\u2019han assegut al sof\u00e0, ho noto. I s\u2019han begut aquell whisky de malta \u2013s\u00f3n uns putes\u2013 que jo guardava per a les grans ocasions. \u00c9s avui la gran ocasi\u00f3 o nom\u00e9s un repl\u00e0 m\u00e9s de l\u2019escala? No ho s\u00e9. Els Reis \u2013\u00e9s estrany\u2013 tenen la cara dels meus amics, fins i tot fan els seus gestos i \u00addiuen les seves frases. Tinc sort de no fumar, perqu\u00e8 avui sortiria a comprar tabac i \u2013amb el vostre perm\u00eds\u2013 potser em perdria.<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El mat\u00ed del dia de Reis \u00e9s un homenatge que la poesia ret a la fe. Els anuncis de col\u00f2nies han ocupat el lloc dels poetes i els llibres d\u2019autoajuda…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4232"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4232"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4232\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4232"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4232"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4232"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}