\t\t\t\t<\/p>\n
Josep Piqu\u00e9 ha reaparegut en l\u2019acte de rellan\u00ad\u00e7ament de la nova FAES desvinculada del PP,
\nper fer costat a Jos\u00e9 M. Aznar, vigilant espiritual de les ess\u00e8ncies ideol\u00f2giques de la dreta espanyola. Piqu\u00e9 i Alberto Ru\u00edz-Gallard\u00f3n \u2013els dos pesos pesants que aixequen la bandera del nou aznarisme\u2013 s\u00f3n cr\u00edtics amb el Govern de Rajoy i el que consideren la seva indefinici\u00f3 ideol\u00f2gica. Fa poc m\u00e9s de vint anys, quan Aznar va arribar a la Moncloa gr\u00e0cies al suport dels nacionalistes catalans i bascos, Piqu\u00e9 va ser nomenat ministre com a independent, amb el vistiplau de Pujol i l\u2019alegria de sectors importants de la societat catalana. Durant un temps, es va parlar del piquerisme, que era una indefinici\u00f3 ideol\u00f2gica amable que prometia terceres vies abans que aquest nom fos encunyat.<\/p>\n
Centrisme, suavitat, somriures i ambig\u00fcitat. El jove ministre era el millor comercial d\u2019una dreta postfranquista que parlava catal\u00e0 en la intimitat, congelava el centralisme i amagava la seva veritable agenda per consolidar un president sense carisma. Mentrestant, Piqu\u00e9 es deixava estimar i suggeria que era possible el vell anhel catalanista: transformar l\u2019Estat des de dins, en benefici d\u2019una modernitzaci\u00f3 que inclogu\u00e9s alguna cosa semblant a l\u2019Espanya plural. Si l\u2019Estatut de Maragall va ser la darrera il\u00b7lusi\u00f3 reformista des de l\u2019esquerra, el piquerisme va ser el darrer miratge de canvi des de la dreta. Com a portaveu d\u2019Aznar, Piqu\u00e9 va ser un virtu\u00f3s.<\/p>\n
En el piquerisme, les elits habituals hi volien veure el miracle. El pujolisme i el maragallisme s\u2019estaven esgotant. Piqu\u00e9 era seductor i cre\u00efble quan intentava connectar amb la millor \u00e0nima de Camb\u00f3 perqu\u00e8 \u2013a difer\u00e8ncia dels germans Fern\u00e1ndez D\u00edaz i altres encarregats de la sucursal\u2013 era catalanista i havia estat antifranquista, havia militat al PSUC, havia estat proper a CiU, llegia llibres i tenia capacitat de fer un discurs original.<\/p>\n
Per\u00f2 Piqu\u00e9, un cop enllestida la seva etapa de relacions p\u00fabliques de luxe, no va canviar res. Al contrari, el Madrid oficial va canviar-lo a ell. L\u2019estiu breu del piquerisme va esbravar-se com una ampolla oberta de gasosa quan Aznar va obtenir la majoria absoluta. Al final, van posar Piqu\u00e9 a liderar el PP de Catalunya, per\u00f2 l\u2019exministre va portar molt malament el canvi d\u2019escenari i mai va interessar-se per la maquin\u00e0ria d\u2019una casa on era percebut com un extraterrestre. El seu periple pol\u00edtic va mostrar, malauradament, els l\u00edmits del voluntarisme de pont aeri. Que Piqu\u00e9 se sumi ara al rearmament ideol\u00f2gic d\u2019Aznar \u00e9s una ironia de la hist\u00f2ria, no menor que la de Ru\u00edz-Gallard\u00f3n. I que ho faci parlant de l\u2019independentisme com si fos un senyor de Burgos i desconegu\u00e9s les arrels del conflicte \u00e9s digne de brindis. Piqu\u00e9 ha acabat assumint el discurs d\u2019aquells fundadors de C\u2019s \u2013recordo el sopar on va passar\u2013 que el van acusar de complicitat amb els de l\u2019estelada.<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Josep Piqu\u00e9 ha reaparegut en l\u2019acte de rellan\u00ad\u00e7ament de la nova FAES desvinculada del PP, per fer costat a Jos\u00e9 M. Aznar, vigilant espiritual de les ess\u00e8ncies ideol\u00f2giques de la…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4234"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4234"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4234\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4234"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4234"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4234"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}