\t\t\t\t<\/p>\n
Els meus pares em van acostumar a veure teatre i \u00e9s un vici que mantinc. El teatre sobreviu a l\u2019omnipres\u00e8ncia de les pantalles i aix\u00f2 no deixa de ser estrany i potser miracul\u00f3s. Per anar al teatre cal fer una s\u00e8rie de coses que avui comencen a ser anacr\u00f2niques i una mica resistencials. En primer lloc, el teatre demana desconnexi\u00f3 per poder entrar, a poc a poc, en l\u2019artifici que se\u2019ns ofereix des de l\u2019escenari. En segon lloc, el teatre exigeix una forma d\u2019atenci\u00f3 que t\u00e9 poc a veure amb la que avui fem servir per veure pel\u00b7l\u00edcules i s\u00e8ries, que s\u00f3n les fic\u00adcions de consum m\u00e9s populars. I, en tercer lloc, el teatre reclama de l\u2019espectador una forma de curiositat molt especial: la del testimoni; el p\u00fablic de teatre esdev\u00e9 sempre testimoni necessari d\u2019una experi\u00e8ncia original i \u00fanica (plena de canvis i detalls imprevistos en cada funci\u00f3), similar nom\u00e9s a la del p\u00fablic de la m\u00fasica en directe. Aquests s\u00f3n atributs que confirmen el teatre com un art en col\u00b7lisi\u00f3 inevitable amb la nova mentalitat que reconfiguren les pantalles i les xarxes socials.<\/p>\n
Pensava en tot aix\u00f2 l\u2019altre dia, en sortir de veure La taverna dels bufons, al Romea, una obra que Mart\u00ed Torras Mayneris i Denise Duncan han escrit a partir de fragments ben triats de Shakespeare, en traducci\u00f3 del prestigi\u00f3s Joan Sellent. Aquesta proposta \u00e9s un homenatge a l\u2019ofici de la gent de teatre, la tropa \u2013moltes vegades an\u00f2nima\u2013 que fa possible que l\u2019art arribi al p\u00fablic amb efic\u00e0cia. Qu\u00e8 vol dir ser efica\u00e7, en teatre? Emocionar i convertir una mentida en una veritat. La imaginaci\u00f3 de Shakespeare no hauria transcendit sense el talent i l\u2019ofici dels actors que, ahir i avui, donen vida als seus personatges. Joan Pera i Carles Canut ofereixen un recital espl\u00e8ndid \u2013ben acompanyats per Dafnis Balduz\u2013 que subratlla la grandesa i les febleses d\u2019aquells que posen la veu i el gest al servei d\u2019unes paraules que s\u00f3n una vida altra, una vida hipot\u00e8tica, una vida possible. Pera i Canut \u2013o William Kempe i Robert Armin\u2013 s\u00f3n els c\u00f2mics bandarres que ens recorden que la il\u00b7lusi\u00f3 dram\u00e0tica es fabrica tamb\u00e9 amb les part\u00edcules m\u00e9s \u00edntimes (aut\u00e8n\u00adtiques, intransferibles, fr\u00e0gils) de \u00addones i homes disposats a fer-nos creure que el fingiment \u00e9s real i la realitat \u00e9s somni. Shakespeare tenia l\u2019univers sencer al cap per\u00f2 els actors s\u00f3n les estrelles que ens diuen les rutes per on anar passant. Sense ells, el joc no seria possible. Amb aquest exercici metateatral, la parella de comediants ens convida a donar gr\u00e0cies a centenars d\u2019actors i actrius que multipliquen les nostres vides i ens fan fe\u00adli\u00e7os.<\/p>\n
Quan Pera i Canut, al final de l\u2019espectacle, excel\u00b7leixen tot encadenant breus mon\u00f2legs, la pell morta dels \u00adactors es posa al servei d\u2019una forma sublim de veritat i de bellesa, que ens obliga a ser dignes de dir-nos \u00adhumans.<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Els meus pares em van acostumar a veure teatre i \u00e9s un vici que mantinc. El teatre sobreviu a l\u2019omnipres\u00e8ncia de les pantalles i aix\u00f2 no deixa de ser estrany…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4236"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4236"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4236\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4236"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4236"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4236"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}